Miguel Ángel García Calvia - Sociologia de les relacions laborals

Si el patró tracta privadament amb cada treballador la primera situació, pot trobar-ne alguns en tal estat de necessitat que els duga a acceptar l’ocupació a qualsevol preu i circumstància, però també d’altres, els d’ofici, que a causa de la força derivada de la seua escassetat i/o de la disposició de determinats recursos organitzatius poden obtenir unes retribucions salarials per damunt de la mitjana. Doncs bé, el conveni col·lectiu impedeix a l’empresari que traga avantatges d’aquesta divisió dels treballadors, del foment de la competència entre ells per reduir els salaris. Així, els convenis col·lectius que ja estan institucionalitzats de fa dècades, són el producte de la voluntat col·lectiva dels treballadors. Recullen normes que s’han de aplicar conjuntament. I el dispositiu que els produeix és la negociació col·lectiva.

L’abast d’aquest tipus de contractació col·lectiva en l’àmbit econòmic és més ampli que no el del sindicalisme. Ara bé, solament aquest pot aportar els dispositius necessaris per a la seua aplicació: «sense un sindicat en la indústria seria gairebé impossible aconseguir una regla (reglamentació) comuna que s’estenga per tot un districte, i aconseguir un acord nacional seria una empresa desesperada» (2004: 149). Encara més, només el sindicat pot aportar la maquinària necessària per interpretar automàticament l’acord general i revisar-lo pacíficament.

L’últim dispositiu regulador de què s’han servit els sindicats britànics per assolir els seus fins és la promulgació (legislació) parlamentària. Es tracta d’un mecanisme que es desenvolupa a mesura que augmenta la participació dels assalariats en la vida política i creix la influència de les seues organitzacions. Cada nova regulació legal suposa una lluita prolongada i incerta, ja que s’ha de difondre públicament, s’ha de persuadir els parlamentaris perquè finalment s’aprove plenament el que s’ha demanat. Ara bé, independentment que el procés siga tediós i difícil, la regulació legal que n’ix satisfà més plenament les aspiracions sindicals de permanència i universalitat que no qualsevol altre dispositiu.

El desplegament d’aquests dispositius no solament projecta llum sobre l’activitat de les organitzacions obreres, sinó també sobre la configuració de la democràcia. La llarga persistència del sindicalisme apunta que la pròpia concepció de la democràcia s’ha d’estendre a l’àmbit productiu i a les relacions que hi tenen lloc,

ja que el poder incontrolat esgrimit pels propietaris dels mitjans de producció, capaços d’extraure dels treballadors manuals tota possibilitat de subsistència si no accepten els seus termes, significa una pèrdua de llibertat molt més nítida que la jurisdicció oficial del magistrat o el llunyà i impalpable govern dels reis (2004: 621).

Contra l’autocràcia econòmica, els Webbs destaquen com els treballadors manuals han fet valer cada vegada més les seues protestes per reivindicar certs drets laborals a les fàbriques, com el d’associació, o la conveniència social de reformar un sistema d’il·limitada competència individual per un altre de regulació col·lectiva. Així, entenen que la legislació fabril, la reivindicació de la llibertat d’associació o el reconeixement de la negociació col·lectiva han de ser considerats globalment «com una demanda per una constitució en la realitat industrial» (2004: 622).

Així, doncs, els Webb observen i analitzen els sindicats i determinades pràctiques que duen a terme per protegir-se davant certes contingències, forçar convenis amb els empresaris que cobrisquen col·lectius de treballadors, pressionar en la producció parlamentària de normes, i com, abordant els seus problemes, construeixen d’aquesta manera la seua pròpia democràcia dins de l’estat. En aquest sentit, poden ser considerats institucionalistes, la qual cosa es reflecteix també en el punt de partida de la investigació social: «(l’)examen exhaustiu de la estructura i la funció de la institució social en si mateix» (i recomanen que) «els aspirants a investigar (han de) seleccionar una institució... per estudiar-la a fons, per estudiar tots els aspectes de la seua estructura i les seues funcions» (citat en T. Simey, 2004: 43).

3. Les primeres reflexions sobre les relacions laborals als Estats Units: la Universitat de Wisconsin

Encara que l’aportació dels Webb, compromesa socialment i amb clara pretensió científica, és important, cal dirigir la mirada cap als Estats Units per veure com es constitueixen les relacions laborals com a disciplina, és a dir, amb un objecte d’ensenyament i investigació delimitat en un context científic de caràcter social a la primera meitat del segle xx. En aquest costat de l’Atlàntic, els efectes de la industrialització també es deixen sentir en el desenvolupament de les relacions laborals, en el sentit que susciten nombroses reflexions entre els científics socials. Entre les més fecundes acadèmicament, hi ha les de John Rogers Commons i Selig Perlman, professors de la Universitat de Wisconsin. El primer examina la influència del mercat en el desenvolupament de la legislació i de les organitzacions laborals. El segon, la del sindicalisme orgànic en la gestió de l’ocupació.

A les aportacions d’aquests dos autors, s’hi afegiran les d’uns altres estudio­sos, tant de la Universitat de Wiscosin, com de la Universitat de Baltimore, que atribueixen un paper important a forces exteriors del mercat de treball per explicar-ne la distribució i el preu. Per això, van rebre el nom d’institucionalistes.

Quins són els trets genèrics que caracteritzen aquestes primeres intervencions?

La seua concepció arrela metodològicament en la història, la sociologia i el dret, més que no pas en l’economia, que aporta poc a la comprehensió dels problemes laborals. En aquest sentit, centren l’atenció en els sindicats i en la negociació col·lectiva, el dret laboral o les assegurances socials, és a dir, en els dispositius sindicals triats pels Webb.

Així, doncs, una sèrie de trets caracteritzen aquests primers treballs a les universitats americanes: d’una banda, una revolta contra l’esterilitat de la teoria econòmica clàssica per tractar problemes de l’ocupació i, de l’altra, una voluntat reformista que s’esforça a legitimar el sindicalisme i proposar algunes reformes socials, però també el desig de construir una teoria del moviment sindical alternativa a la del marxisme.

4. Legislació laboral, associacionisme i mercat segons Commons

John Rogers Commons, influït pels Webb, centra l’atenció en les normes a fi de mostrar com la pràctica obrera i l’acció col·lectiva les produeixen regulant les activitats laborals i estabilitzant els conflictes d’interessos, encara que en un context distint. Així, desenvolupa una reflexió institucionalista que confereix importància a allò que és col·lectiu davant la insatisfacció que li produeix la lògica individualista que funda(menta) els estudis de la relació d’ocupació en el contracte. Ara bé, a diferència dels Webb, Commons no és socialista. Tampoc no sent especial simpatia per aquelles formes d’acció obrera tan practicades pels treballadors del seu temps, com les vagues i les manifestacions, i molt menys per les revolucions. Es declara partidari d’un capitalisme raonable i popular que sàpia tenir cura del sindicalisme.

En quin context ofereix la seua explicació?

En un context de caire econòmic. Així, realitza els seus estudis sobre el moviment obrer en un context presidit per la lògica del desenvolupament d’un sistema econòmic que recorre successives etapes (comercial, empresarial i financera). Aquesta relació entre economia i societat, ja l’havia plantejat anteriorment en un article escrit el 1909, on aborda la manera com evolucionen la divisió de funcions econòmiques i les relacions socials que se’n deriven i com la irrupció successiva de les figures del comerciant, l’empresari, el treballador i el consumidor són font de conflicte, cosa que permet explicar la constitució de les organitzacions representatives d’interessos col·lectius, abans de la revolució industrial.