Víctor Farías Zurita - El mas i la vila a la Catalunya medieval

[98]H. Fichtenau, «Wald und Waldnutzung», dins H. Fichtenau, Beiträge zur Mediävistik. Ausgewählte Aufsätze, 3, Stuttgart, 1986, p. 108.

[99]L. Söll, Die Bezeichnungen für den Wald in den romanischen Sprachen, Munic, 1967, pp. 371372 i 159-161.

[100]J. M. Palet Martínez, «Estructura parcel·laria i aprofitament agropecuari del delta del riu Besòs en època medieval», Finestrelles, 8 (1996), pp. 39-58; J. Fernández Trabal, «Aprofitaments communals, prats i pastures al Delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», Acta historica et archæologica mediævalia, 10 (1989), pp. 189-220.

[101]Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, doc. 153 (1209).

[102]ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[103]ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[104]ZR. B. Hilf i F. Röhrig, Wald und Weidwek in Geschichte und Gegenwart, Potsdam, 1933; R. Bechmann, Arbres, pp. 27-60 i 138-268; M. T. Ferrer Mallol, «Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana», dins J. J. Busqueta i E. Vicedo (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, 1996, pp. 37-47.

[105]Meiggs, Trees, pp. 467-471.

[106]G. Demians d’Archimbaud, «Dagues et armes de chasse en Provence médiévale d’aprés les données archéologiques», dins La chasse au Moyen Âge, París, 1980, pp. 133-147. Per a les tècniques de caça vegeu Balari, Orígenes, pp. 697-701.

[107]M. Montanari, «Il ruolo della caccia nell’economia e nell’alimentazione dei ceti rurali dell’Italia del Nord. Evoluzione dall’alto al Basso Medioevo», dins La chasse au Moyen Âge.

[108]Bechmann, Arbres, 38-56.

[109]H. Thimme, «Forestis. Königsgut und Königsrecht nach den Forsturkunden vom 6. bis 12. Jahrhundert», Archiv für Urkundenforschung, 2 (1909), pp. 101-154; H. Rubner, Untersuchungen zur Forstverfassung des mittelalterlichen Frankreichs, Wiesbaden, 1965; Fichtenau, «Wald», pp. 108-121.

[110]R. d’Abadal, Catalunya carolíngia, Barcelona, 1926-1986, 2.2, doc. 5.

[111]Rius Serra, Cartulario, doc. 464 (1017). Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 152-153.

[112]Abadal, Catalunya carolíngia, 2.1, Apèndix 13; J. M. Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid, 1969-1983, 1.1, doc. 15.

[113]Bastardas, Usatges, art. 68. Per un estudi detallat d’aquest usatge vegeu J. Brutails, «Étude sur l’article 72 des Usages de Barcelone», Nouvelle revue historique de droit français et étranger, 12 (1888), pp. 59-76; L. Assier-Andrieu, Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits paysans en Catalogne française, París, 1987.

[114]Per al dret d’empriu vegeu de Hinojosa, Régimen, 54-56; J. Brutails, Étude sur la condition des populations rurales en Roussillon au Moyen Âge, París, 1891, p. 244, i el seu artícle citat a la nota anterior; Assier-Andrieu, Peuple, pp. 13-65; Bonnassie, Catalogne, 1, 307-308. Convé subratllar que aquest dret es referia a les terres públiques i a les terres incultes a les que no podia negar-se l’accés als individus i col·lectius. Hem evitat la identificació d’aquestes terres com a «béns comunals» en el sentit estricte, sobretot, per l’ús anacrònic i ahistòric que correntement es fa d’aquest terme: vegeu J. M. Font Rius, «Algunes consideracions entorn la historiografia i la problemàtica dels béns comunals», dins Busqueta i Vicedo (eds.), Béns comunals, pp. 11-30. Al mateix volum Ferrer Mallol, «Emprius», pp. 33-65, indica acertadament que fins el segle XIII, «més que la propietat comunal predomina el dret a l’empriu, i que la propietat comunal comença a formar-se a partir de les concessions de deveses i bovalars, que sovintegen des del segle XIV».

[115]Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 155-156; E. Magnou-Nortier, La société laïque et l’Église dans la province ecclésiastique de Narbonne (zone cispyrénéene) de la fin du VIIIe a la fin du XIe siècle, Toulouse, 1976, p. 180; J. Durliat, Les Finances publiques de Diocletien aux carolingiens, 284-889, Sigmaringen, 1990, 20, pp. 102, 103 i 105.

[116]ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 86 (998) (Rius Serra, Cartulario, doc. 343).

[117]ACB, Pergs. Diversorum 1.2, 473 (1024) (Libri Antiquitatum, III, 137).

[118]Rius Serra, Cartulario, doc. 337 ([997]).

[119]Magnou-Nortier, Société, 180.

[120]ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[121]Ch. Petit-Dutaillis, «De la signification du mot fôret a l’époque franque», Bibliothèque de l’École des Chartes, 76 (1915), pp. 97-152; Rubner, Untersuchungen, pp. 6-10 H. Rubner, «Vom römischen Saltus zum fränkischen Forst», Historisches Jahrbuch, 83 (1964), pp. 271-277.

[122]J. M. Marquès, Cartoral dit de Carlemany, Barcelona, 1993, doc. 496 (1273).

[123]C. Devic, J. Vaissète i A. Molinier, Histoire générale de Languedoc, Toulouse, 1872-1904, 5, doc. 555 (1143).

[124]P. Charbonnier, «Essai d’un classement des redevances seigneuriales», dins Seigneurs et seigneuries au Moyen Âge, 117. Congrés national des sociétés savantes, París, 1995, p. 148.

[125]ACB, Pergs. Diversorum 1.4, 224 (1063).

[126]ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.

[127]AHG, Notarials, St . Quirze de Colera, Reg. 1, f. 38.

[128]Rius Serra, Cartulario, doc. 960 (1145).

[129]ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 33 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 64).

[130]J. Jarnut, «Die frühmittelalterliche Jagd unter rechtsund sozialgeschichtlichen Aspekten», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 765-808; M. Pacaut, «Esquisse de l’évolution du droit de chasse au Moyen Âge», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 59-68; M. Montanari, «La caccia. Da diritto comune a privilegio sociale», dins M. Montanari, Uomini, terre, boschi nell’Occidente medievale, Catania, 1992, pp. 137-151; per al dret de caça a la Catalunya medieval vegeu M. J. Peláez, «Algunas manifestaciones del derecho de caza en Cataluña (siglos XIII y XIV)», dins La chasse au Moyen Âge, pp. 69-82.

[131]Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, 153 (1209).

[132]Bisson, Accounts, 2, doc. 1, A.

[133]Ibíd., doc. 2.

[134]Ibíd., doc. 1, Q.

[135]Puig Ustrell, Capbreu, docs. 8 i 26; ACA. RP, Batllia General, Reg. 28, ff. 35-36v.

[136]ADG, Cartoral de rubricis coloratis, ff. 150v-152 (Marquès, Cartoral, doc. 362).

[137]ACA. C, Pergs. Alfons II, 120.

[138]ACA. OR, Pergs. Montalegre, 472.

[139]ACA. OR, Pergs. per inventariar, St. Feliu de Cadins, 27-16, f. 1 i 1v.

[140]ACA. C, Pergs. Pere I, 442.

[141]ACA. OR, Pergs. Montalegre, 892 (1301).

[142]Vegeu, per exemple, ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 93, 27 (1190).

[143]ACA. C, Pergs. Alfons I, 177 (ACA. C, Varia, 1, ff. 12v-14); J. M. Pons Guri, «La successió testada de Guillem Umbert de Basella», dins J. M. Pons Guri, Recull d’estudis d’història jurídica catalana, Barcelona, 1989, 3, ap. 4.

[144]BC, Perg. 9033.

[145]ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (Pruenca i Marquès, Diplomatari, doc. 69).

[146]Marquès, Cartoral, doc. 496.

[147]ACA. C, Processos en quart, 1300/1.

[148]ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 5v.

[149]ACA. C, Processos en quart, 1300/1, f. 6-6v.

[150]ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1432 (1267).

[151]White, Farm Equipment, pp. 229-232; L. Clemens i M. Matheus, «Weinkeltern im Mittelalter», dins U. Lindgren (ed.), Europäische Technik im Mittelalter: 800 bis 1200. Tradition und Innovation. Ein Handbuch, Berlín, 1996, pp. 133-136.