Vicenç M. Roselló Verger - Viles planificades valencianes medievals i modernes

VILES PLANIFICADES VALENCIANES

MEDIEVALS I MODERNES

VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER

VILES PLANIFICADES

VALENCIANES

MEDIEVALS I MODERNES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

2017

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Vicenç M.Rosselló i Verger, 2017

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans, 2017

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

Publicacions@uv.es

Institut d’Estudis Catalans

www.iec.cat

Publicacions@iec.cat

Maquetació: Inmaculada Mesa

Imatge de la coberta: Vista aèria d’Almenara, planificada en quadrícula (Google Earth des de tramuntana) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-263-2

ÍNDEX

PREFACI PREFACI La recol·lecta de materials per a aquest assaig, com també la visita reiterada de les viles estudiades ha hagut de mester quatre o cinc anys de feina —no exclusiva, òbviament—, cosa que explica el tractament divers que trobaràs, amable lector, quan compares el teu poble amb els altres. Cal confessar que l’evolució urbana no ha estat el fort dels nostres geògrafs —ni dels arqueòlegs—, si més no dels dedicats a l’època medieval i moderna. Alguns historiadors, sobretot locals (sense menystenir-los, ni prop fer-hi), hi han dedicat una meritòria atenció. Nogensmenys, la informació esdevé molt desigual: independentment del pes, volum o extensió de les viles, pobles o llogarets, el meu tractament ha estat condicionat per les dades de què he pogut disposar. La bibliografia, de més a més de ser escadussera, és mala de trobar i sovint d’ignota existència. Altrament, no he fet recerca d’arxiu; en el millor dels casos he aprofitat les publicacions d’altres investigadors: tots consten a les notes a peu de pàgina o a la bibliografia específica. La introducció general —que s’anteposa al recorregut, nucli per nucli de nord a sud— lògicament ha estat la darrera en redactar-se, ja que es tracta d’un intent de conclusions, sempre provisionals. Qualcú hi observarà un cert desequilibri favorable a la meitat septentrional del País Valencià. És obvi que la cultura, el règim jurídic, les formes d’explotació i la llengua ens vingueren de tramuntana i les comarques més influïdes foren les immediates. A banda s’hi suma el camí —el Camí— que ha articulat un país llargarut amb un litoral més accessible, gràcies als corredors o passadissos, i més colonitzable per als nostres invasors feudals i per als seus descendents naturalitzats que tenien una presumpta idea d’urbanisme reglat. La tasca de recerca i redacció d’aquest llibre ha estat personal i solitària i l’ha realitzat un geomorfòleg preocupat no només per les formes del relleu, sinó també per les del poblament i assentament urbà. Les múltiples i encomiables ajudes rebudes consten als respectius capítols i l’autor, a la bestreta, demana indulgència si n’ha oblidat qualcuna. No puc deixar d’esmentar, tanmateix, la col·laboració de Guillermo Pascual, responsable conscienciós dels croquis i plànols, i la seua infinita paciència. 26 de febrer de 2017

INTRODUCCIÓ

Les condicions físiques

Les circumstàncies històriques

Geometria urbana

Qüestions de mètode

Bibliografia general

LA FRANJA LITORAL DE TRAMUNTANA

Traiguera, segona vila del Maestrat

Vinaròs, una vila de senyoria militar

Càlig, llana i vi, i la torre

Sant Mateu, una vila de prosàpia montesiana

La Salzadella, vila murada

Benicarló, vila senyorial

Les Coves de Vinromà, vila fortificada de senyoria

Bell-lloc, un assentament al pla de l’Arc

Orpesa, un castell senyorial oblidat

Castelló de la Plana

Almassora, de nom aràbic i fundació cristiana

Vila-real

La pobla de Nules

Mascarell, una petita vila emmurallada, encara

Almenara, vila planificada medieval

ZONA INTERIOR DEL NORD

Zucaina, vila morisca, però geomètrica

La Pobleta d’Alcolea

Sorita, una aldea de Morella

El Bellestar, un llogaret ressuscitat

L’aldea del Forcall i l’annex planificat renaixentista

Olocau del Rey, un enclavament de frontera

Cinctorres

Catí, un poble assenyalat pels mercaders de llana

Vistabella del Maestrat

FRANJA LITORAL CENTRAL

La Pobla de Vallbona, una vila planificada

Manises, vila de senyoria

Cullera fortificada

Carlet, el castell i els moros

Carcaixen(t), un nucli tardà

Gandia, vila ducal

SECTOR INTERIOR MERIDIONAL

Beniarrés, vila de senyoria

Cocentaina, una vila de prestància

Alcoi, un assentament colonial

Beneixama, alqueria evolucionada

Elda: d’alqueria a vila

Monforte: un castell i una moreria

LITORAL MERIDIONAL

Pego, la vila medieval i el seu parcel·lari

El raval de Dénia

Teulada, un lloc medieval escairat i fortificat

Benissa, un nucli islàmic remodelat?

El raval d’Alacant

ÍNDEX TOPONÍMIC

PREFACI

La recol·lecta de materials per a aquest assaig, com també la visita reiterada de les viles estudiades ha hagut de mester quatre o cinc anys de feina —no exclusiva, òbviament—, cosa que explica el tractament divers que trobaràs, amable lector, quan compares el teu poble amb els altres. Cal confessar que l’evolució urbana no ha estat el fort dels nostres geògrafs —ni dels arqueòlegs—, si més no dels dedicats a l’època medieval i moderna. Alguns historiadors, sobretot locals (sense menystenir-los, ni prop fer-hi), hi han dedicat una meritòria atenció. Nogensmenys, la informació esdevé molt desigual: independentment del pes, volum o extensió de les viles, pobles o llogarets, el meu tractament ha estat condicionat per les dades de què he pogut disposar. La bibliografia, de més a més de ser escadussera, és mala de trobar i sovint d’ignota existència. Altrament, no he fet recerca d’arxiu; en el millor dels casos he aprofitat les publicacions d’altres investigadors: tots consten a les notes a peu de pàgina o a la bibliografia específica.

La introducció general —que s’anteposa al recorregut, nucli per nucli de nord a sud— lògicament ha estat la darrera en redactar-se, ja que es tracta d’un intent de conclusions, sempre provisionals. Qualcú hi observarà un cert desequilibri favorable a la meitat septentrional del País Valencià. És obvi que la cultura, el règim jurídic, les formes d’explotació i la llengua ens vingueren de tramuntana i les comarques més influïdes foren les immediates. A banda s’hi suma el camí —el Camí— que ha articulat un país llargarut amb un litoral més accessible, gràcies als corredors o passadissos, i més colonitzable per als nostres invasors feudals i per als seus descendents naturalitzats que tenien una presumpta idea d’urbanisme reglat.

La tasca de recerca i redacció d’aquest llibre ha estat personal i solitària i l’ha realitzat un geomorfòleg preocupat no només per les formes del relleu, sinó també per les del poblament i assentament urbà. Les múltiples i encomiables ajudes rebudes consten als respectius capítols i l’autor, a la bestreta, demana indulgència si n’ha oblidat qualcuna. No puc deixar d’esmentar, tanmateix, la col·laboració de Guillermo Pascual, responsable conscienciós dels croquis i plànols, i la seua infinita paciència.