Miguel Ángel García Calvia - Sociologia de les relacions laborals

D’altra banda, hi ha les posicions dels que són menys escèptics davant el futur de les relacions laborals, encara que reconeguen les dificultats que travessen. Consideren que els passos donats respecte a la «vella» qüestió social en aquest temps són modestos, però no insignificants; la seua subordinació pel que fa a la qüestió econòmica comporta l’estat actual en què es troben, entre altres aspectes, els drets laborals i postlaborals a escala nacional i el seu escàs desenvolupament a escala supranacional. També, hi ha hagut una reactivació de la qüestió regional, que ofereix espais en aquesta escala per a les intervencions dels distints moviments obrers, així com d’altres moviments socials, en els quals s’estan aplicant programes subvencionats per fons estructurals europeus que tenen una funció redistributiva important per compensar d’alguna manera la desigualtat territorial. Per últim, s’indica que darrerament s’ha començat a parlar de l’ocupació. En aquest context, es posa èmfasi en el fet que els avanços cap a una regulació supranacional, encara que siguen modestos, són indicadors que la dura i llarga lluita dels treballadors a favor d’aquesta a escala nacional s’ha de reprendre per aconseguir-la a una escala superior.

Així, doncs, les relacions laborals estan registrant canvis perquè la relació d’ocupació està presidida cada vegada més per la racionalitat econòmica en detriment de la regulació social, si bé es perceben inquietuds i petites passes en aquest sentit que tenen un horitzó supranacional. En aquest sentit, es posa èmfasi en la importància d’enfortir la societat civil supranacional, molt afeblida actualment, encara que la qüestió social no hi està del tot absent, com s’evidencia, entre altres lluites, en la que s’ha dut a terme de fa dècades contra la discriminació de les dones, que ha originat un corrent d’opinió favorable a l’igualtat d’oportunitats i drets. Per això, els sindicats han hagut de sospesar i impulsar l’enfortiment de la societat civil a nivell supranacional (Hyman, 2000: 44). A partir de les experiències i dels recursos mínims existents i amb la pressió dels sindicats i d’altres moviments socials, es confia que es podrà dur endavant processos de regulació col·lectiva a escala supranacional.

Quins són alguns dels problemes prioritaris d’estudi en l’àmbit de les relacions laborals?

Els arguments i problemes exposats al llarg del tema, principalment en els apartats 4 i 5, permeten extraure qüestions i preocupacions susceptibles d’investigació en l’àmbit de les relacions laborals: la seua agenda d’estudi. En primer lloc, l’impacte de la liberalització econòmica europea sobre institucions nacionals de relacions laborals i les condicions d’ocupació derivades; en segon lloc, l’efecte pràctic de les mesures de regulació social que s’han adoptat a escala supranacional (europea), concretament als distints països que la componen; en tercer lloc, l’evolució de les institucions supranacionals dels sindicalisme en aquesta mateixa escala, tant en la forma d’organitzar-se, com en les formes d’acció, és a dir, com la mà d’obra europea desenvolupa línies d’intervenció capaces d’influir sobre el seu destí. Hyman acaba l’agenda d’estudi assenyalant que la lluita per una «Europa social» necessita que l’europeïtzació deixe de ser elitista per passar a ser un projecte popular (2000: 45).

PER SABER-NE MÉS

Ferner, A. i R. Hyman (2002): «Introducción: hacia unas relaciones laborales europeas» en A. Ferner i R. Hyman (dirs.), La transformación de las relaciones laborales en Europa. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. En la introducció, els autors responen a una sèrie de qüestions, algunes de les quals s’ha fet referència en l’agenda d’estudi: l’abast i el sentit de la «internacionalització», el seu impacte sobre la capacitat reguladora dels estats nació, les tendències predominants en les pràctiques col·lectives promogudes pels actors socials i les respostes de les institucions nacionals a les pressions transnacionals (pp. 15-33).

Hyman, R. (1981): Relaciones industriales. Una introducción marxista. Ma-drid, Blume. El prefaci (pp. 9-10) i la introducció (pp. 11-17) permeten comprendre allò que tenen de significatiu les relacions laborals que s’estudien en l’apartat 3 respecte d’altres tipus de relacions. També, com es construeix la teoria.

Martín Artiles, A. (2008): «¿Modelo social europeo de bajo coste?» en Arxius de Ciències Socials. València. Aquest article resulta especialment indicat per comprendre les derives actuals de la qüestió social a Europa. L’autor analitza les polítiques socials i laborals que s’estan promovent a Europa per fer front a les dificultats de l’economia europea per sostenir el benestar social i generar suficient ocupació.

Standing, G. (2000): «Globalización, flexibilidad laboral e inseguridad. La era de la regulación mercantil», en E. Cano, A. Bilbao i G. Standing, Precariedad laboral, flexibilidad y desregulación. Alzira (València), Germania, pp. 95-143. Els apartats «La era de la regulación social: ¿mirando hacia atrás con envidia? (pp. 96-102) i «La era de la regulación mercantil: ¿mirando hacia atrás con ira» (pp. 102-122) caracteritzen el funcionament del mercat laboral i el desenvolupament de les relacions laborals des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la crisi del petroli (1973) i des dels anys setanta fins a l’actualitat, la qual cosa permet percebre millor els canvis que s’han produït durant els darrers trenta anys i que s’aborden en el capítol 1.4.

Wallraff, G. (1979): El periodista indeseable. Barcelona, Anagrama. El capítol 1 narra les condicions laborals dels treballadors a las grans empreses alemanyes dels anys seixanta. El primer subapartat, «A destajo» (pp. 21-31), reflecteix els ritmes, els cronometratges, l’arbitrarietat, la sinistralitat... que pateixen.

PRÀCTIQUES

Pràctica 1

Mireu la pel·lícula «La cuadrilla».

Breu sinopsi de la pel·lícula

«La cuadrilla» (The navigators) és una pel·lícula de Ken Loach que aborda les conseqüències del procés de privatització dels ferrocarrils britànics (British Rail), i també de les noves formes d’organització empresarial sorgides al caliu de l’onada liberal que regeix l’economia a escala mundial. Ambdós fets són característics del nou funcionament de les economies.

«La cuadrilla» observa l’esdevenir d’un grup de treballadors d’infraestructures de la British Rail que es veuen en la necessitat de triar entre una baixa incentivada i passar a ser eventuals en una empresa de treball temporal o col·locar-se en la nova companya privada que es fa càrrec de les infraestructures ferroviàries sota noves condicions laborals: salari segons la productivitat individual, vacances no pagades...

Context

Els sistemes nacionals de relacions laborals pateixen un deteriorament de fa ja gairebé tres dècades. Les seues manifestacions són diverses, encara que totes tenen en comú l’escassa predisposició dels poders fàctics a facilitar la pràctica dels drets laborals bàsics, si no els obstaculitzen directament, i també la supeditació d’aquests als reptes que implica la lògica del mercat (apartat 4). Tot això suposa una greu precarització de les condicions laborals.

Objectius

1. Identificar aspectes propis de l’àmbit d’estudi de les relacions laborals.

2. Reconèixer trets que caracteritzen els sistemes de relacions laborals a les empreses abans de la reestructuració econòmica que s’enceta als anys setanta.

3. Derivar els trets que caracteritzen el desenvolupament de les relacions laborals a les darreres dècades.

Activitats

1. Copseu frases indicatives de la posició de treballadors i empresaris en aquest procés de privatització.