Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

¶ 83 En aquests fulls, sovint m’he hagut de valer de la confrontació amb els altres manuscrits per a poder conjecturar la lliçó de M. ¶ 84 Juan LLABRéS BERNAL, «Índice de algunos papeles referentes a Baleares que se conservan en el Archivo Histórico y Biblioteca Nacional de Madrid», BSAL , segona època, anys LI-LII, 1935-1936, tom XXVI (1954).

¶ 85 El còdex fou propietat del pollencí Sebastià Serra i Cerdà (1787-1863), canonge, que l’havia rebut d’un oncle del seu avi, frare dominicà que fou prior de Sant Domingo de Pollença; Sebastià el lliurà al seu germà Pere Josep Serra i Cerdà (?-1871), el qual el passà al seu fill Miquel Serra i Cabanellas, i aquest, al seu fill Pere Josep Serra i Cortada (Puerto Rico 1858-Inca 1928), que a divuit anys tornà a Mallorca i és la persona pels cognoms de la qual es coneix avui el manuscrit. Aquest fou heretat per la seva cosina i hereva Maria Ribas i Serra (1882-1972), la qual el llegà al seu fill Gabriel Siquier i Ribas, pare de l’actual propietari, Alexandre Siquier i Virgós (Inca 1948). Agraesc al Sr. Alexandre Siquier l’interés que posà en el manuscrit així que el rebé del seu pare, cosa que, com ell mateix explica en una lletra de 16 d’octubre de 2004 adreçada a Eulàlia Duran, el dugué a «intentar saber el que el seu pare li donava, així que va haver de fer «un curset de lectura de documents antics a l’Arxiu del Bisbat de Mallorca, allà al despatx del Dr. Joan Rosselló, l’arxiver». «Hi havia el quadre de Joan Binimelis (...)», i també les dades que ens ha lliurat sobre la propietat del còdex i altres qüestions connexes. Agraesc també, sobretot, les facilitats d’accés al manuscrit per al seu estudi amb vista a la present edició.

¶ 86 Joan Serra i Ventaiol havia nascut a Alcúdia, es féu franciscà observant, ingressà al convent de Palma, i hi morí l’any 1726. ¶ 87 El ms. SV, a la p. 222, afegeix la següent nota d’actualització: «Vuy, dia 1 7bre de 1720, viu en dita vila de Porreres ja molt vell, ple de dies y de virtuts. Supli[c]o a Déu Nostro S. rque en la hora de la mort ly assistesca y fassa que muire en la seva gràcia, en premi de tant gran servici que ha fet a la Iglesia», la qual cosa indica que l’1 de setembre de 1720, Joan Serra i Ventaiol enllestia la còpia del capítol XXX (27 en la numeració de SV), De la vila de Porreras . ¶ 88 Segons que consta al full 1, era del prevere beneficiat i vicari de l’església parroquial d’Inca doctor Gabriel Ramis i Alomar. Pervingué després a Antoni Furió, l’ex-libris del qual figura a la part interior de la portada. ¶ 89 Al cap. XVIII, en parlar de l’església de Sant Jordi, el ms. BV afegeix la postil·la «És vui el batliu fra Ramon de Verí, natural de Mallorca». Vegeu cap. XVIII, nota 82, p. 656.

¶ 90 Del manuscrit BV, Gabriel Llompart en dóna una breu referència en Una Santa Faz bajomedieval de tradición edessena en Palma de Mallorca , Valladolid, 1969, p. 232. ¶ 91 Dec la coneixença de les dades de lloc i any de naixença i mort de Lambert Mata a Antoni LLAGOSTERA FERNáNDEZ, Pàgina personal /2, .

¶ 92 Vegeu Antoni Lluís MOLL BENEJAM, op . cit .

¶ 93 Es redueix a un resum del capítol XVIII del Llibre V, dedicat a la vila de Pollença, titulat Breu resum de la història de la villa de Pollensa . Al full 65 u . hi ha l’anotació següent: «Tot esto és tret de la història de Mallorca composta per Binimelis». El resum és una còpia, parcial però prou fidel, del capítol corresponent a Pollença del manuscrit de Serra i Ventayol, amb una interpolació de notícies referents a Pollença, posteriors a la redacció de Binimelis, i una notícia final referida a la fundació l’any 1576 del Convent de Predicadors de Manacor, notícies totes extretes també de SV. La còpia és de la primera meitat del segle XIX, ocupa només 6 fulls (60-65; de petit format, però escrits sense deixar marge), a la fi d’un volum miscel·lani fet de petits opuscles juxtaposats que formà part de la biblioteca particular de Bofill i Matas, la qual fou llegada a la Biblioteca de Catalunya. ¶ 94 És una còpia en català, feta al segle XIX, dels primers fulls del Llibre I.

¶ 95 Santa Margalida és terme riberenc a la Badia d’Alcúdia, per la qual cosa s’hauria d’haver col·locat entre els d’Alcúdia i Artà, però només els mss. BV i LM alteren l’ordre assenyalat per a poder seguir l’ordre que li correspon com a municipi coster. ¶ 96 L’únic manuscrit que recull un capítol per a Sencelles és el SV, que el dóna al f. 490, després dels capitols dedicats a Persones dignes de gran memòria per la sua santedat , la qual cosa fa dubtar si l’oblit fou de Binimelis mateix, car el ms. GT tampoc no el recull. Hi ha, doncs, motius per a sospitar que fra Serra i Ventaiol, havent-se adonat, un cop acabada la seva còpia, de la manca del capítol dedicat a Sencelles, el confegís ell mateix i l’afegís a la fi del manuscrit.

¶ 97 Aquest tractament succint de la ciutat, fa que resten sense tractament individualitzat, en el Llibre V, les parròquies, esglésies i convents de la ciutat, dels quals no en dóna el nom o advocació ni la data de fundació ni altres característiques, com sí ho fa en la resta dels capítols dedicats a les viles de l’illa. Pel que fa a aquest aspecte de la descripció de la ciutat de Mallorca, vegeu, en el disquet adjunt, l’A-pèndix II, pp. 849-866. ¶ 98 A. CONTRERAS MAS, «Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Binimelis», BSAL , 49 (1993), pp. 451-483. ¶ 99 P. LAíN ENTRALGO, Historia de la medicina moderna y contemporánea , Barcelona 1963, p. 40.

¶ 100 A. CONTRERAS MAS, op . cit ., pp. 476-477.

¶ 101 Contreras Mas assenyala que Binimelis sembla seguir les recomanacions que en aquest sentit fa Andrés Laguna, en Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos / Pedacio Dioscorides anazarbeo ; traduzido de lengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotaciones ... por el doctor Andrés de Laguna , Salamanca, Mathias Gast, 1566, p. 440, traducció comentada de la Matèria mèdica de Dioscòrides.

¶ 102 L’humanista Joan Baptista Anyés (València 1480-1553, beneficiat de la Seu de València, protegit del duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, i del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, féu una singular des cripció de les Germanies de València, en forma d’apologies en llatí ( Apologiae , 1543). En la tercera apologia fa una metàfora entre els nobles valencians (els caçadors) i els ocells (els agermanats), on ve a suplicar magnanimitat als nobles valencians, per judicats per la Germania (que els caçadors no maten tots els ocells). El símil li donà peu per a fer uns erudits escolis sobre els ocells, amb citacions clàssiques d’Ovidi, sant Jeroni i, sobretot, d’Aristòtil i Plini. Vegeu Joan Baptista ANYÉS, Obra profana , Apologies , València 1545 [sic] Lleida, Uni ver sidad Nacional de Educación a Distancia / Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2001, pp. 251-333.

¶ 103 A. M. ALCOVER, «La llengua catalana dins l’Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis», BSAL , XVI, anys XXII i XXIII (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 192-211; i «Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis. Allò que queda de la redacció catalana segons el codi Serra Cortada», ibid ., pp. 211-216, i XVII, anys XXIV i XXV (1918-1919) Ciutat de Mallorca (1919), pp. 130-135, 149-153, 168-178, 187-188 i 212-213.

¶ 104 Vegeu, en el disquet adjunt, Suplement a la Introducció a l’edició crítica , La llengua . ¶ 105 Vegeu, en el disquet adjunt, Suplement a la Introducció a l’edició crítica , Justificació del stemma codicum, pp. 361-367.