Protesta al justícia civil de València de Pere Sala, pintor, per la subhasta feta a instància del curador dels béns del seu pare, Pere Sala, d’una casa situada a la parròquia de Sant Martí de València, ja que com a successor de sa mare Ramona li correspon la meitat de la casa o del preu d’aquella.
ARV, Justícia Civil , núm. 65.
Cerveró, 1960, p. 252.
Comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de València en lo civil, en Pere Sala, pintor, et dix et proposa devant aquell que a audiència sua és novellament pervergut que vós, senyor dit justícia, a instància d’en Berenguer Sarrovira, curador asignat a la persona d’en Pere Sala, fets converter et subastar et volets vendre unes cases del dit Pere Sala, pare d’aquell, que són en la parròquia de Sent Martí et són tengudes sots senyoria d’en Francesch Marrades, a cert cens, loïsme et fadiga, segons que en la carta és contengut. On com lo dit en Pere, lo fill, aja la mitat en les dites cases per rahó de succesió de na Ramona, mare sua, muller del dit pare seu, los quals eren ajermanats perquè los béns d’aquells eren comuns, per tal lo dit en Pere Sala oposa’s a la dita subastació, diu que vós, sènyer dit justícia, no podets vendre les dites cases totes, [salvu] la meytat d’aquelles, com la meytat d’aquelles sia del dit Pere Sala, lo fill, per succesió de la dita mare sua. Emperò si vós, senyor dit justícia, volets vendre les dites cases, requir que deliurets la meytat del preu d’aquelles.
165.
1340. Manises. València.
Notícies sobre el naixement de Mateu Terrés, il·luminador, a Manises el 1340 i la seua posterior residència en València, a la parròquia de Sant Martí, on va obtenir una gran reputació com a il·luminador.
Alcahalí, 761897, p. 315.
Sanchis Sivera, 771912 (1), p. 160; 1913 (2), p. 215; 1914, p. 5; 1928, p. 12; 1930, p. 12.
166.
1340, març, 14. València.
Referència a Caterina, dona del pintor Simó Despuig, veí de València, i filla de Berenguer de Tallaraures.
ARV, Justícia Civil , núm. 74, mà 1.
Cerveró, 1963, p. 92
Pridie idus marcii . Na Caterina, esposa d’en Simó Despuig, pintor e vehí de la ciutat de València, filla que fo d’en Berenguer de Tallaraures e néta d’en Pere de Tallaraures, ciutadà de València, çaenrere defunt [...]
167.
1340, desembre, 1. València.
Plet pel préstec de 12 lliures de Bernat Grifeu, paraire i veí de València, a Salvador de Roda, i il·luminador de llibres, i la seua dona Guillemona, habitant de València.
ARV, Justícia Civil , núm. 74, mà 2.
Cerveró, 1960, p. 250.
E millor en dret que·ls dits en Berenguer Tapioles e en Bernat del Mas e encara que algun altre creedor, e requer e demane que del preu que d’aquella exirà satisfaçats de la dita quantitat al dit en Bernat Grifeu per les rahons damunt dites, com axí u dejats fer seguons fur e rahó. En altra manera si les dites coses vós, sènyer dit justícia, fer no volrets, ço que no creu, protesta lo dit en Bernat Grifeu que no consent ni consentir entén cautament o expresa a la dita venda, ans tot son dret li romanga salvu sobre aquella.
Et encontinent fa fe de la dita carta debitòria, la tenor de la qual és aytal:
Noverint universi quod nos, Salvator de Roda, illuminator librorum, habitator Valencie, et uxor eius Guillamona, ambo simul et uterque in solidum, confitemur vobis, Bernardo Grifeu, paratori pannorum, vicino eiusdem civitatis, presenti, nos debere vobis duodecim librarum monete regalium Valencie, quos nobis bono amore mutuo tradidistis. Et quia rey veritas sic est renunciamus scienter omni excepcioni confesionis predicte per nos vobis non facte, pecunieque iamdicte vobis non debite ex causa predicta et doli. Quosquidem duodecim librarum dicte monete vobis aut cui volueritis loco vestri ambo simul et uterque nostrum in solidum solvere promitimus hinc ad festum Nativitatis Domini proxime [...] sine omni dilacione, excusacione et absque omni dampno vestro vestrorumque gravamine, misionibus et interesse ac querela curie, cum si predicto vestro credito a nobis seu nostrum altero petendo vel habendo dampnum [...] sustinueritis vel gravamen aut missionibus aliquas inde feceritis vel expensas, totum id quid et quantumcumque sit vel fuerit vobis et vestris restituere et emendare promitimus confesam voluntati vostre. Et credatur inde vobis et vestris solo sacramento sine testibus et probacionibus, quibuscumque obligando vobis et vestris ad hec ambo insimul et uterque nostrum in solidum specialem et in pignore ponimus quasdam domos nostras quas habemus et posidemus in parochia Sancte Crucis Valencie, que tenetur sub directo dominio reverendi patris domini Valencie episcopi ad censum unus morabatinus boni hauri, fini rectique pensi in festo Nativitatis omni annis singulis exsolvendi et ad laudimium et faticham et aliud plenum ius enphinteoticum, quamquidem censum nos solvere teneamur, prout ipse domus confrontantur cum via publica, et cum domibus domine Elvire et cum açucacho. Quasque domos nisi prefixo termino vobis satisfaccio extiterit, de vestro credito supradicto positis vos auctoritate vestra propria vendere et alienare et in ipsis domibus execucio fieri valeat, tamquam de sentencia lata quam in rem iudicatam, penitus [transivet] subastacione aliqua decem dierum, XXX vel plurium [minatum] precedente foro Valencie de hoc loquente nullatenus obsistente. Et de precio quod inde habitum fuerit vos positis satisfacere de toto vestro credito supradicto cum omnibus dampnis, misionibus et interesse quas et quam hoc de causa vos facere opportuerit vestro seu vestrorum sacramento proprio ut premititur onerandis. Et generaliter omnia bona mea mobilia et inmobilia, ubique habita et habenda renunciacione quantum ad hec ambo in simul et uterque nostrum in solidum super hiis novarum constituentem, et epistole divi Adriani, beneficio et omi alii iuri, foro, consuetudini et constitucioni quibus contra predicta vel predictorum aliquid nos seu alter nostrum se pose in aliqua defendere vel [...]. Et ad cautelam ego, dicta Guillamona, iuro ad Deum et eius sancta quatuor Evangelia [...] corporaliter tacta, predicta omnia rata et firma propria habere et in aliquo non contrafacere vel venire aliqua racione, sub cuius vinculo sacramenti renuncio beneficio senatus consulti Velleyani, et iuri ypotecharum meorum et omni aliqui auxilio in favorem mulierem quomodolibet introducto. Quod est actum Valencie, kalendas febroarii anno Domini millesimo CCC° XXX°.
Sig-[ creu ]-num Salvatoris de Roda, sig-[ creu ]-num Guillamone uxor eius, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus. Sig-[ creu ]-num Berengari Guòmiç, procuratoris domini episcopi qui, recepta [sue] XX aparte, predictam inpignoracionem firmavit in continenti.
Testes huius rey sunt Bartholomeus Molnar, notarius, et Thomas de Vilamaiori, scriptor, Valencie comorantes.
Sig-[ en blanc ]-num Arnaldi de Casesvelles, notarii publici per totam dominacionem domini regis Aragone, qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno superius anotatis.
Fo interrogat per sagrament lo proposant qui havia dictada la dita requisició, e dix que en Pere d’Òdena, notari.
168.
1341, febrer, 25. València.
Deute de 4 sous de Guillem Lopillo, corredor de València, a Guillem Martí, pintor, i a Bartomeu Plana, barber, marmessors d’Elisenda, filla del difunt Guillem de Solares.
ARV, Justícia Civil , núm. 71.
Cerveró, 1963, p. 121.
169.
1341, març, 1. València.
Testimoni del pintor Antoni Sobirats, de la parròquia de Sant Andreu de València, en un procés davant la cort del justícia civil de València
Читать дальше