Víctor Farías Zurita - El mas i la vila a la Catalunya medieval

[59]Maurizio, Nahrungsmittel; F. Ruf, «Die Suppe in der Geschichte der Ernärung», dins J. Bitsch, T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken, pp. 165-182.

[60]Per al cultiu de la vinya en general i medieval en particular vegeu la clàssica monografía de R. Dion, Histoire de la vigne et du vin en France, des origines aux XIXe siècle, París, 1959. Per a la vitivinicultura a la Catalunya medieval vegeu J. M. Salrach, «La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana», dins Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcoholiques als Països Catalans. III Col·loqui d’Història Agraria, Barcelona, 1993, pp. 117-145; A. Riera Melis, «Os doy una parcela de tierra para que plantéis una viña de buenas vides y la cultivéis. El vino en Cataluña, siglos IX-XIII», dins Vino y viñedo en la Europa medieval, Pamplona, 1996, pp. 13-38. Per una aproximació geogràfica vegeu Unwin, Wine, i H. J. de Blij, Wine. A Geographic Appreciation, Totowa i Nova Jersey, 1983.

[61]J. Becker-Dillingen, Handbuch des gesamten Gemüsebaues einschließlich der Gewürz-und Küchenkräuter, Berlín i Hamburg, 1950. Per a l’horticultura medieval vegeu W. Janssen, «Mittelalterliche Gartenkultur. Nahrung und Rekreation», dins B. Herrmann (eds.), Mensch und Umwelt im Mittelalter, Stuttgart, 1987, pp. 224-243.

[62]Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 156-174.

[63]Etimologías, XVII, 10, 1.

[64]Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 201-212; R. Delort, «Fibres textiles et plantes tinctorales», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 37 (1990), pp. 838-843.

[65]M.-C. Amouretti i G. Comet, Le livre de l’olivier, Aix-en-Provence, 1985.

[66]P. Flatrès i X. de Planhol (eds.), Paysages arborés et complantés, París, 1980; Toubert, Structures, 1, pp. 258-263; P. Toubert, «Baumfeldwirtschaft», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 1, cols. 1667-1668.

[67]M. Bourin, «Delimitation de parcelles et perception de l’espace en Bas-Languedoc aux Xe et XIe siècles», dins E. Mornet (dir.), Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier, París 1995, pp. 7385.

[68]Etimologías, XV, 9, 4.

[69]J. Balari, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, 1899, p. 619.

[70]Per al que segueix ens han estat útils els següents treballs de geografia històrica: D. Faucher, «Polyculture ancienne et assolement biennal dans la France méridionale», Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 5 (1934), pp. 251-255; R. Dion, Essai sur la formation du paysage rural français, Tours, 1934; J. Sion, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 8 (1937), pp. 109-131; del mateix, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 9 (1938), pp. 1-11. Per una perspectiva històrica: Toubert, Structures, pp. 273-300; A. Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Toulouse, 1998. La manca d’estudis pertinents fan encara indispensable la lectura dels estudis de M. Bloch, Les caractères originaux de l’histoire rurale française, reed. París, 1988, 71-108; i del mateix «Le problème des régimes agraires», dins M. Bloch, Mèlanges historiques, 2, París, 1983, pp. 648-669.

[71]Per una proposta de clasificació de les parcel·les i dels parcel·laris vegeu H. Uhlig (ed.), Materialien zur Terminologie der Agrarlandschft, 1, Flur und Flurformen, Giessen, 1967. Vegeu al respecte també D. Denecke, «Zur Terminologie urund frühgeschichtlicher Flurparzellierungen und Flurbegrenzungen sowie im Gelände ausgeprägter Flurrelikte. Grundzüge eines terminologischen Schemas», dins H. Beck, D. Denecke i H. Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur in Mitteleuropa und ihre Nutzung, 1, Göttingen, 1979, pp. 410-440.

[72]Bloch, Caractères, pp. 92-97; Faucher, «Polyculture», pp. 249-251; Toubert, Structures, pp. 281-290.

[73]G. Chouquer i F. Favory, «Aux origines antiques et médiévales des parcellaires», Histoire et sociétés rurales, 4 (1995), pp. 11-46. Vegeu, a més, U. Heimberg, «Römische Flur und Flurvermessung», dins Beck, Denecke i Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur, 1, pp. 142-195.

[74]Toubert, Structures, 1, p. 224.

[75]R. Martí, «Les insulae medievals catalanes», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988), pp. 111-123.

[76]White, Farming, 151-172; Leveau..., Campagnes, pp. 83-85 i 208-212; J. P. Oleson, «Irrigation», dins Ö. Wikander (ed.), Handbook of Ancient Water Technology, Leiden, 2000, pp. 183-215. Per a la irrigació en la Catalunya medieval vegeu J.-P. Cuvillier, «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa Velázquez, 20 (1984), pp. 145-187; S. Caucanas, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle, París, 1995, pp. 255-307. Resulta instructiu: R. Garrabou Segura i J. M. Naredo Pérez (eds.), El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1999.

[77]Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 467-468.

[78]ACA. C, Pergs. Berenguer Ramon I, 30 (1020); Bonnassie, Catalogne, 1, p. 468.

[79]Caucanas, Moulins, pp. 27-28.

[80]Ch. Brunn, «Water Legislation in the Ancient World», dins Handbook of Ancient Water Technology, pp. 575-604.

[81]J.-P. Cuvillier, «La propriété de l’eau et l’utilisation des ouvrages hydrauliques dans la Catalogne médiévale (XIIIe et XIVe siècles). Essai d’histoire économique et sociale», dins Miscel·lània històrica catalana, Poblet, 1970, pp. 249-255.

[82]ACA. OR, Pergs. St. Joan de Jerusalen, Armari 1, 33 (1164).

[83]ACA. OR, Pergs. St. Llorenç del Munt, 296 (1159); ACA. OR, Pergs. Montalegre, 165 (1196); ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 59, 41 (1245).

[84]J. Despois, «Pour une étude de la culture en terrasses dans les pays méditerranéens», Géographie et histoire agraires (Annales de l’Est, Mémoire 21), Nancy, 1959, pp. 105-117; O. Rackham i J. A. Moody, «Terraces», dins B. Wells (ed.), Agriculture in Ancient Greece, Estocolm, 1992, pp. 123-130; L. Foxhall, «Feeling the Earth Move: Cultivation Techniques on Steep Slopes in Classical Antiquity», dins G. Shipley i J. Salmon (eds.), Human Landscapes in Classical Antiquity. Environment and Culture, Londres i Nova York 1996, pp. 44-67; Grove i Rackham, Nature of Mediterranean Europe, pp. 107-118 Sobre les tècniques d’aterraçament, el manteniment i el cultiu de les terraçes vegeu l’extens estudi de Ph. Blanchemanche, Bâtisseurs de paysages. Terrassement, épierrement et petite hydraulique agricoles en Europe. XVIIe-XIXe siècles, París, 1990.

[85]Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 445-448.

[86]Despois, «Étude», pp. 105-117; R. Neboit-Guilhot, «Les contraints physiques et la fragilité du milieu méditerranéen», Annales de Géographie, 551 (1990), pp. 1-20.

[87]Etimologías, XVII, 2, 1-5.

[88]R. Garrabou i J. M. Naredo (eds.), La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1996.

[89]Etimologías, XVII, 2, 3.

[90]Puig Ustrell, Capbreu, doc. 1140.

[91]ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1192.

[92]ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 12, f. 41-41v.

[93]Etimologías, XVII, 3, 18; Bechmann, Arbres, pp. 189-190; F. Sigaut, L’agriculture et le feu. Rôle et place du feu dans les techniques de préparation du champ de l’ancienne agriculture européene, París, 1975.

[94]M. Bloch, Caractères, pp. 75-82 i 92-97; G. Sivéry, «Brache», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, cols. 536-537.

[95]Etimologías, XVII, 2, 2.

[96]Ibíd., 5.

[97]Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)», dins J. Clemente Ramos (ed.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, 2001, pp. 277-299.