Autores Varios - Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós

b) Contemporàniament, escrigué la que he identificat com a B, que copià els folis 21r-22v; 33r-37r; 41r-44v; 45r; 115v; 127v; 131r. Aquest copista utilitza, a vegades, banderole espectaculars; la seua escriptura presenta un contrast de gruixos i prims molt marcat; les lletres que devallen per sota la caixa d’escriptura (f, p, q i s) finalitzen en punta, contrastant amb la part superior, que és molt més grossa; empra la s de doble corba en posició final de paraula, una forma espectacular per a la lligadura de les lletres st i un signe especial per a l’abreviatura de er. Es tracta d’una execució molt pròxima al model de referència de l’escriptura autògrafa del rei Pere III. Podria ser la mateixa persona que escrigué en el registre núm. 981 de la Cancelleria Reial (ff. 15v-16r) l’any 1355. [85]

c) Amb posterioritat a l’any 1353, als folis 157r-183r intervingué un tercer escrivà que copià el protocol de coronació, encara que aquest personatge ja havia aparegut fent correccions i esmenes tot al llarg dels textos, si més no a partir dels folis 80r-81v; 83r; 89r; 90r-v; 96v; 97r-v; 100r; 109r-113v; 118r-v; 130v; 131 r-v i 157r-183r. De totes les lletres que han intervingut és la més cursiva; la seua execució no resulta tant cal·ligràfica com les anteriors. El seu pol d’atracció és molt pròxim a la interpretació que féu Joan de Barbastre quan, l’any 1380, copià el Llibre dels feits del rei en Jaume, encarregat pel rei Cerimoniós. [86]

A més a més, entre els que intervingueren, bé copiant, bé corregint i esmenant, hom ha d’incorporar —per tal que l’anàlisi siga com més completa millor— la participació del rei Pere III, que, possiblement, tot al llarg de la seua vida continuà millorant el text de les Ordinacions. [87]Tot el conjunt de les intervencions reials es troba dispers, espars al llarg del manuscrit. La major part d’aquestes anotacions no es poden datar amb precisió absoluta. Això no obstant, existeixen, però, algunes anotacions que es poden situar cronològicament amb una gran precisió. Amb posterioritat a l’any 1355 han de localitzar-se totes aquelles esmenes que serviren per substituir notari per protonotari quan es feia referència al notari tinent los segells. [88]La lectura continuada i intensa del text li permeté, entre altres coses, descobrir mancances i oblits que corregí convenientment; alguns d’aquestos serveixen per a escatir els temps, nombrosos i successius, en els quals millorà la versió primerenca.

Intervenció del segon copista.

València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. XXXIIIr.

Intervenció gràfica del tercer copista al començament del protocol de la coronació.

València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. CLVIIr.

Afegit incorporat pel rei Pere als marges esquerre i inferior del foli.

València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. LXXVIIIr.

Cancel·lacions, correccions i incorporació del nom de Mateu Adrià com a protonotari.

València. Universitat de València. Biblioteca General i Històrica, ms. 1501, f. LXr.

Em referisc, concretament, a les anotacions marginals dels folis 67r i 77r, on detectà una absència que incorporà al marge dret; posteriorment, com que es tractava de la rúbrica, en un cas, i de la rúbrica del començament de la quarta part del llibre, en l’altre. En un moment posterior, proveït de tinta vermella, integrà les seues anotacions al text, del qual formen part inexcusable i imprescindible.

També intervingué Mateu Adrià, qui, amb tota seguretat, esborrà la subscripció de Gil Pérez de Buysan i hi col·locà el seu nom com a protonotari, amb posterioritat a l’any 1355.

* * *

Finalment, la recuperació d’aquest importantíssim manuscrit ens permet dilucidar el procés creatiu del text de les Ordinacions. Sols a partir d’aquest moment hom pot estudiar la relació de dependència existent entre les Ordinacions i les Leges palatinae. Una part d’aquest estudi és el que hom ha pretés exposar amb aquesta edició.

Amb la present edició hom ha intentat:

a) recuperar el text íntegre tant del manuscrit original de les Ordinacions com el de l’afegit del protocol de la coronació dels reis i reines. Pròsper de Bofarull, com ja es força conegut, no pogué fer la seua edició a partir de l’original, com ell mateix es lamentà al seu moment en els següents termes:

Aunque para su impresión hubiéramos deseado tener a la vista el códice original apostillado de puño propio del rey, que existía antes en este Archivo y fue luego remitido a la primera secretaría de Estado en virtud de Real orden de 20 de noviembre de 1787; no han podido verse satisfechos nuestros deseos, por haber sido en vano cuantas investigaciones se han practicado ahora para su hallazgo, así en dicha secretaría de Estado, como en la Biblioteca Nacional y otros establecimientos análogos. Hemos debido, pues, atenernos a la copia fehaciente que se depositó entonces y se conserva en este Archivo en reemplazo del precioso manuscrito; porque, además de su atenticidad, la hemos hallado más correcta y completa que ninguna de las otras, algunas de ellas casi coetáneas del original, que hemos examinado para su cotejo. [89]

b) recuperar, en segon lloc, l’arqueologia creativa del text, atés que es tracta d’un manuscrit que s’escrigué al llarg d’un temps continuat, i les successives lectures han deixat la seua empremta material. L’edició de Pròsper de Bofarull no permetia individualitzar les successives i continuades intervencions, reials i no reials, millorant i enriquint la primera versió de les Ordinacions; participant tots aquells en el procés de traducció. De totes aquestes esmenes, correccions, etc., hom informa puntualment a l’aparat crític, i individualitza, si és possible, l’autor.

En fer l’edició hom ha respectat fidelment i escrupolosa el text original; només s’ha intervingut en la puntuació i accentuació de les paraules seguint els criteris actuals i ha regularitzat, així mateix, l’ús de les lletres i i j, u i v. S’han resolt amb un punt volat totes aquelles elisions que no existeixen en català actual.

S’han incorporat, entre claudàtors, informacions complementàries que permeten una comprensió millor del text. Especialment, a la part dedicada al protocol de la coronació hom ha identificat les diverses fonts citades, tant implícitament com explícita.

[1]Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria reial, reg. 1.151, f. 89. Ed. per A. RUBIÓ I LLUCH, Documents per l’història de la cultura catalana mig-eval, 2 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908 i 1921; vol. I, doc. CLXXIX, p. 182 (pel que fa als textos documentals editats per A. Rubió i Lluch mantinc la transcripció i accentuació feta per ell). Citat amb posterioritat per F. SEVILLANO COLOM, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-241, p.146 i nota 27; O. SCHENA, Le leggi palatine di Pietro IV d’Aragona, Càller, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Centro di studi sui rapporti italo-iberici, 1983, p. 34, nota 52; i B. PALACIOS MARTÍN, «Sobre la redacción y difusión de las «Ordinacions» de Pedro IV de Aragón y sus primeros códices», Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), pp. 659-681, especialment pp. 667 i següents.