AAVV - Los Servicios Sociales en la provincia de Valencia

En el camí que hem iniciat no podíem començar de zero, necessitàvem conèixer la crua realitat i procurar créixer en un sistema que donara cobertura a nova manera de fer, a una gestió més dinàmica que siga capaç de fagocitar els vells usos, la confusió duta a terme per polítiques conservadores i deixar emergir les noves tendències humanistes, delicada amb les persones que durant més de 20 anys s’han vist ignorades, vexades i inclús maltractades (Mira-Perceval, De Alfonseti, Giménez Bertomeu, 2007)

Es parla de què les fonts de Serveis Socials sempre són una despesa, és més despesa expansiva, però cal parlar d’inversió de futur, com més augmentem la prevenció més rendibilitzat econòmica tindrem i com més invertim en les àrees més es generar en ocupació, l’exemple el tenim en dependència si fomente els serveis de proximitat més ocupació crearé en municipis, inclús en zones rurals.

Tots sabem que les lleis poden tindre diferents interpretacions, però els reglaments que es van desenvolupar en el País Valencià, eren un enfilall d’articles que beneficiaven a la mateixa administració, bé a nivell econòmic o bé per a ocultar la seva ineficàcia i incompetència.

El símil el tenim amb un vaixell dins d’una turmenta en alta mar, primer en dec als nàufrags i després ja canviarem el rumb, però aquest Govern ha sigut valent i pretén traure als nàufrags canviant el rumb.

2. El punt d’inici: l’Acord del Botànic

En la Generalitat Valenciana s’ha creat un document pel qual tres partits polítics, convergents en les seves idees d’esquerres, han redactat el cridat «Acord del Botànic» , anomenat així per haver sigut firmat en el jardí botànic de la Universitat de València, subscrit l’11 de juny de 2015.

Aquest acord suposa un canvi en la forma de fer política, situant les persones en el centre, fent bandera del diàleg, la pluralitat, la participació i la visió de llarg termini. Pretén arreplegar les demandes socials per a convertir-les en realitat per mitjà de les següents grans línies d’actuació:

2.1. Rescat de Persones

Tota persona ha de tindre cobertes les necessitats vitals bàsiques. Tots els valencians tenen dret a viure en condicions que garantisquen la seua dignitat com a éssers humans:

• Dret a la vivenda: prendre els acords necessaris per a evitar que es desnonen persones sense alternativa de vivenda.

• Renda garantida de ciutadania.

• Dret a la llum, aigua i gas: assegurar que totes les famílies puguen accedir a un consum mínim. Aplicar fórmules, en col·laboració amb les Administracions locals corresponents, a fi que els impagaments de servicis bàsics de les famílies en situació de pobresa extrema no comporten la retirada del servei.

• Combatre la pobresa infantil: ha de ser una prioritat pressupostària, especialment la malnutrició infantil per mitjà de l’extensió de places i beques de menjadors escolars no restringits al calendari escolar.

• Dependència: aplicació efectiva de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència.

• Violència de gènere: acabar amb la violència masclista contra les dones ha de ser un objectiu transversal. Posar en marxa programes integrals que afecten: educació, servicis socials, sanitat, forces de seguretat, administració pública, justícia, cultura, mitjans de comunicació i hisenda.

2.2. Regeneració democràtica i lluita contra la corrupció

Apostem per unes institucions inclusives, transparents, austeres i eficaces que estiguen al servici dels ciutadans, no de les elits. En elles, la societat civil ha de tindre un paper protagonista en la presa de decisions.

• Transparència: aprovar una nova Llei Valenciana de Transparència, Informació i Participació amb àmbit d’aplicació a tota la Generalitat, l’administració autonòmica i l’administració local, que garantisca la bona gestió del públic i la participació de la societat civil.

• Independència i professionalització dels òrgans de control de la gestió pública i del Consell Jurídic Consultiu.

• Participació ciutadana: garantir la presència de representants de la societat civil a les comissions parlamentàries per a garantir el paper de control i fiscalització de la gestió públicament i especialment durant la rendició de comptes dels càrrecs públics.

• Eficàcia contra la corrupció i el clientelisme. Creació d’una Oficina de lluita contra el frau i la corrupció.

• Millorar l’aplicació del procediment de contractació de les empreses i serveis públics per mitjà de la reducció dràstica de la discrecionalitat i incrementar els mecanismes de control i transparència.

• Eficiència: reducció de les despeses supèrflues (alts càrrecs, cotxes oficials, etc.); reordenació de l’administració, impulsant la integració i coordinació de les funcions de les Diputacions en la Generalitat i reforçar el paper dels Ajuntaments amb l’objectiu d’acostar la gestió als ciutadans i optimitzar l’ús dels recursos.

2.3. Governar per a les persones

Restabliment i ampliació dels serveis públics per al compliment efectiu dels drets socials, posant-los sempre davall la lògica del benestar col·lectiu i mai del lucre privat. Açò ha de traduir-se en primera instància en una política de desmercantilització:

• Prioritzar en la despesa del govern el sistema públic de sanitat i educació i els serveis socials per damunt de qualsevol altra partida.

• Recuperació del sistema sanitari públic.

• Recuperació de l’atenció sanitària per a tots aquells col·lectius que l’han perdut amb el Reial Decret 16/2012.

• Paralitzar els retalls en servicis públics i progressivament garantir l’extensió i l’augment de la qualitat.

2.4. Nou model productiu

El desplegament d’un nou model productiu és un requisit per a l’eixida de la crisi i la generació de benestar a llarg termini. Ha de basar-se en el coneixement, la investigació i el desenrotllament innovador i articular-se sobre el principi de sostenibilitat: social; productiva; ambiental, política (Prats, 2011).

2.5. Finançament just i auditoria ciutadana

La Comunitat Valenciana ha de ser el centre de l’acció política, ha d’exigir a l’Estat, a través d’accions polítiques i legals, un finançament adequat per a poder garantir la prestació dels serveis públics.

3. El diagnòstic

Des de la Direcció General de Serveis Socials i Persones en Situació de Dependència de la qual sóc la seua directora, hem iniciat el camí per a aconseguir la universalitat dels Serveis Socials, que arriben a tots i totes i no sols a uns pocs. Este camí esperem transitar-ho amb l’ajuda i la participació tant dels professionals propis, com dels implicats d’altres institucions en els projectes i sobretot amb les entitats i associacions representants d’usuaris i beneficiaris de serveis.

No resulta tasca fàcil després d’un modelatge de tants anys, inclús hi ha companys i companyes que no coneixen un altre sistema i sobretot no es creuen que puga existir un sistema públic, de qualitat i igualitari, que propugna la dignitat de les persones i l’òmplic dels drets humans.

La Direcció es divideix en dos subdireccions, una de Serveis Socials i Infància i una altra d’Envelliment Actiu i Persones en Situació de Dependència.

L’anàlisi s’ha realitzat sobre les 4 M, com a mètode guia per a resoldre posteriors problemes i conflictes: Men –persones–, Machin –màquina–, Metod –mètode– i Money –diners–, (Izar, 2011). Per tant tinc quatre potes d’una taula avaluades a través de 4 factors.

S’ha utilitzat el diagrama d’Ishikawaper a l’avaluació de l’estat de la qüestió en les següents àrees del sistema de Serveis Socials: Serveis Socials Generals, Renda Garantida de Ciutadania, Menors i Dependència i Envelliment actiu.