AAVV - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400)

Noverint universi quod ego, Thobias de Vallriaz, iudeus Algezire, ex certa sciencia facio, constituo, ordino adque eligo procuratorem meum, certum et specialem ac etiam generalem vos, Iacobum Martini, minorem dierum, notarium et civem Valencie, absentem, et Omar Abnayub, iudeum Valencie, presentem, recipientem et utrumque vestrum in solidum, ita quod vobis sic melior condicio occupantis [in] illis quod per unum vestrum inceptum fuerit per alterum posit deduci ad effectum, ad petendum, exhigendum, recipiendum et recuperandum nomine meo et pro me omnia universa et singula debita que michi debitus, depositu et comandas que a me detinentur et detinebuntur et omnia alia bona et iura michi pertinencia et peremptorie debencia hic et ubique a quibuslibet personis, cum cartis et sine ipsis qualibet racione, et ad hostendum quibuslibet personis, iudiciis, baiulis, iuratis, lezdariis, peatgeriis et aliis oficialibus vel locum donationis tenentibus infra discretum domini regis constitutis quadam cartam mee franquitatis ex franquitate quam ego, [...] inde alguatzir [electus] a domino rege pro excusada lezda, pedagio, ribagio et illo quolibet iure quam et quod pro rebus et mercibus meis nobis [petierint] et de iure meo verbo vel scripto protestari. Et ad agendum, procedendum, respondendum et defendendum in omnibus universis et singulis causis, questionibus et demandis motis et movendis vobis quam moveri posunt inter me, ex una parte, agentem vel defendentem, et quaslibet alias personas, ex altera similiter agentes vel defendentes, coram quibuslibet iudicibus qualiterque racione. Concedendo vobis in hiis tamquam legitimo procuratori autem legitimum constituto plena et liberam potestatem, ita quod positis in et supradictis agere, procedere et respondere, defendere, ponere, opponere, excipere, replicare et triplicare in iudicio et extra iudicum; litem vel lites contestari; et debitores meos comdepnari facere; et de condempnacionibus pene quarti factis et faciendis retroclamum facere, et retroclamum factum et faciendum ad execusionem postulare; emparam vel emparas fieri, requirere et absolvere; fideiusores [...] aut curritores aferre et dare et bona mea obligare; et de calumpnia seu veritate dicenda in omniam meam iurare a presente alterius cuiuslibet generis iuramentum; et sententia vel sentencias, tam interlocutorias quam difinitivas, audire, et ab ipsa vel ipsis si necese fuerit apellare; appellaciones prosequi et executiones sentenciarum postulare, cumponere et transhigere; laxias composiciones et avinencias super iure meo facere ut vobis benevisum fuerit; procuratorem vel procuratores substituere ipsos que prout vobis videbitur removere; et apocham facere de receptis et instrumentum absolucionis et difinicionis, et generaliter omnia alia facere et firmare in et super predictis quamadmodum ego facere posem personaliter constitutus, ratum et firmum promito perpetuo habiturum vos vel per substituendos a vobis in et super predictis actum fuerit seu etiam procuratum et nullo [iure] revocabo. Et volens vos et substituendos a vobis relevare ab omni honere satisdandi, promito notario infrascripto, ut publice persone a me legitime stipulanti et recipienti nomine omnium illorum quorum interest vel intererit, iudicio sisti et iudicatum solvi cum omnibus suis clausulis universis et singulis sub obligacionem omnium bonorum meorum, mobilium et imobilium, ubique habitorum et habendorum, que ad hec scienter et caute obligo de presenti. Quod est actum idus iulii anno Domini millessimo CCC° XXX° octavo. Sig-[ creu ]-num Thobie de Vallriaz, iudei predicti, qui hec concedo et firmo. Testes huius rei sunt Berengario de Vilaarnau, vicinus Valencie, et Salamon Thovi, iudeus.

Sig-[ signe notarial ]-num Guillelmi de Camps, notarii publici Valencie, qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.

Die iovis, tercio idus madii anno predicto , lo dit justícia a instància e requisició del dit en Jacme Martí, en lo dit nom, assignà X dies primer vinents et peremptoris al dit en Ferrando Pèriz, pintor, qui present era, dins los quals haja pagada la quantitat damunt demostrada, o procuràs qui més de preu de CCC sous reals de València do en la dita kafiçada de terra los quals hi trobà lo dit corredor, en altra manera que [tinga] veure fer la venda damunt dita, car lo dit justícia farà aquella pro qualque preu que y serà atrobat, la sua absència no contrastant.

Die sabbati, intitulata pridie idus augusti anno Domini M° CCC° XL°, Berengarius Umbert, saig de la cort, dix e receptà que ell de manament de l’honrat en Bernat de Camós, tinentloch de l’honrat en Pere Mercer, justícia de la ciutat de València en lo civil, hera anat a casa del dit en Ferrando Pèriz, pintor, per citar aquell a instància e requisició del dit en Jacme Martí, que dilluns primer vinent de matí ans de cort partida fos et comparegués devant lo lochtinent de justícia damunt dit apparellat de veure fer la venda damunt dita. Et com no l’atrobàs, dix-ho en casa de aquell, qui li respongueren que no era en la ciutat, ans era a Tortosa.

Al qual dia de dilluns e hora damunt assignat, que hom comptava nonodecimo kalendas septembris anno predicto , comparech devant lo lochtinent de justícia damunt dit lo dit en Jacme Martí, en lo dit nom, dient-s’i apparellat de veure fer la venda damunt dita si lo dit en Ferrando comparegués. Et com lo dit en Ferrando no curàs comparer, per tal, cort partent del dit dia de matí, lo dit en Jacme acusà la contumàcia de aquell.

Et en aprés, en lo dit dia de dilluns, intitulat nonodecimo kalendas septembris anno predicto , en hora de véspera del dit dia, Berenguer Umbert, saig de la cort, dix e recomptà que ell de manament del dit lochtinent de justícia e a instància e requisició del dit en Jacme Martí era anat a casa del dit en Ferrando Pérez per citar aquell, que dimecres primer vinent de matí ans de cort partida fos e comparegués devant lo dit lochtinent de justícia apparellat de veure fer la venda damunt dita. Et com no l’atrobàs, dix la dita [...] a la muller de aquell, que li respós que no y era, que a Tortosa era ab [obra].

Al qual dia de dimecres e hora damunt assignat, que hom comptava septimadecima kalendas septembris anno predicto , comparech devant lo dit lochtinent de justícia lo dit en Jacme Martí, apparellat de veure fer la venda damunt dita, et com lo dit en Ferrando Pérez no comparegués, per tal, cort partent del dit dia de matí, acusa la contumàcia de aquell.

163.

1339, maig, 7. València.

Oferta de la meitat de 9 fanecades de vinya de Miquel Roig situades a Rafalagata, en l’horta de València, per pagar 175 sous que deu a Isaac Sibili, a part altres 60 sous que deu a Francesc Pasqual. Les 9 fanecades pertanyien al pintor Marquet de Roures i a la seua dona Arnaldona i afronten amb una vinya de Marc de Roures, pare de Marquet.

ARV, Justícia Civil , segle XIV, núm. 67, mà ultima, 313-314.

Cerveró, 1960, p. 251.

Anno Domini millessimo CCC° XXX° nono, die veneris intitulata nonas madii , comparech devant l’onrat en Berthomeu Fabra, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Francesch Ferrer, et en lo nom davall escrit posa ço que·s seguex:

Ans de reeclam feyt d’en Francesch Ferrer, procurador d’en Miquel Roig, de VIII liures et quinze sous, en les quals és condempnat en pena del quart a Içach Sibili, com a procurador d’aquell; ítem, en sexanta sous en los quals és condempnat en pena del quart e obligat a·n Francesch Pascual, procurador de Içach Abnayub, en com lo dit principal seu no haja béns mobles dels quals puxa pagar les quantitats damunt dites. Per tal, en escusació del quart lo dit en Francesch Ferrer offir e met venals en poder de la cort béns del dit principal seu, ço és saber, la meytat per indivís de nou fanecades de vinya, la qual és ara terra blancha e la qual lo dit en Miquel Roig e la dona na Dominga, muller sua, et per indivís posseexen en terme de Rafalagata, orta de València, e les quals són tengudes sots senyoria de n’Arnau Rubert a cens d’una mazmedina et miga pagadores cascuns anys en la festa de sancta Maria del mes de agost et a loysme e fadiga, segons que en la carta d’aquèn fon largament és contengut, les quals nou fanecades de terra són affrontades ab vinya d’en March de Roures, et ab vinya d’en Bernat Guerau, et ab vinya dels hereus d’en Arnau Poch, cèquia en mig, et ab lo camí d’Almàcera.