Gracias a todos porque con vuestro trabajo, ayuda y colaboración ha sido posible llevar adelante lo que hemos querido manifestar con el título de este capítulo: no dejar de recordar y no dejar de recordarlo.
1. Con este título, procedente del poema 1936 , de Luis Cernuda, queremos hacer un doble homenaje tanto al poeta sevillano de la Generación del 27, exiliado tras el final de la Guerra Civil, como a Ronald Fraser, historiador pionero en el uso de las fuentes orales para el estudio de este conflicto en su obra Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la Guerra Civil Española , Barcelona, Crítica, 1979.
* Los autores forman parte del Grupo de investigación de excelencia PROMETEO de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, GEHTID ( Grup d’Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia , GVPROMETEO/2016/108).
2. En 2007, la cifra de volúmenes dedicados a esta cuestión rondaba los 40.000, en J. Blanco Rodríguez: «La historiografía de la Guerra Civil Española», Hispania Nova , 7, 2007.
3. E. Moradiellos: «Ni gesta heroica ni locura trágica: nuevas perspectivas históricas sobre la guerra civil», Ayer , 50, 2003, pp. 11-39. Para el caso valenciano, A. Calzado, R. C. Torres: «República i Guerra Civil al País Valencià. Un estat de la qüestió», El contemporani: revista d’història , 17, 1999, pp. 38-44; A. Girona: «La historiografia valenciana de la guerra civil: inventari de propostes i resultats», en R. Monlleó (ed.): Castelló al segle XX. I Congrés d’Història Local Contemporània , Castelló, Universitat Jaume I, 2006, pp. 435-453; J. M. Santacreu Soler: «Els estudis locals de la Guerra Civil al País Valencià entre el 1986 i el 2006», en A. Girona, J. Navarro (eds.): Fa setanta anys. La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) , València, PUV, 2009, pp. 191-204; J. Navarro, «Ressons de la capital antifeixista. La València de 1936-1937 en la historiografía», en J. Navarro, S. Valero (eds.): València, capital de la República (1936-1937). Vol. I. El món mira a València, capital de l’antifeixisme , València, Ajuntament de València, 2016, pp. 278-318.
4. J. Navarro, M. Ferrer, T. Morant (eds.): Tot està per fer. València, capital de la República, 1936-37 , València, Universitat de València, 2016.
5. Ciclo de conferencias y actividades «València, capital de la República, 2016-1936», celebrado en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València durante los cursos 2015-2016 y 2016-2017, dirigido a los alumnos y al público interesado. T. Morant: «Un incòmode record. Commemoracions (i oblits) institucionals de la València capital de la República, 1976-2016», en J. Navarro, S. Valero (eds.): València, capital de la República, cit. , p. 272.
6. Ibid. ; J. Navarro, S. Valero (eds.): València, capital de la República (1936-1937). Vol. II. Com es viu una guerra? La vida quotidiana d’una ciutat de rereguarda , València, Ajuntament de València, 2017; íd.: València, capital de la República (1936-1937). Vol. III. La ciutat de la saviesa. València, capital de l’educació i la cultura , València, Ajuntament de València, 2018.
7. E. Galdón Casanoves: «A València l’ataquen. València es defén», en J. Navarro, S. Valero (eds.): València, capital de la República (1936-1937). Vol. III, cit. , pp. 356-357.
8. Valencia en la memoria , consultable en < http://www.museosymonumentosvalencia.com/valenciaenlamemoria/>.
9. Organizado por la Universitat de València y la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València y celebrado entre el 25 y el 27 de octubre de 2017 en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
10. Ver los balances reseñados anteriormente.
11. J. Fontana et al .: La II República. Una esperanza frustrada. Actes del congrés València Capital de la República (abril 1986) , València, Edicions Alfons el Magnànim-Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1987.
12. El congreso fue organizado por una comisión nombrada a iniciativa del Ayuntamiento de Valencia, dirigido entonces por Ricard Pérez Casado. De dicha comisión formaron parte los profesores de la Universidad de Valencia Jordi Palafox, Teresa Carnero, Alicia Yanini y Leticia Álvarez.
13. A. Girona, J. M. Santacreu (dirs.): La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana , 18 vols., València/Alacant/Barcelona, Editorial Prensa Valenciana/Editorial Prensa Alicantina/Critèria, 2006-2007.
14. A. Girona, Javier Navarro (eds.): Fa setanta anys. La Guerra Civil al País Valencià (1936-1939) , València, Universitat de València, 2009.
15. El coloquio se celebró entre el 14 y el 16 de diciembre de 2006 en el marco de la Cátedra Alfons Cucó de Reflexión Política, del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de València.
16. Un análisis similar se hacía ya hace más de una década. Ver A. Girona: «La historiografia valenciana de la guerra civil: inventari de propostes i resultats», en R. Monlleó (ed.): Castelló al segle XX. I Congrés d’Història Local Contemporània , Castelló, Universitat Jaume I, 2006, pp. 438-439.
17. A. Calzado Aldaria: «Los abastecimientos como eje central de la moral de guerra y de la simbología de los nuevos poderes en la retaguardia republicana durante la Guerra Civil», en este mismo volumen, pp. 295-314
18. Esta es una reclamación constante de la historiografía valenciana. Ver A. Girona: «La historiografia valenciana», cit. , y A. Calzado: «La Guerra Civil des del País Valencià: un balanç historiogràfic, 2007-2017», Afers: fulls de recerca i pensament , 92 (2019), en prensa.
19. La FETT es analizada en A. Bosch: Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y revolución en el País Valenciano, 1936-1939 , València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, y S. Valero: Republicanos con la monarquía, socialistas con la República. La Federación Socialista Valenciana durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1939) , València, PUV, 2015, pp. 237-249.
20. En este sentido, es ejemplar el trabajo realizado por Antonio Calzado desde la Safor y la Vall d’Albaida. Ver A. Calzado: Segunda República y Guerra Civil. La Vall d’Albaida, 1931-1939 , Ontinyent, Associació de Veïns el Llombo, 2012; íd.: Simat. Cent anys d’història, 1900-2000 , Simat de la Valldigna, Ajuntament de Simat de la Valldigna, 2010, pp. 74-104; y A. Calzado, B. Martí: Revolució i Guerra a Gandia , Gandia, Papermuro, 2017.
21. Estas inquietudes también en J. L. Rubio-Mayoral, A. Durán Cotón; «Revolución, utopía y educación: la atención a la infancia durante la Guerra Civil española (1936-1939)», en Educar en temps de guerra. XXII Jornades Internacionals d’Història de l’Educació , València, Institució Alfons el Magnànim, 2016, pp. 331-342.
22. M. d’Ascenzo: «Istruzione popolare e assistenza a Bologna durante la Grande Guerra», en Cultura e sport a Bologna negli anni della Grande Guerra, 1915-1918 , Bologna, Persiani, 2017, pp. 44-60; íd., «Teachers, propaganda, assistance and education during the Great War in Bologna«, Educar en temps de guerra, cit. , pp. 211-220.
23. La sección monográfica de Educació i historia: revista d’història de l’educació , 32, 2018, coordinado por Juan Manuel Fernández Soria, está dedicada a la historia política de la educación.
24. Fundamentalmente las obras escritas y/o coordinadas por Manuel Aznar Soler, que han incluido tanto investigaciones como documentos de la época. Entre las más recientes ver M. Aznar: València, 4 i 10 de juliol de 1937. El Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura i la delegació del País Valencià , Sevilla, Renacimiento, 2017.
Читать дальше