Miguel Ángel García Calvia - Sociologia de les relacions laborals

Quina raó proporciona Commons per explicar la normalització laboral i la configuració d’organitzacions i associacions?

La causa de les tensions, com també de les innovacions a què donen lloc, la troba en la pressió competitiva d’un mercat que s’eixampla des d’una escala familiar i local fins a una altra de mundial. Així, estableix una correspondència entre l’evolució de les fronteres dels mercats, per un costat, i les característiques de les organitzacions (corporacions, associacions i sindicats), per l’altre, atès que l’establiment de preus, salaris i condicions laborals és un repte que sempre s’ha de negociar.

5. Capitalisme, sindicalisme orgànic i normes segons Perlman

Selig Perlman, emigrant polonès als Estat Units, és deixeble de Commons. Un dels seus llibres, Una teoria del movimiento obrero, publicat el 1928, constitueix una de les primeres aproximacions sociològiques al moviment obrer. A l’igual que els seus predecessors, està atent al pes de les pràctiques i de les normes que organitzen la vida i les relacions laborals, si bé el seu esforç principal es dirigeix a explicar el fet sindical.

Amb quines variables construeix Perlman el context del fenomen sindical?

El context teòric que Perlman elabora per explicar el fet sindical s’articula al voltant de tres variables: primera, el poder del capital (o dels capitalistes); segona, el paper i el pes social dels intel·lectuals, que sempre han estat difonent característiques de la seua pròpia mentalitat; i tercer, el grau de maduresa sindical.

Respecte a la primera, els capitalistes, proveïts d’una representació del món dominada per una «psicologia de l’abundància», defensen naturalment els valor liberals i individualistes.

Quant a la segona, Perlman afirma que els intel·lectuals estan en l’origen de determinades influències anticapitalistes de les societats modernes. Allunyats de les realitats concretes del món laboral, subestimen la capacitat de resistència quotidiana generada pels treballadors contra els empresaris i intenten imposar-los el seu punt de vista.

Per últim, i pel que fa al moviment sindical, defensa que ha arribat a la maduresa, de manera que és capaç de desenvolupar autònomament els seus propis objectius. En aquest sentit, la seua concepció es troba allunyada d’altres corrents existents a l’època, que el consideren com a corretja de transmissió dels partits.

Com actuen els sindicats?

En primer lloc, exerceixen una resistència enfront de les condicions que els empresaris els volen imposar, que pot acabar en ocasions amb la introducció de normes de distint caràcter que permeten als treballadors exercir un determinat control sobre les relacions sota les quals estan ocupats. En segon lloc, elaboren estratègies que contenen objectius propis dels treballadors, que tradueixen així la seua maduresa. En tercer lloc, transformen la mentalitat que posseeixen originàriament molts treballadors, composta de valors individualistes, el mite de l’èxit i la creença en un accés generalitzat a la propietat privada... En quart lloc, promouen la solidaritat més enllà del centre de treball mitjançant la creació d’institucions assistencials. Entén que la seua presència mitiga els efectes de la lògica del mercat.

Per tant, aquest tipus d’acció sindical no es planteja l’enderrocament del sistema capitalista, sinó reformes que corregisquen les desigualtats socials. Es tracta d’un sindicalisme orgànic.

Així, es constata que la teoria de Perlman és una forma de racionalització de pràctiques específiques del moviment obrer americà que contribueix al desenvolupament, no tant d’una consciència de classe, com d’una consciència professional. La seua acció no desemboca en el control dels mitjans de producció, com planteja la tradició marxista, sinó en el control de les ocupacions. Aquesta és la pràctica de l’afl, que del 1886 al 1932 té com a objectiu prioritari el control sindical de les condicions d’ocupació i de treball.

6. El constitucionalisme industrial de Karl Korsch: una mirada centreeuropea

Korsch examina històricament com els treballadors aconsegueixen els drets de cogestió en la comunitat de treball en el seu llibre Lucha de clases y derecho del trabajo. En aquest sentit, analitza com s’ha mantingut, i se segueix mantenint de les maneres més diverses, la lluita dels treballadors a favor de la seua intervenció i cogestió en les relacions d’ocupació i en la totalitat de l’activitat humana.

Quins supòsits presideixen el context del «constitucionalisme industrial»?

El seu punt de partida és la consideració que els fonaments de la societat humana es troben, d’una banda, en la història de la lluita de classes i, de l’altra, i al mateix temps, en la història del desenvolupament i creixement de la llibertat humana (1980: 17-18). D’aquest darrer supòsit infereix que no hi ha revolució socialista sense una transformació radical dels modes de producció i de treball protagonitzat pels treballadors.

En aquest context, l’ordre republicà, que és conquerit per la burgesia oposant-se, en nom de l’interès col·lectiu, a l’aristocràcia, comença sota el règim absolutista amb la reivindicació de la llibertat burgesa i la cogestió en l’estat al llarg dels segles anteriors. Doncs bé, d’igual manera la classe obrera oposa a la burgesia el seu propi objectiu de classe: l’alliberament de l’«home treballador» i la conquesta de drets de cogestió del ciutadà treballador en la «comunitat de treball» (1980: 30); és a dir, que els treballadors no fan res més davant els capitalistes, quan reivindiquen la seua intervenció i cogestió en la configuració de la relació salarial, que allò que aquests van fer davant els estaments privilegiats de les societats d’Antic Règim. En aquest sentit, els treballadors en general, i els alemanys en particular, disposen d’una sèrie de drets que els permeten intervenir i cogestionar les relacions d’ocupació.

De quins drets disposen els treballadors alemanys el 1922 per intervenir en les relacions d’ocupació i cogestionar-les?

Korsch distingeix tres tipus de drets que reconeixen altres tantes formes d’intervenció i cogestió dels treballadors: com a ciutadans de l’estat –drets ciutadans–; com a propietaris i venedors de la mercaderia força de treball –drets sindicals–; i com a pertanyents a l’empresa –drets de participació i representació. Aquests tipus d’intervenció, que s’inscriuen en un mateix procés, encara que s’assolisquen en temps diferents, limiten la plena discrecionalitat de l’empresari a les llibertats d’empresa i de contracte de treball que té des de principis del segle XIX.

Com es configuren els drets ciutadans en l’àmbit de la producció?

La primera limitació té lloc per la intervenció normativa de l’estat. En el desenvolupament de la legislació políticolaboral influeixen els treballadors amb la seua pressió, com també, després, en la seua aplicació pràctica, els funcionaris, influència que ha crescut amb la democratització de l’estat. Aquesta política laboral es conforma per concessions que la classe dominant ha de fer per necessitat als treballadors, que exerceixen una pressió com més va més gran. Korsch considera que constitueix el motiu decisiu de tota política laboral la por «al perillós descontentament que crema sota les cendres en la massa sotmesa dels esclaus assalariats, que qualsevol augment de tensió pot convertir en fortes flamarades» (47).

Així, els treballadors assoleixen indirectament, com a ciutadans de l’estat, una primera espècie de dret d’intervenció i cogestió en la vida econòmica de la comunitat. Per confirmar-ho, destaca les principals fites del desenvolupament de la política laboral alemanya i internacional: la prohibició del treball infantil, la inspecció estatal de les fàbriques, la limitació de la jornada laboral, el reconeixement del salari mínim, etc.