Miguel Ángel García Calvia - Sociologia de les relacions laborals

L’horitzó en què els Webbs i Korsch incardinen les seues consideracions és la democratització de les respectives societats, encara que aquest darrer col·loca com a objectiu explícit el de la seua consecució plena en l’àmbit productiu d’acord amb allò que demana una part del moviment obrer alemany. Aquesta diversitat d’enfocaments de l’horitzó no s’infereix solament de les seues diferents posicions ideològiques després de la Primera Guerra Mundial, sinó també de les concepcions i pràctiques que caracteritzen els distints corrents del moviment obrer allà on s’ha anat configurant amb força. Korsch les resumeix, parafrasejant Schwitau, en dues tipologies: l’angloamericana, que parteix de la concepció que entre empresaris i treballadors només hi ha una diferència d’interessos –conflicte d’interessos–, en principi equilibrable, entre diferents grups d’individus; i la marxista, que es caracteritza per la convicció que hi ha una oposició d’interessos –conflicte estructural–, en principi irreconciliable i insuperable, entre las classes socials (Korsch: 1980: 58). La primera considera que és possible reformar el capitalisme i transformar-lo en un sistema més humà; la segona entén que no, que solament és possible el canvi mitjançant la implantació d’un control de la producció que retorne el protagonisme als treballadors.

Què signifiquen aquestes primeres aproximacions analítiques a les rela-cions laborals per al present? Quina vigència tenen per aclarir els problemes que assetgen l’actual món del treball? Són preguntes formulades sovint en l’agenda d’estudi dels discursos elaborats en aquests primers temps i a les quals no sempre resulta fàcil respondre davant l’al·luvió de fets que ens enlluernen per discernir la capacitat explicativa que encara conserven. Per això, que siga també operatiu preguntar-se com es justifica el present davant allò que una vegada va ser pensat en un horitzó obert, però que no s’afirma més que parcialment en la realitat.

PER SABER-NE MÉS

Sobre l’obra dels Webb i la seua contribució a la sociologia, algunes coses de la qual s’estudien en l’apartat 2, es pot consultar respectivament:

Castillo, J. J. i S. Castillo (2004): «Los Webb: de la democracia industrial a la democracia política», introducció a La democracia industrial. Madrid, Biblioteca Nueva i Fundación Largo Caballero, pp. xiii-xxii.

Simey, T. S. (2003/04): «La contribución de Sidney y Beatrice Webb a la socio­logía» en Sociología del Trabajo, 50, pp. 35-57.

Sobre la consideració i el paper que mereixen els drets laborals en Karl Korsch, tractats en l’apartat 6, es pot consultar:

García Calavia, M. A. (2006): «‘Constitucionalismo industrial’, ‘ciudadanía industrial’» en Sistema, 193, pp. 25-47.

PRÀCTIQUES

Pràctica 1

Lectura i comentari de fragments extrets del llibre de Sidney i Beatrice Webb, La democracia industrial.

Context

Sidney i Beatrice Webb són considerats dos pioners de les relacions laborals perquè creen la noció de negociació col·lectiva a partir de l’observació, no solament amb intenció política, sinó també amb vocació científica, d’aquest tipus de regulació, entre altres d’existents, en la realitat social anglesa. El fruit de tot plegat és La democracia industrial, una de les seues obres majors, dedicada a examinar mètodes i regulacions practicades pel sindicalisme britànic, cosa que fan sistemàticament i profundament, de manera que l’esmentat text és també un exemple de la seua forma de mirar epistemològicament la realitat social.

Objectius

1. Copsar com es construeix la teoria sociològica.

2. Copsar els canvis que comporta la regulació col·lectiva (el mètode del conveni col·lectiu) respecte a la regulació individual (o el mètode del conveni individual).

3. Comprendre el significat i l’abast que representa per als empresaris i per als treballadors.

El text

«(...) no cal que ens centrem en les normes formals o en els preàmbuls retòrics per obtenir una visió completa i científica de l’actuació sindical. Els estatuts de les associacions de treballadors, esbossats originalment per entusiastes pioners i copiats una vegada i una altra per successius comitès de revisió, representen més les aspiracions que no l’acció quotidiana dels afiliats. Es poden obtenir unes dades més fiables de l’escrutini de la relació de comptes, o d’un estudi detallat de la voluminosa literatura interna dels sindicats (...). Per al sociòleg, aquesta literatura té un interès fascinant. Aporta un retrat gràfic de l’estructura i el funcionament real del món modern de la indústria manufacturera, amb els seus constants canvis de processos i alteracions en el treball. Roman així (...) d’una manera més completa que amb qualsevol altre mitjà que coneguem, la naturalesa i l’actuació real de les organitzacions democràtiques [anglosaxones]. I el que és més rellevant per al nostre propòsit actual, revela amb tot el dramatisme d’èxits i fracassos, el funcionament dels variats mètodes i regulacions sindicals amb els subjacents pressupostos sobre l’interès social en què estan basades aquestes consideracions (...).

(...)

Aquest pla combinat d’estudi dels documents i d’observació dels homes és el que, al llarg de la nostra investigació de sis anys, hem intentat seguir. En els capítols següents mirem de presentar al lector una exacta descripció dels mètodes i regulacions practicats actualment pels sindicats britànics. Veurem que els sindicalistes, des de principi del segle xviii fins a l’actualitat, estableixen els seus models de regulació mitjançant tres instruments o mecanismes distints (...): el mètode de l’assegurança mútua, el mètode del conveni col·lectiu i el mètode de la sanció o promulgació legal (2004: 125-126).

(...)

(...) en la indústria de la construcció, hi trobem els sindicats de fusters, paletes, llauners, guixaires (...) elaborant “normes de treball formals”, que són vinculants per a tots els empresaris i treballadors de la ciutat o districte. Aquest conveni col·lectiu esbossat en una reunió entre els patrons constructors locals i els funcionaris locals dels sindicats nacionals estableix, per un període específic, les hores d’inici i d’acabament de la feina, el nivell salarial mínim, el preu de les hores extres, l’edat i el nombre d’aprenents que poden ser acceptat, els acords sobre preu fet, les vacances que han de ser concedides, la notificació prèvia que han de realitzar els empresaris o els treballadors quan acaben els contractes, la provisió d’espais per al descans per menjar i per a la salvaguarda i custòdia de les eines, així com nombroses prestacions o pagaments extra per desplaçament, allotjament, pel “temps per arribar a la feina”, o una compensació pel desgast dels instruments (...). Aquests elaborats codis, inalterables si no és mitjançant la notificació formal de les organitzacions de qualsevol de les parts, posen així en una base d’igualtat, respecte a la contractació de treball, el més ric empresari, el constructor a punt de la fallida i la firma atapeïda d’encàrrecs però que roman pràcticament inactiva. D’altra banda, el treballador superior reté la seua llibertat per obtenir beneficis més alts pel seu treball especial (...).

(...) El nivell general dels salaris a totes les ciutats cotoneres és, per exemple, establert per un acord nacional entre l’Associació Unificada de Treballadors Filaners del Cotó i l’Associació d’Empresaris Cotoners. Cap empresari, cap grup de treballadors, associació d’empresaris de districte o “província” del sindicat, no pot proposar un augment o acceptar una reducció especial dels nivells salarials establerts. Els augments o reduccions generals són negociats en llargs intervals, i molt pausadament, pels representants nacionals de cada part. Així, podem veure reglamentades, no solament les exigències personals o locals, sinó també les eventuals expansions o contraccions del mercat, siga en la matèria primera o en el producte acabat. Atès que totes les empreses d’un districte, i tots els districtes de la indústria, són situats, tant com és possible, en una base idèntica a les condicions en què poden obtenir treballadors, s’entén que la competició entre aquelles prendrà la forma d’una millora de la maquinària, de l’obtenció del material millor i més barat, i de l’èxit dels mercats més avantatjosos per als seus productes.