Manuel de Pedrolo Molina - La terra prohibida (volum 2)

—Deu ser una cosa molt divertida...

—No, divertida no...

D’altra banda, ella ja coneixia l’episodi.

—Pensava en aquell soldat que ens en vam endur.

—Ja ho veig...

Indiferent, sense impressionar-se. Tampoc no s’havia impressionat quan li ho contà. No hi donava cap importància. Potser no la tenia. Però estava segur que, si ho contava a la Neus, ella l’admiraria. La Neus, es repetí. Deixem-la... Però encara no la va deixar. Ella ja l’admirava una mica pel sol fet d’existir. Exactament com fan tots els enamorats: com si assistissin a un misteri en la persona de l’ésser estimat. Nosaltres, va reflexionar, mai no hem estat ben bé així. I tot d’una va sentir-se defraudat, gairebé estafat, com si li haguessin pres una cosa a la qual tenia dret, a la qual tothom té dret ni que només sigui una vegada a la vida...

En Jordi tornava a entrar al menjador.

—Ja pots contar, ara.

Però ell ja no tenia ganes de fer aquella relació. Va estar a punt de dir que no valia la pena, i ja obria la boca quan l’expressió interessada, atenta, dels seus dos fills, va fer-li comprendre que no tenia dret a negar-se. Inconscient, arribà a un compromís amb ell mateix i, amb poques paraules, va dir:

—Doncs bé, ens van agafar i ens van tancar en un camp de triatge, un dels molts que hi havia, perquè estàvem en plena ofensiva i els presoners abundaven. Molts, també, es passaven.

En Jordi preguntà:

—Es passaven?

—Sí.

—A ells? A aquests?

I va fer un gest com si els al·ludits fossin a tocar o els envoltessin.

—Sí, aquests.

Va sentir-se satisfet que ho hagués dit d’aquella manera. Era curiós el que passava amb els seus fills. Exiliat a França com estava, no havia pogut dirigir llur educació, però ells, instintivament, s’havien anat orientant en un sentit determinat, amb la mateixa seguretat amb què la planta s’orienta cap a la llum. Moltes coses els deixaven indiferents, d’altres les creien naturals i alguns problemes no els acabaven de comprendre perquè eren massa joves, però el fet d’haver tingut el pare exiliat els diferenciava una mica dels nois i noies de llur edat. Una estranya intuïció els havia dut a considerar anormal, enemic, un ordre de coses que retingué tant de temps el pare a l’altra banda de la frontera. Potser també era que la Cecília, sense adonar-se’n, havia dit a llur davant un seguit de coses que els van fer obrir els ulls. I en darrer terme també pensava, i molt, aquest any i escaig darrer, des que tornà. No havia desaprofitat cap avinentesa per explicar-los, sense que ho semblés, què havia estat la guerra civil, per què ell havia hagut de marxar, per què tanta gent encara estava fora de la península, què significava ser català, quins eren els seus drets i per quins motius ara se’ls negaven. Havia mirat de posar tot això a l’abast de llur intel·ligència, evitant conferències i lliçons, però aprofitant els fets diaris, els episodis de la vida corrent, les converses de sobretaula.

A cops la Cecília es molestava, com aleshores que ell cercà una manera gràfica de fer-los comprendre les condicions actuals de l’existència catalana. Va dir-los:

—Mireu, això és com si els veïns del costat ens entressin a casa per la força i pretenguessin manar-nos. Imagineu-vos que els Beltran, que són més colla que nosaltres...

I comptà:

—El senyor Beltran i la seva dona, els dos fills que tenen, la filla i el seu marit i el nen d’aquests darrers... Són set, mentre que nosaltres només som quatre. Oi que si ens baralléssim segurament ens guanyarien?

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.