Autores Varios - Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós

[2]Cf. Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.151, f. 89. Ed. per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXIX, p. 182.

[3]Atesa la importància d’aquest manuscrit hom decidí incorporar-lo a la col·lecció de manuscrits que atresora i custodia la Universitat de València, raó per la qual el llibre es conserva actualment a la Biblioteca General i Històrica (situada al carrer de la Nau, 2, de València), ms. 1501.

[4]A tall d’exemple servirà el text en el qual Jaume Conesa recorda com l’ordre d’escriptura li havia arribat mitjançant una minuta reial autògrafa: Jacobus Conesa, ex cedula sibi missa pro domino rege manu sua scripta, Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, reg. 1.151, f. 89. Ed. per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, CLXXIX, p. 182. En altres ocasions el rei llegeix i corregeix les minutes elaborades pels diversos membres de la Cancelleria, com recorda Jaume Conesa en una lletra datada el 20 de gener de 1366: Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa, in cuius presencia ipse dominus rex vidit et legit totum quaternum rerum predictarum et in aliquibus locis correxit, Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, reg. 1.078, f. 101v. Ed. per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CCXV, p. 211. D’altres testimonis de les correccions dutes a terme pel monarca ens informa Francesc de Prohome en 1344 [Mandato domini regis Franciscus de Prohomine, qui cum propria manu correxit et emendavit, Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, reg. Cf. R. GUBERN (ed.), Epistolari de Pere III. A cura de [...], vol. I, Barcelona, Editorial Barcino, 1995 («Els Nostres Clàssics», col. A, núm. 78), carta III, p. 80] i Ferrer de Magarola en 1356 [Dominus rex, qui eam vidit et correxit, mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio, Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, reg. 1.402, f. 29. Editat per P. de BOFARULL I MASCARÓ (ed.), Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, publicada per [...], VI, Barcelona, En el establecimiento litográfico y tipográfico de Don José Eusebio Monfort, 1850, doc. XCIC, p. 326].

[5]Brussel·les. Bibliothèque Royale Albert I, ms. 9.169, f. 46r. Cf. JAIME III, rey de Mallorca, Leyes palatinas. Cod. núm. 9.169 de la Bibliothèque Royale Albert I. Presentació i transcripció de Lorenzo Pérez Martínez, introduccions de Gabriel Llompart i Marcel Durliat, traducció de Miquel Pascual Pont, fotografies de Francisco Llompart Mayans, Palma de Mallorca, José J. de Olañeta editor, 1991, p. 91 del facsímil.

[6]Cf. F. M. GIMENO BLAY, «Escribir, leer y reinar: La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387)», Scrittura e Civiltà, XXII (1998), pp. 119-233; F. M. GIMENO BLAY, Escribir, reinar: La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Abada editores, 2006.

[7]Cf. Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria reial, reg. 1.150, f. 122. Ed. per RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXXI; cit. O. SCHENA, Le leggi palatine, p. 34, nota 52.

[8]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.322, f. 51v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXIV, pp. 164165; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», p. 146 i nota 24; O. SCHENA, Le leggi, p. 34 i nota 50.

[9]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.149, f. 63v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CXXIV, pp. 124; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», p. 146 i nota 27; O. SCHENA, Le leggi, p. 32 i nota 52.

[10]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.151, f. 89. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXIX, p. 182; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», p. 146 i nota 27; O. SCHENA, Le leggi, p. 34 i nota 52.

[11]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.150, f. 122. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXXI, p. 183; citat per O. SCHENA, Le leggi, p. 34 i nota 52.

[12]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.149, f. 63v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. II, doc. CXXIV, p. 124.

[13]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.151, f. 89. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXIX, p. 182.

[14]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.150, f. 122. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CLXXXI, p. 183.

[15]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.281, f. 125v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CCCXLIX, p. 317; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», p. 147 i nota 29; O. SCHENA, Le leggi, p. 34 i nota 54

[16]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.287, f. 2. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CCCL, p. 318; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», pp. 146-147 i nota 28.

[17]Joan de Barbastre fou l’encarregat de copiar un Llibre dels feits l’any 1380 (Barcelona. Biblioteca de Catalunya, ms. 1.734). El colofó proporciona una interesantíssima informació sobre la vida del copista. Heus ací la transcripció del text: «Mandato serenessimi domini Petri Dei gratia regis Aragonum,Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie cuius ingenio gratia Dei preeunte Petrus rex Castelle crudelissimus a regno ipsius durante guerra inter ipsos reges fuit debustatus et regressus manu illustris Henrrici, postea Castelle regis, intra Castellam fuit gladio laceratus. Ego Johannes de Barbastro de scribania predicti domini regis Aragonum oriundus Cesarauguste iberi in civitate Barchinone anno a nativitate Domini Mº CCCº octuagesimo scripsi» (f. 173v.). Repr. en I. KIRCHNER, Scriptura gothica libraria. A saeculo XII usque in finem Medii Aevi. LXXXVII imaginibus illustrata. Monachii et Vindobonae, In aedibus Rudolfi Oldenbourg, 1966, Tabula 42. Veg. a més a més BÉNÉDICTINS DU BOUVERET, Colophons des manuscrits occidentaux des origines au XVe siècle, vol. III, Friburg, Éditions Universitaires Fribourg Suisse, 1973, núm. 8.833, i F. M. GIMENO BLAY, «Copistas y ‘committenza’ de manuscritos en catalán (siglos XIV-XV)», en Scribi e colofoni. Le sottoscrizioni di copisti dalle origini all’avvento della stampa, a cura d’Emma CONDELLO i Giuseppe DE GREGORIO, Spoleto, Centro italiano di Studi sull’Alto Medioevo, 1995, pp. 167-187, facs. IV.

[18]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.371, f. 6v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. II, doc. CCLXXX, p. 273; citat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes», p. 147 i nota 30; O. SCHENA, Le leggi, pp. 34-35 i nota 55.

[19]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.375, f. 81v. Editat per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. I, doc. CCCIV, pp. 295-296.

[20]Rúbrica [3] Dels boteylers majors.

[21]Cf. O. SCHENA, Le leggi, pp. 38-67.

[22]Es tracta dels manuscrits: Madrid. Biblioteca Nacional, ms. 959; Palma de Mallorca. Biblioteca Bartolomé March, ms. Philips, 2.633; París. Bibliothèque Nationale, esp. 99; Escorial, ms. &.III.3.

[23]Es tracta dels manuscrits: París. Bibliothèque Nationale, esp. 8, 62, 63, 64, 98; Madrid. Real Acadèmia de la Història. Col·lecció Luis Salazar y Castro, K 55; Madrid. Biblioteca Nacional, ms. 5.896; Barcelona. Biblioteca de Catalunya, ms. 982.

[24]Es tracta del manuscrit: Càller. Archivio di Stato, manoscritto di Biblioteca 1, ms. 1.

[25]Es tracta dels manuscrits: Madrid. Biblioteca Nacional, ms. 10.629; Madrid. Real Academia de la Historia. Col·lecció Salazar y Castro B 26; Escorial, ms. II.h.9 i II.h.10; Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Col. miscel·lània ms. 27.