Víctor Farías Zurita - El mas i la vila a la Catalunya medieval

[14]ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[15]ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 12/6.

[16]ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[17]P. T. H. Unwin, Wine and the Vine. An Historical Geography of Viticulture and the Wine Trade, Londres, 1991, pp. 25-57.

[18]B. Kuoni, Cestería tradicional ibérica, Barcelona, 1981; E. Sánchez Sanz, Cestería tradicional española, Madrid, 1982; White, Farm Equipment, pp. 63-65.

[19]A. Tchernia, Le vin de l’Italie romaine. Essai d’histoire économique d’après les amphores, Roma, 1986, pp. 285-292.

[20]El terme ramat cobreix el conjunt d’espècies animals que l’home cria amb fins estrictament econòmics; vegeu R. Delort, «Tierhaltung», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 8, 768-770, el qual exclou d’aquesta categoria a animals com el gos i el gat. Per a la ramaderia des d’una perspectiva general vegeu R. Delort, Les animaux ont une histoire, París, 1984. No hi ha una visió de conjunt sobre l’economia ramadera medieval; vegeu per a les regions mediterrànies medievals M. Gramain, «Les formes de l’élevage en Bas-Languedoc occidental aux XIIIe et XIVe siècles», dins L’élevage en Méditerranée occidentale, París 1977, pp. 137-152. Per al concepte de domesticació vegeu A. Gautier, La domestication. Et l’homme créa ses animaux, París, 1990; L. Peel i D. E. Tribe (eds.), Domestication, Conservation and Use of Animal Resources, Amsterdam 1983; S. Bökönyi, «Definitions of Animal Domestication», dins J. Clutton-Brock (ed.), The Walking Larder. Patterns of Domestication, Pastoralism, and Predation, Londres, 1990, pp. 22-27.

[21]P. Puig Ustrell, Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242, Barcelona, 1992, doc. 275 (1238).

[22]E. de Hinojosa, Régimen, ap. 6 (1249); Puig Ustrell, Capbreu, doc. 790 (1239).

[23]ACB, Libri Antiquitatum, IV, 25 (1160).

[24]Y. Baticle, L’élevage ovin dans les pays europeens de la Méditerranée Occidentale, París, 1974; M. L. Ryder, Sheep and Man, Londres, 1983.

[25]F. Carreras Candi, «Palomas y palomares en Cataluña durante la Edad Media», dins F. Carreras Candi, Miscelanea histórica catalana, 1, Barcelona, 1905, pp. 45-159.

[26]S. Bökönyi, «The Development of Stockbreeding and Herding in Medieval Europe», dins D. Sweeney (ed.), Agriculture in the Middle Ages. Technology, Practice and Representation, Philadelphia, 1995, pp. 42-55.

[27]ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[28]ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[29]Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 6, f. 2v (1299).

[30]W. Ch. Schneider, «Animal laborans. Das Arbeitstier und sein Einsatz in Transport und Verkehr der Spätantike und des frühen Mittelalters», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 457-578; Th. Szabó, «Saumtiere», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 7, col. 1405.

[31]A. C. Leighton, «The Mule as a Cultural Invention», Technology and Culture, 8 (1967), pp. 45-52.

[32]S. Bökönyi, «Animals, Draft», dins J. Strayer, (ed.), Dictionary of the Middle Ages, Nova York, 1982-1989, 1, pp. 293-298; A. C. Leighton, Transport and Communication in Early Medieval Europe. A.D. 500-1100, Devon, 1972, pp. 48-124. Per al carro vegeu W. Treue, Achse, Rad und Wagen. 5000 Jahre Kulturund Technikgeschichte, Múnic, 1965, pp. 85-108; Th. Szabó, «Wagen», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 8, cols. 1905-1907.

[33]J. Langdon, Horses, Oxen and Technological Innovation. The Use of Draught Animals in English Farming from 1066-1500, Cambridge, 1986, pp. 4-21.

[34]M. Montanari, «Gli animali e l’alimentazione umana», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), 619-663; S. Bökönyi, «Animals, Food», dins Strayer (dir.), Dictionary of the Middle Ages, 1, pp. 299-302.

[35]R. Laurons, «L’elevage du porc a l’époque medievale», dins L’homme et l’animal. Premier colloque d’ethnozoologie, París 1975, pp. 523-534; M. Baruzzi i M. Montanari, Porci e porcari nel Medioevo. Paesaggio, economia, alimentazione, Bolonya, 1981.

[36]W. Brinkmann, Bienenstock und-stand in den romanischen Ländern, Hamburg, 1938; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ph. Marchenay, L’homme et l’abeille, París, 19842; Ch. Warnke, Bienenhaltung und Bienenprodukte im Mittelalter in West-und Osteuropa, en curs de publicació.

[37]R. Delort, «Les animaux et l’habillement», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 31 (1985), pp. 673-700.

[38]R. Büll, Das große Buch vom Wachs. Geschichte, Kultur, Technik, 1, Munic, 1977.

[39]G. Carnat, Le fer à cheval à travers l’histoire et l’archéologie. Contribution à l’histoire de la civilisation, París, 1951; Leighton, Transport and Communication, pp. 104-107.

[40]R. Meiggs, Trees and Timber in the Ancient Mediterranean World, Oxford, 1982, 385-386; Bechmann, Arbres, pp. 138-171.

[41]J. M. Marquès, «La senyoria eclesiàstica de St. Sadurní de l’Heurà, fins al 1319», Estudis del Baix Empordà, 3 (1989), ap. 17.

[42]P. Toubert, «Les féodalités méditerrannéenes: un probleme d’histoire comparée», dins Structures féodales et féodalisme dans l’Occident méditerranéen (Xe-XIIIe siècle). Bilan et perspectives de recherches, París, 1980, pp. 7-8; B. Kayser, «Désintegration et intégration des relations agriculture-élevage dans les régions méditerranéenes», Annales de Géographie, 557 (1991), pp. 18-30.

[43]Toubert, Structures, 1, p. 271.

[44]H. Hinz, W. Brückner, A. Reinle i V. Schmidtchen, «Brunnen», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 2, cols. 764-780; D. Alexandre-Bidon, «Archéo-iconographie du puits au Moyen Âge (XIIe-XVIe siècle)», Mélanges de l’École Française de Rome, 104.2 (1992), pp. 519-543.

[45]ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 470.

[46]AMM, Pergs. St. Cugat del Vallès, 150.

[47]ACB, Pergs. Benefici Sta. Magdalena, 18, 145 (1180) (ACB, Libri Antiquitatum, I, 957).

[48]ADG, Pergs. Pia Almoina, Borrassà, 135 (1125).

[49]ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[50]ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[51]F. Bertsch i K. Bertsch, Geschichte unserer Kulturpflanzen, Stuttgart 19492; Th. Roener, A. Scheibe, J. Schmidt i E. Woermann (eds.), Handbuch der Landwirtschaft, Berlín i Hamburg, 1952; W. Rudorf, Zur Geschichte und Geographie alteuropäischer Kulturpflanzen, Berlín, 1969.

[52]Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 10, ff. 54v-55 (1304).

[53]R. Legendre, Les céréales, biologie et application, París, 1935. Per a l’època medieval disposem ara de l’exhaustiu treball de Comet, Paysan.

[54]White, Farming, pp. 171-189.

[55]A. Maurizio, Die Nahrungsmittel aus Getreide: ihre botanischen, chemischen und physikalischen Eigenschaften, hygienisches Verhalten, Prüfen und Beurteilen, Berlín, 1917-1919; del mateix, Die Getreidenahrung im Wandel der Zeit, Zuric, 1916.

[56]J. Bastardas, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’Arxiu de la Corona de Aragó de Barcelona, Barcelona, 1984, art. 10.

[57]Per a les diferències botàniques i les diverses formes de preparació dels grans de cereal per al consum vegeu L. A. Moritz, Grain-mills and Flour in Classical Antiquity, Nova York, 1958, pp. 145-158; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[58]D. Rumm-Kreuter, «Heizquellen, Kochgeschirre, Zubereitungstechniken und Garergebnisse mittelalterlicher Köche», dins I. Bitsch , T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken in Mittelalter und Neuzeit, Sigmaringen, 1987, pp. 227-244. Per a la llar vegeu R. Violante Simorra, «Características tradicionales, antiguas y evolucionadas, del hogar doméstico popular en Cataluña», Revista de dialectología y tradiciones populares, 6 (1950), pp. 430-495; J.-M. Pesez, «Le foyer de la maison paysanne (XIe-XIVe siècle)», Archéologie médievale, 16 (1986), pp. 65-92.