M. del carmen Agulló Díaz - Mestres valencianes republicanes

MESTRES VALENCIANES

REPUBLICANES

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

1a edició, 2008 (Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació. Universitat de València)

2a edició, corregida i ampliada, 2020 (PUV)

© Del text: M. del Carmen Agulló Díaz, 2020

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2020

Producció editorial: Maite Simón

Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció lingüística: Jaume Ortolà

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simón

ISBN: 978-84-9134-586-2

Edició digital

Ai dos que levan na frente unha estrela!

Ai dos que levan no bico un cantar!

CURROS ENRÍQUEZ, A Rosalía

Nota a la segona edició

Introducció: Secrets, mentides i silencis

1. Per una nova educació de les dones a les escoles valencianes

2. Elles foren les protagonistes

CARMEN GARCÍA DE CASTRO: la dona il·lustrada

FRANCISCA SANCHIS FERRER: mestra, lliurepensadora i naturista

AMPARO NAVARRO GINER: el compromís amb un temps i amb un país

GUILLERMINA MEDRANO ARANDA: una mestra transterrada

ENRIQUETA AGUT ARMER: la palometa del Front Popular

Bibliografia

Índex onomàstic

Nota a la segona edició

Fa onze anys presentàvem la primera edició d’aquest llibre amb el desig de donar veu i visibilitat a cinc dones docents, compromeses amb la política educativa republicana, que van exercir la seua professió a les comarques valencianes. Intentàvem, a partir de cada memòria individual, elaborar un discurs col·lectiu, una consciència d’aquesta etapa teixida de veus i materials plurals.

Es tractava, aleshores, d’una investigació pionera, d’un dels primers intents de rescatar les trajectòries vitals i les pràctiques pedagògiques de quatre mestres i una professora normalista que s’implicaren en el canvi pedagògic i social que va significar la revolució en l’escola propiciada per la Segona República.

En el transcurs d’aquesta dècada afortunadament s’han succeït una sèrie d’esdeveniments que han multiplicat les obres, en diferents formats, audiovisuals i escrits, que han contribuït al rescat i la difusió del legat de les mestres republicanes, i han creat, fins i tot, una demanda social que reclama recuperar-les.

Dues fites cal destacar en aquest recorregut: l’homenatge a les normalistes que el 8 de març de 2013 va organitzar al Rectorat de la Universitat de València, amb un acte de desgreuge a la figura de Carmen García de Castro per la injusta expulsió a la qual l’havia condemnada la Universitat en 1929; i la concessió, el 2014, del Goya al millor documental a Las maestras de la República , dirigit per Pilar Pérez Solano, on es feien visibles, entre moltes altres, les nostres cinc protagonistes. Dos fets als quals cal afegir la decisió d’Escola Valenciana de dedicar les seues Trobades del 2020 a la mestra valencianista Amparo Navarro Giner.

Tot plegat, exhaurida la primera edició, calia recuperar la seua memòria i fer-ne una de nova per a acostar la investigació a nous públics lectors. És per això que, en aquesta segona, a més de la necessària correcció d’errates, s’hi han corregit les dades equivocades o incompletes i s’ha fet una actualització bibliogràfica. En el cas de la biografia d’Amparo Navarro Giner, s’hi aporten noves informacions, extretes dels seus expedients del procediment sumaríssim d’urgència, i del de depuració com a mestra, que no havíem pogut consultar en el moment de la primera edició per no haver transcorregut encara els preceptius 50 anys des del seu tancament.

Tornareu, doncs, a trobar-vos amb les biografies de la normalista Carmen García de Castro i les mestres Amparo Navarro Giner, Francisca Sanchis Ferrer, Guillermina Medrano Aranda i Enriqueta Agut Armer. Amb les famílies de totes elles hem continuat estretint els lligams de respecte i estima; hem compartit moments d’homenatges, de reconeixements cap a elles com a dones i docents. Gràcies per continuar confiant en nosaltres i per fer-nos partícips de la vostra generositat.

Gràcies a totes les lectores i lectors que ens heu obligat a fer possible aquest nou text, ara en una col·lecció diferent però també editat per la Universitat de València, institució docent que ens acull en el seu si i ens anima a continuar, dia darrere dia, formant nous treballadors de l’ensenyament que siguen capaços d’entusiasmar-se per construir una educació pública, valenciana i democràtica.

Com la que volien elles, les mestres republicanes valencianes, les autèntiques llums de la república.

Introducció Secrets, mentides i silencis

Cal recuperar la memòria històrica republicana. O, tal vegada, parlant amb propietat, les memòries històriques d’aquesta època, que ens permetran, a partir de cada memòria individual, elaborar un discurs col·lectiu, una consciència d’aquesta etapa, teixida a partir de veus i materials plurals, tal com exposa Moradiellos:

Cabría empezar orillando por absurdo el concepto de ‘memoria histórica’. La memoria de cualquier persona, como facultad de recordar, es un atributo dado a escala individual: yo recuerdo mi infancia y el exiliado recuerda su partida al exilio. Lo que llamamos «memoria histórica» no es recuerdo biográfico sino ‘conciencia’ formada por un tejido de experiencias, ideas recibidas, valores asumidos y lecturas mediadas: materiales de distinta procedencia que tanto se nutren de las propias vivencias biográficas como de las interacciones con otros iguales. Como ha recordado Todorov, la memoria es individual y las ideas que abrigamos sobre acontecimientos que no hemos vivido son parte de una conciencia que discurre en una esfera pública de discursos contrapuestos. Yo, nacido en 1961, tengo memoria de la llegada de la televisión en color, pero no puedo tener memoria del 18 de julio de 1936 porque no estaba allí. Y puesto que la ‘memoria histórica’ no es tal sino conciencia, discurso o imagen, no puede ser unívoca sino plural. 1

Tractarem, doncs, de refer una història, que, en paraules de M. Ángeles Durán, 2 no pot ser una simple reconstrucció del passat o l’elaboració d’una memòria col·lectiva que discorre paral·lela a les biografies particulars, sinó la suma d’interpretacions sobre una acció que es desenvolupa al llarg del temps. La nostra tasca d’historiadors consistirà a organitzar les diverses dades obtingudes segons un criteri que els done sentit, i que no és mai independent dels nostres propis interessos. Conscients de la subjectivitat de la nostra tria, intentarem rescatar de l’oblit unes memòries que ens permetran reescriure la història d’una part reduïda però significativa del Magisteri republicà espanyol: el de les mestres republicanes valencianes. Per a fer-ho, seguirem el criteri que totes i cada una d’elles siguen docents, compromeses amb la política educativa republicana i que exerciren la seua professió a les comarques valencianes. Tractarem, en definitiva, d’explicitar una pluralitat de consciències i experiències que fan referència a l’àmbit de l’educació, de reconstruir les trajectòries vitals i les pràctiques docents d’unes dones que s’implicaren amb força en el canvi educatiu i social, i que han estat invisibilitzades històricament per raons de caràcter professional, polític i de gènere.