Miguel Ángel García Calvia - Sociologia de les relacions laborals

2. Indiqueu alguns fets que caracteritzen les relacions laborals a l’empresa abans de la privatització.

3. Indiqueu alguns fets indicatius de com entenen els gerents de la nova empresa privada les relacions laborals.

4. Descriviu les noves condicions laborals que es conformen després del procés de privatització.

5. Apunteu alguns fets econòmics i polítics que expliquen la nova situació.

Pràctica 2

Identifiqueu revistes sociològiques i feu recerca bibliogràfica d’articles.

Les revistes de sociologia arrepleguen la reflexió ordinària dels professionals sobre la societat. Per tant, també sobre l’àmbit de coneixement del mòdul, les relacions laborals. Algunes de les més conegudes són la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (reis); la Revista Internacional de Sociología (ris); Papers, revista de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Política y Sociedad, revista quadrimestral de ciències socials de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid; Arxius de Sociologia, de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

També, hi ha revistes específiques dedicades a les relacions laborals i al món del treball, en general. Són:

Cuadernos de relaciones laborales, de la Universitat Complutense de Madrid. Inicia la seua publicació el 1992. S’hi aborden temes (o qüestions) d’ocupació, treball i relacions laborals des de la perspectiva de la sociologia, el dret i l’economia.

Sociologia del Trabajo, editada per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense. Inicia la seua segona etapa el 1987. El subtítol és suficientment explícit del temes tractats: ocupació, treball i societat.

Com que cadascuna d’aquestes revistes conforma en si mateixa un fenomen col·lectiu de reconstrucció teòrica, tant al voltant del treball, com de les relacions laborals, constitueixen un excel·lent mostrari de la realitat diària i global d’aquests objectes d’estudi, i contenen part del «saber» assolit sobre algunes de les seues dimensions. Per això, s’han de consultar amb freqüència, per tal de polsar la reflexió sociolaboral quotidiana o abans d’emprendre qualsevol estudi per «buidar» el coneixement preexistent sobre la qüestió que es vol conèixer.

Objectius

1. Identificar revistes on es pot trobar informació sobre relacions laborals.

2. Aprendre a fer una petita recerca bibliogràfica sobre articles d’un determinat tema.

3. Aprendre a extraure’n informació.

Activitats

1. Efectueu un «buidatge» d’articles sobre algun dels següents aspectes de les relacions laborals: conflicte, protesta, negociació, concertació social, sindicats i sindicalisme, la intervenció de l’estat, empresaris i or­-ganitzacions empresarials, perspectives teòriques sobre les relacions laborals. Una seqüència pot ser: trieu un dels aspectes proposats; «feu el buidatge» dels articles (localitzeu i seleccioneu) relacionats amb el tema en una de les revistes esmentades per a un determinat període de temps; ompliu una fitxa amb els articles trobats en què, per a cadascun, n’heu de referenciar a l’autor, el títol, el número, les pàgines i les paraules clau, si en té.

2. Extraieu informació continguda en un dels articles trobats i feu-ne un petit informe. Es proposa seguir l’esquema següent: objecte d’estudi; qüestions que es pretenen investigar; l’àmbit espacial i temporal, algun dels supòsits d’investigació, les fonts d’informació.

2. Els «primers temps» de les relacions laborals: emergència d’una preocupació

Aquest tema s’inscriu en el bloc dedicat a presentar les perspectives sociològiques en l’estudi de les relacions laborals. En aquest sentit, s’hi exposen alguns dels precedents que el van configurar com a disciplina acadèmica: al món anglosaxó (apartats 2, 3, 4 i 5), on té lloc en el sentit més genuí, al món alemany (apartat 6) i al món espanyol. En aquests apartats, s’hi exposen els aspectes de les relacions laborals en què alguns autors d’aquests espais geogràfics centren l’atenció, la forma com els veuen i els seus plantejaments més significatius. Prèviament, s’hi exposen algunes de les fites històriques en aquesta configuració (apartat 1).

1. Una breu presentació de la seua configuració acadèmica

Les relacions laborals, transcripció peculiar del literal anglès «relacions industrials» (industrial relations), com a matèria acadèmica, és a dir, com a objecte d’estudi considerat dins d’una perspectiva científica, estan delimitades en l’actualitat. Tanmateix, no sempre ha estat així.

En quins entorns es produeixen les primeres referències acadèmiques a les relacions laborals?

L’expressió industrial relations apareix per primera vegada a Anglaterra el 1885 (Morris, 1987). Sidney i Beatrice Webb (2004) expliquen com, pocs anys després, el 1894, el sindicalisme coadjuva a la producció de normes protectores per als treballadors i, amb això, a una determinada democratització econòmica. Ara bé, cal esperar al 1924, quan el Ministeri de Treball britànic cree un departament de relacions industrials, perquè s’encunye l’expressió administrativament.

Dotze anys abans, el Congrés dels Estasts Units havia aprovat la creació d’una «Comissió de Relacions Industrials» encarregada d’analitzar les causes del conflicte que havia desencadenat un incident mortal a Los Angeles Times i de proposar mitjans per posar-hi remei. Feia tres anys, el 1909, que J. R. Commons havia cridat l’atenció sobre el creixent caràcter mundial de l’intercanvi mercantil i posava l’èmfasi, precisament, en aquesta evolució de les fronteres dels mercats a l’hora de configurar organitzacions col·lectives i legislacions protectores.

Són algunes de les primeres fites històriques que serveixen de referència a la constitució de l’àmbit de coneixement de les relacions laborals, que té lloc a partir del moment en què s’estén l’acció col·lectiva organitzada en l’espai de la producció i l’estat dicta les primeres normes laborals i promou les primeres institucions de negociació i mediació. Tant l’una com les altres susciten interro­gants i preocupacions específics que donen peu a les primeres anàlisis en termes de relacions laborals. Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), a Anglaterra i als Estats Units es promouen instituts de recerca i d’educació superior en relacions industrials, creats sovint sota el patrocini d’empresaris i governs. Aquesta promoció té relació amb l’existència d’una massiva protesta laboral deguda a la presència d’un moviment obrer fort i estable (com es veurà en el cap. 9, apartat 3), però també amb la dèbil tradició estatalista dels dos països, que tenen dificultats per dur endavant estratègies restrictives. És així com les relacions laborals (o «relacions industrials») esdevenen en poques dècades un objecte d’estudi específic i una disciplina universitària (acadèmica), amb les seues càtedres, les seus revistes i/o les seues associacions especialitzades.

Fora de l’àmbit anglosaxó, quina altra referència en pot ser significativa?

Fora dels països anglosaxons, les «relacions industrials» no adquireixen aquest estatus acadèmic fins algunes dècades després, encara que s’hi duguen a terme algunes aportacions fonamentals, com la que va efectuar Karl Korsch l’any 1922 en Lucha de clases y derecho del trabajo, peculiar traducció d’un text poc conegut d’aquest membre de l’esquerra comunista, partidari dels consells obrers, en el qual aborda com es desenvolupen constitucionalment els interessos col·lectius dels treballadors, més concretament els primers passos d’allò que s’anomena «constitucionalisme industrial», en les democràcies burgeses com a etapa preliminar de la democràcia (econòmica) industrial. Una aproximació que pot sorprendre si es té en compte la filiació ideològica de l’autor, però que no ho és tant si es coneix l’actitud antidogmàtica i pragmàtica que el va acompanyar al llarg de la seua vida. En l’esmentada observació subjau la pretensió d’institucio­nalitzar els comitès d’empresa, materialització parcial d’algun d’aquests drets, com a òrgans d’una democràcia participativa que poden fer-se servir com a instrument de poder dels treballadors en la transició cap al socialisme. D’alguna manera, arrela en una llarga tradició jurídica preocupada socialment i oberta a la influencia sociològica que, d’altra banda, es deixa sentir també a Espanya.