AAVV - Vint anys de Periodisme a la Universitat de València

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Vint anys de Periodisme a la Universitat de València» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Vint anys de Periodisme a la Universitat de València
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    5 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 100
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Vint anys de Periodisme a la Universitat de València: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

Vint anys de Periodisme a la Universitat de València — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

RETROALIMENTACIÓ I TRANSFERÈNCIA AMB LA SOCIETAT

Des que vaig involucrar-me en la titulació de Periodisme a la Universitat de València, com sempre havia fet quan era periodista, primer, i després professor de la UAB a Catalunya, vaig voler implicar-me amb les preocupacions i reivindicacions cíviques valencianes des de la meva condició laboral i experiència ciutadana. No només perquè em sento vinculat al País València per història, cultura, llengua, família i amistats, sinó també pel meu compromís sociopolític amb la societat i a favor de tots els drets humans, des d’una posició radicalment democràtica i de progrés. Tanmateix, independent, però ni neutral ni tampoc indiferent, perquè –d’acord amb Gramsci– viure vol dir prendre partit. Sense filiació a cap partit ni sindicat, atesa la meva orientació ideològica expressada a bastament en aquest text, però disposat sovint a col·laborar especialment amb els moviments socials progressistes i amb les lluites específiques particularment de caire politicocultural.

Així doncs, m’he implicat en aquelles tasques que contribuïssin a la transferència de coneixement referides a la meva expertesa en associacions populars i ONG, així com en el sector periodístic i cultural. Al cap i a la fi, com a servidor públic procuro retornar allò que he rebut de la societat per responsabilitat social i deure ciutadà. Sense una retroalimentació mútua, l’avenir humà no avança ni millora ni té futur. Per això gaudeixo tant o més que en les classes de la titulació, quan soc convidat a xerrades, tallers i debats per persones de qualsevol edat interessades per informar-se o per saber més sobre comunicació-cultura, dins o fora de la universitat. En aquest sentit, les sessions de La Nau Gran (programa per a persones de més de 55 anys de la UV) han estat una font de retroalimentació, com també ho ha estat el coneixement o l’experiència que m’han regalat moltes persones a través d’intervencions directes en una associació cultural d’un poble, o d’un espai alternatiu com Ca Revolta. I des de la perspectiva més acadèmica, em plau haver codirigit un Màster en Edició (2003-04 i 2004-05) amb Antoni Furió, quan aquest era el director de PUV (Publicacions de la Universitat de València); i un Màster en Comunicació Empresarial, Institucional i Política (2008-09) amb els bons companys José Miguel García i Alfonso Gil.

També he fruït amb els ja esmentats actes i congressos al Centre Octubre, a la Universitat d’Estiu a Gandia o en els col·loquis al Fòrum de Debats, coordinats per Alfons Cervera. Quantes preguntes i observacions intel·ligents des del públic! I quantes idees cultes i suggeriments intel·ligents he pogut escoltar o comentar, des del febrer de 2011, en les reunions del consell de redacció de l’excel·lent revista cultural L’Espill , codirigida pels amics Toni Furió i Gustau Muñoz. També m’ho he passat molt bé escrivint articles o coordinant dossiers per aquesta reputada publicació que va crear Joan Fuster. Estic ben satisfet de la recerca inèdita que he acabat sobre «Els lectors i les lectores de Joan Fuster», presentada al novembre del 2021 en la jornada que la Càtedra Joan Fuster va dedicar a la figura del gran intel·lectual i escriptor, sobre «Fuster i el periodisme». Aquest treball, juntament amb altres investigacions, es recolliran en un llibre el 2022 coincidint amb el centenari del seu naixement.

Durant els primers anys a la UV em va agradar participar, amb Martí Domínguez, en la comissió assessora de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Fundació Cañada Blanch, precisament perquè la nostra titulació tenia una orientació en Ciència i Tecnologia, i l’amic Martí és el director de la prestigiosa revista de divulgació científica Mètode . Em plau especialment haver coordinat la primera investigació sobre «La recerca en comunicació en el País Valencià», amb la participació d’especialistes de totes les universitats valencianes. Aquest número monogràfic de la revista Treballs de Comunicació (núm. 22, 2008), me’l va encarregar la professora Maria Corominas (UAB), directora de la Societat Catalana de Comunicació.

Vaig ser particularment feliç quan la col·lecció de monografies de comunicació «Aldea Global» –de la qual vaig ser membre del consell assessor a la UAB i he estat director científic a la UV– va rebre el segell de qualitat d’ANECA i FECYT el 2017; tot un premi gràcies al bon treball en tàndem amb l’experimentada editora de PUV Maite Simón. Aquesta tasca ha estat compartida –de vegades amb discrepàncies desplaents– amb els altres tres binomis de la UAB, UJI i UPF que conformem el consell de les quatre universitats catalano-valencianes. Però el feed-back que més m’ha gratificat, en els vint anys a la UV, ha estat el coneixement d’experiències de gènere, singular i plural alhora, com a testimonis de trenta titulades nostres de diferents promocions en el llibre Comunicar i marcar la diferència (PUV, 2020), coeditat amb Adolfo Carratalá, Dolors Palau i Rafael Miralles. El vam presentar a la Facultat l’11 de març de 2020, tres dies abans del confinament per la pandèmia de la COVID-19. Aquest recull de textos és probablement l’evidència més subtil de la qualitat humana i de la capacitat professional i crítica del nostre estudiantat.

En l’àmbit mediàtic i professional periodístic, el tancament abrupte i irracional de Ràdio 9 i Canal 9 per part de la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular, va implicar-nos a tothom. D’una banda, bona part del professorat de Periodisme de la UV, alguns dels quals (Anna Senent, Benjamín Marín, Lola Bañón, Remei Blasco, JoseVi Marco i Manel Castañeda), a més eren treballadors d’aquests mitjans públics. I, d’una altra, a l’estudiantat que, de seguida, va detectar que aquest fet de mal govern els afectaria directament: ni pràctiques ni futur en els mitjans audiovisuals valencians. Alguns docents i discents vam participar en els actes i manifestacions de protesta; també vaig estar acompanyant una estona al mig centenar d’estudiants de Comunicació de la UV que una nit es va recloure al Rectorat, en protesta pel tancament de la RTVV. Després, uns pocs professors de Periodisme i Comunicació vam intervenir en les jornades sobre el present i el futur dels mitjans audiovisuals públics valencians, celebrades a l’UJI, i les aportacions presentades van ser posteriorment recollides en un parell de llibres.

El tancament de Radiotelevisió Valenciana (novembre de 2013) va destruir cinc de cada sis llocs de treball en el món audiovisual; la taxa de desocupació va arribar al 92 % del sector valencià. Aquesta situació desastrosa, responsabilitat del Partit Popular i de la calamitosa deriva (econòmica, professional i ideològica) que feia anys que practicaven els directius i els seus professionals incompetents, va esperonar bona part de la ciutadania valenciana. A partir de múltiples queixes, manifestos i protestes d’infinitat d’institucions, entitats i organitzacions de tota mena, la indignació es va generalitzar fins i tot entre votants del PP. I sobretot va posar en peu de lluita els extreballadors de RTVV; damnificats que es van constituir en un parell d’associacions d’afectats (ATRAU i MILdeNOU). En aquest context, a la primavera del 2014 es va gestar una imponent i valuosa plataforma, la MESAV (Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià), integrada per gran part de les entitats professionals i acadèmiques del sector. Amb modèstia, em sento molt satisfet d’haver estat un dels fundadors, d’haver conegut personalment magnífics professionals, i en particular –juntament amb el catedràtic de Comunicació i Audiovisuals de l’UJI Javier Marzal–, cofoi d’haver contribuït a fer de mitjancer en els interessos sovint contraposats entre professionals, actors/actrius, acadèmics i les patronals de les productores o la UPV. Durant els mesos següents vam tenir moltes reunions (no gens fàcils) i finalment vam poder arribar a grans acords. Una entesa que vam presentar solemnement en un acte al Teatre Olympia (14/10/2014), ple de gom a gom de molts treballadors damnificats i d’una nodrida representació de la societat política-cultural-cívica valenciana.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València»

Обсуждение, отзывы о книге «Vint anys de Periodisme a la Universitat de València» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x