AAVV - Vint anys de Periodisme a la Universitat de València

Aquest gest d’incloure Periodisme en un altre departament, va tenir la seva petita recompensa a mitjà termini. Pocs anys després, quan l’Àrea de Periodisme ja comptava amb mitja dotzena de professors a temps complet (Carolina Moreno, Martí Domínguez, Francesc A. Martínez Gallego, Enrique Bordería, Guillermo López i jo) i una desena de professors associats, vam aconseguir eixamplar el nom del Departament (que el curs 2004-05 va passar a dir-se de Teoria del Llenguatges i Ciències de la Comunicació) i posteriorment el de la Facultat (el 2007 va esdevenir Filologia, Traducció i Comunicació). El reconeixement de Periodisme, dins de la Facultat i de la Universitat, i l’autoestima començaven a palesar-se. Pel camí, l’actitud de bona part del Departament i del centre, sobretot a partir del primer equip deganal de María José Coperías (2006-2009), que per primera vegada va integrar un vicedegà de Comunicació (Paco Martínez, de Periodisme), havia anat millorant i normalitzant-se, gràcies a gairebé tothom.

LA CONNEXIÓ AMB ELS PROFESSIONALS MÉS PROPERS

Des dels inicis de la titulació de Periodisme a la UV vaig voler que els nostres estudis estiguessin plenament connectats amb els periodistes i el periodisme, preferentment valencians. Les àrees de coneixement universitàries no poden viure en una suposada torre d’ivori i la nostra, encara menys, d’esquena a la societat i al sector específic. Calia donar-nos a conèixer a la societat i als mitjans per poder cooperar i perquè, a partir del tercer any de carrera, tot l’estudiantat havia de fer pràctiques obligatòries.

Durant els primers anys de la titulació vaig anar a veure els principals responsables dels mitjans informatius i del sector comunicatiu: José Vicente Villaescusa (Canal 9), Rosa Solbes (TVE i presidenta de la Unió de Periodistes Valencians), Alfonso Gil (Agència EFE), Elvira Graullera (Europa Press), Pedro Muelas ( Levante ), Francisco Pérez Puche ( Las Provincias ), Josep Torrent ( El País ), Jordi Fortuny i Eliseu Climent ( El Temps ), Benigno Camañas ( El Mundo ), Bernardo Guzmán (Cadena SER), Emili Marín ( Saó ), Vicent Partal ( VilaWeb ), Ignasi Mora (Gandia TV), Empar Marco (TV3); Jorge Feo, Marisa Ortega i Adolfo Vedri, directors d’agències consultores de comunicació; Alfons Cervera (responsable del Fòrum de Debats de La Nau), Javier García (Hemeroteca Municipal de Valencia), José Luis Villacañas (Biblioteca Valenciana), o Manuel Toharia (Museu de les Ciències). Igualment em vaig entrevistar, entre molts altres periodistes, amb J.J. Pérez Benlloch, Rosa Brines, Adolf Beltran, Julià Alvaro, Reis Juan, Juli Esteve, José Ramón Lluch, Emilia Bolinches, Basilio Trilles (Castelló), Amàlia Garrigós, Ginés Llorca (Alacant), Amparo Bou. Tothom es va alegrar de la visita o de l’entrevista i, a més d’expressar la seva millor disposició per col·laborar amb nosaltres, moltes d’aquestes persones van anar venint a la Facultat a fer una xerrada-col·loqui amb l’alumnat.

Una altra tasca per fomentar i implicar el professorat i l’estudiantat de Periodisme va derivar-se de l’encàrrec que em va fer l’editor i president de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, Eliseu Climent, perquè, juntament amb el professor de Sociologia de la comunicació Rafa Xambó, fóssim els directors del congrés de Mitjans de Comunicació que cada any se celebrava a València en el marc dels reconeguts Premis Octubre. Des del 2001 i fins la darrera edició de 2010, els nostres estudiants i alguns altres dels Països Catalans van poder assistir becats a unes jornades que duraven cinc dies, i en les quals podien escoltar importants periodistes i investigadors de la comunicació sobre temes candents del nostre camp.

Pensant sempre en els estudiants i els companys, també vam dur a terme unes interessants activitats extraacadèmiques a la capital de la Safor entre el 2002 i el 2012, a dos llocs emblemàtics de la ciutat: el Palau Ducal dels Borja i la Casa de Cultura Marqués González de Quirós. El catedràtic d’Història Contemporània Joan del Alcázar, que ha estat un gran i eficient director del Centre Internacional de Gandia de la UV, em va proposar que fos qui coordinés alguns juliols els cursos i tallers relacionats amb el periodisme i la comunicació en el marc de la Universitat d’Estiu. També per iniciativa seva, i en col·laboració amb el periodista de la UV Francesc Bayarri, al centre de la UV de Gandia vam fer tres fòrums de Periodistes de la Mediterrània (2007, 2008 i 2009), amb la participació de destacats periodistes de països de les ribes del Mare Nostrum (un mar que ha esdevingut cementiri de tants migrants i la vergonya de la UE): Amira Hass (corresponsal a Ramala del diari israelià Haretz ), Tomás Alcoverro (corresponsal de La Vanguardia al Líban), Giuliana Segregna ( Il Manifesto , segrestada a l’Iraq), Joan Roura (enviat especial de TV3 al Pròxim Orient), el marroquí Mohamed Chacor, Ferran Sales (ex corresponsal d’El País al Magrib), Laura Navarro (autora de Contra el Islam ) la iraniana Nazanin Amirian (exiliada a Espanya), Lola Bañón (Canal 9, autora de Palestinos i professora de la UV), El Houssine Majdoubi (corresponsal de diaris del Magrib) o Awatef Keititi (periodista tunisiana i professora de la UV).

A l’inici de la primavera de 2011 vam organitzar unes jornades que van tractar de l’evolució i l’actualitat del nostre periodisme amb el títol genèric de «Periodistes i periodismes valencians en democràcia». Coincidint amb tres dècades de la Unió de Periodistes Valencians (UPV) i una dècada dels estudis de Periodisme a la UV, durant una setmana sencera, van intervenir unes vuitanta persones en diferents actes: nou conferències, sis ponències i divuit taules rodones. La majoria eren periodistes de tots els mitjans i de diferents generacions, amb la participació del nostre professorat i també d’alguns titulats nostres; i per descomptat de tot l’estudiantat. Vam poder gestionar la gran quantitat de participants gràcies a l’eficaç col·laboració professional de Teresa Laguna. Uns dies amb classes alternatives, però tothom –professorat i estudiantat– implicat i entusiasmat en aquestes jornades que van tractar totes les modalitats i la problemàtica del periodisme, i que van tenir un destacat ressò dins i fora de la universitat. El president aleshores de la UPV, Ximo Clemente, amb un parell de joves professors i els companys de MediaUni van muntar un gabinet de premsa en el qual van col·laborar molts estudiants: es podia veure en streaming ; es feren fotos, entrevistes i cròniques per a ràdio i televisió, que s’enviaven a les agències de premsa i els mitjans, i fins i tot van treure cada dia un diari a DIN A3 de dues pàgines que és lliurava als assistents al dia següent. Va ser una experiència col·lectiva important i inoblidable.

El record entranyable d’haver estat el padrí, i qui fera la laudatio , de la investidura com a doctor honoris causa del brillant periodista i escriptor Manuel Vázquez Montalbán, el 17 de desembre de 1997 a la UAB, em va induir a pensar que, un cop la titulació de Periodisme a la UV ja estigues consolidada, ens convenia promoure un acte semblant per esventar la carrera. Era conscient que la Universitat de València ja havia investit tres rellevants intel·lectuals, professors i investigadors emparentats amb la comunicació: el sociòleg Manuel Castells (31 de maig de 2001), el filòsof Edgar Morin (12 de març de 2004) i el sociòleg valencià José Vidal Beneyto (20 de novembre de 2006). Feia temps que em rondava pel cap l’admirat periodista de ràdio i televisió Iñaki Gabilondo, però hi havia un problema. Ell no era acadèmic. Segons la normativa de la UV, només podia ser proposat al Consell de Govern pel rector. Li vaig suggerir la idea al rector Francisco Tomás però tenia altres compromisos i no va poder ser. Temps després, i aprofitant un acte institucional, es va presentar una oportunitat. A l’hora de l’aperitiu d’aquell acte, la degana María José Coperías i jo –que ja ho havíem comentat– ho vam proposar al rector Esteban Morcillo. I vam tenir la grata sorpresa que li va semblar una idea estupenda. Ens va demanar el suport del Departament i de la Facultat i així va ser, per unanimitat, en les dues instàncies. I després, el rector em va proposar que preparés la laudatio .