Autores Varios - Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós

Superats aquests folis de guarda —els del començament i els de la fi— ens trobem directament amb els folis originals del segle XIV: un llibre registre [78]que, per les seues característiques codicològiques i gràfiques, no difereix en res dels altres llibres escrits a la Cancelleria Reial, tant per escriure la memòria de les diverses activitats econòmiques, com polítiques i de govern. Aquesta cronologia antiga la posen de manifest algunes característiques materials, físiques, com ara el paper més gruixut, l’orla que emmarca el text de la primera pàgina, on hi ha, a més a més, una inicial decorada, la N majúscula, i la rúbrica amb la qual comença el text. [79]L’escriptura utilitzada confirma també aquesta primera impressió.

El manuscrit, actualment, el conformen onze quaderns, la composició dels quals varia, no resulta regular. Hi ha: un sextern (el desé, ff. 171-182); dos septerns (el primer, ff. 1-14; i el segon, ff. 15-28); dos octerns (el vuité, ff. 139-154; i el nové, ff. 155-170); tres de 10 bifolis (el tercer, ff. 29-48; el sisé, ff. 99-118, i el seté, ff. 119-138); un de dotze (el quart, ff. 49-72); un de tretze (ff. 73-98) i l’onzé (ff. 183-186) és un tern al qual manquen els dos folis finals, amb la qual cosa la numeració arribaria fins al número 188.

No tots els quaderns tenen, a la fi, el corresponent reclam. Es troba als números: primer: lonch temps (f. 14v); segon: sien que sàpien (f. 28v); tercer: lau (f. 48v); quart: al dit escolà (f. 72v); cinqué: e archebisbes (f. 98v); manca al sisé, situat al f. 118v; seté: són sien tenguts (f. 138v); manca al vuité, que hauria d’aparéixer al f. 154v; al nové: [...] polità diga (f. 170v); desé: aquell sia posat (f. 128v), i, finalment, manca a l’onzé.

La composició actual sembla clara i no hi ha cap element que contrarie aquesta estructura codicològica. A més a més, el primer foli d’alguns quaderns, però, ha conservat una espècie de signatura, una numeració amb la intenció de no alterar l’ordre a l’hora de relligar-lo o, fins i tot, quan l’utilitzaven com a exemplar per a fer les transcripcions successives. Com si foren els números de les peces, petiae, que el constitueixen, sent així unitats de còpia. Situats en el centre del foli, al marge inferior presenten un número identificador del quadern: ·III· (f. 15r); ·IIII· gunair? (f. 29r); ·VI· Matheu (f. 73r); el ·VIII· (f. 119v) incorpora, a més a més, Galceran; el ·X· incorpora també: Pau pro? labet [...] (f. 155r); ·XI· (f. 171r), i ·XII· (f. 183r). Manquen, però, si es tracta del número del quadern, els corresponents al I, al V (f. 49r), al VII (f. 99r), i al IX (f. 139r). Aquestes mancances són explicables, especialment les dels quaderns número V, VII i IX, ja que ben bé poden haver desaparegut en retallar els marges exteriors dels fulls en algun moment de l’enquadernació. Més difícilment explicable resulta l’absència del número I, perquè el primer quadern actual duu la cota: II. Hem de suposar, doncs, que hi hagué, en un cert moment, un primer quadern desaparegut actualment o refós amb el segon, possibilitat que no sembla molt probable.Al meu parer, sembla més fàcil explicar la pèrdua d’un primer quadern on hom hauria inclòs la taula de les rúbriques, la qual cosa no sembla pas estranya, atés que gairebé tots els manuscrits literaris medievals començaven amb aqueixa. Malmesa o no la relligadura medieval, en els moments en què es féu l’enquadernació actual ja no hi havia el costum d’incorporar l’índex de continguts al començament. Això explicaria, perfectament i sense més, el fet que a l’actual f. 15r, primer foli de l’actual quadern segon, puguem llegir ·III·; al foli 1r potser hi havia escrit un ·II·, desaparegut actualment, i mancaria, doncs, el que havia sigut el primer quadern —amb les rúbriques—, inexistent a hores d’ara.

Els cent vuitanta-quatre fulls medievals fan 290 × 214 mm, a l’interior dels quals hom ha dissenyat una caixa d’escriptura (155 × 110 mm, aproximadament) on s’ha transcrit el text de les Ordinacions. Diferent, però, és la caixa d’escriptura de l’espai on hom copià el protocol de la coronació dels reis i reines (230 × 160 mm, aproximadament). La caixa d’escriptura dels folis escrits per Pere Miquel Carbonell fa 235 × 150 mm. El paper emprat en la transcripció íntegra del text resulta força conegut, atés que fou utilitzat ben sovint a la Cancelleria Reial. La seua marca d’aigua ha estat localitzada entre els llibres i documents copiats a la susdita oficina d’expedició documental. S’han localitzat entre els fulls d’aquest llibre tres filigranes: a) la fruita [80]; b) el fruit [81]; c) la flor [82]

* * *

Certament, no resulta gens difícil localitzar el centre de còpia d’aquest manuscrit amb les informacions que fins aquest moment s’han exposat. Podria resultar, fins i tot, balder preguntar-se per l’oficina i els seus copistes. La consideració del manuscrit de les Ordinacions com l’exemplar per als copistes de la Cancelleria, l’interés del rei Pere per tindre’l ben a prop, el paper emprat, així com el lloc on es conservà fins a la fi del segle XVIII en què viatjà a Madrid per a satisfer els desitjos del comte de Floridablanca, proven àmpliament que fou copiat a la mateixa Cancelleria Reial i per escrivans de «lletra rodona» dels qui hi havia entre els «escrivans de registre» i «de manament», com ho recorden les mateixes Ordinacions. [83]Que el rei s’aprofità d’aquests escrivans per tal de fer-ne còpies de textos, literaris o no, que a ell li interessaven ho prova a bastament la lletra dirigida al seu fill Joan, duc de Girona, en la qual li ofereix els seus escrivans per tal que li copiaren els llibres que li interessaren. I així, des de Barcelona, el 30 de juny de l’any 1373, li deia:

Molt car primogenit:

Com haurets mester libres que Nós hajam, fets-nos-ho saber e Nós farem-vos-en fer traslats, car ja tenim certs scrivans qui·ns fa trellats d’aquells libres que és necessari.

Data ut supra. Rex Petrus.

Dominus rex misit signatam. [84]

A vegades, aquesta lletra ha estat utilitzada per afirmar l’existència d’una espècie de scriptorium reial. No és ara el moment per parlar-ne; el que interessa és que, efectivament, la doble, triple o més, competència gràfica d’alguns escrivans permeté al rei utilitzar els serveis dels seus copistes per a satisfer les seues necessitats bibliogràfiques.

Un últim element contribuirà a corroborar aquesta hipòtesi relativa al centre de còpia del manuscrit de les Ordinacions. Es tracta de l’anàlisi paleogràfica de les mans/copistes que intervingueren tant en la transcripció de les Ordinacions com del protocol de la coronació dels reis i reines. Hom pot distingir a l’interior del llibre les següents mans:

a) La més important, quantitativament parlant, és la que escriu els folis: 1r20v; 23r-32v; 37r-40v; 45r-80v; 82r-89v; 91r-150v; 172r. Es tracta d’una minúscula cancelleresca d’execució cal·ligràfica i formes relativament arrodonides que fan desaparéixer pràcticament el clarobscur gòtic; els caiguts es presenten apuntats en algunes lletres com ara la f, p, q i s, sense qui hi haja un contrast excessivament

Intervenció del primer escrivà al començament del text de les Ordinacions.

València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. Ir.

marcat. Sovint hom troba a la fi del descens una lleugera corba. No hi ha banderole a la part superior del traçat de les lletres. Utilitza la d uncial, la g gòtica, la s redona en posició final de paraula, adoptant a vegades la forma sigmàtica. El mòdul és molt equilibrat, sense que s’hi troben grans contrastos entre el cos de les lletres i els respectius alçats i caiguts. Molt decorada ha estat la caplletra utilitzada al f. 1r, així com l’orla que emmarca el text i que actua com una espècie de caixa d’escriptura.