M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra .

© Dels textos: M. del Carmen Agulló Díaz / Blanca Juan Agulló, 2020

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2020

Coordinació editorial: Maite Simón

Correcció: Iván García

Disseny i maquetació: Inmaculada Mesa

Il·lustració de la coberta:

Micaela Minguillón, regent de l’escola annexa a la Normal,

amb les seues alumnes (1917).

Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció José Huguet.

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-604-3

Edició digital

PRÒLEG: UNA HISTÒRIA ÈPICA, M. Vicenta Mestre

INTRODUCCIÓ

SIGLES

1. ELS DIFÍCILS INICIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA NORMAL (1867-1900)

1.1 «La necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta»: la Universitat impulsa la creació de la Normal

1.2 L’espai: la Casa de la Enseñanza del Arzobispo Mayoral

1.3 L’evolució del currículum i la seua adequació a les necessitats d’una formació femenina

1.4 Dels primers claustres a un claustre femení

1.5 Les alumnes pioneres

1.6 El dia a dia de la Normal

1.7 L’escola annexa a la Normal

2. CONSERVADORISME IDEOLÒGIC I MODERNITAT PEDAGÒGICA ALS INICIS DEL SEGLE XX (1901-1931)

2.1 Catòlics i republicans: el debat polític i social que repercutí en la Normal

2.2 «Local insano más propio para desván que para escuela»: el declivi de l’edifici

2.3 Cap a la unificació del currículum

2.4 Els claustres de professores a la cerca de l’excel·lència professional

2.5 Les alumnes: la consolidació d’una carrera femenina

2.6 La Normal per dins: una època de modernitat pedagògica

2.7 Una normal amb incidència en la societat valenciana

3. LA REVOLUCIÓ EN L’ESCOLA NORMAL DEL MAGISTERI PRIMARI DE VALÈNCIA (1931-1936)

3.1 Nous contextos, nova legalitat, noves pràctiques educatives

3.2 D’un espai insuficient, incòmode i insalubre a un de digne, el col·legi dels Jesuïtes

3.3 Cap a la professionalització de les mestres: el Pla Professional

3.4 S’obriren els cadenats: aires de llibertat en el Claustre

3.5 El protagonisme de l’alumnat: matrícula, associacionisme i reivindicacions estudiantils

3.6 Una escola Normal que és jardí i taller

3.7 Una Normal amb implicació social

4. EDUCAR EN TEMPS DE GUERRA (1936-1939)

4.1 Madrid, València, Barcelona, capitals de la República

4.2 Comença la itinerància: dels Jesuïtes a l’Albereda

4.3 La formació antifeixista de l’alumnat de la Normal

4.4 La depuració republicana de professorat i alumnat

4.5 Un alumnat col·laborador en l’obra de cultura general

4.6 El professorat mobilitzat al servei de l’Escola

4.7 La intervenció de la Normal en una societat en guerra

5. ANYS EN BLAU I GRIS: EL PRIMER FRANQUISME (1939-1945)

5.1 «Nada quedó de abril»: la deslegitimació de les polítiques educatives republicanes

5.2 Un nou espai per a antigues pràctiques

5.3 «Hacia Dios y el Imperio por la Escuela»: una Normal falangista

5.4 «No tienen lugar en la Nueva España»: la depuració normalista

5.5 «Atentos al servicio de la Nueva España»: la depuració de l’alumnat

5.6 Memòria d’una Normal grisa

6. LA NORMAL TORNA A SER FEMENINA: TEMPS DE SILENCI I PENÚRIA (1945-1964)

6.1 Temps de penúria, silenci i consolidació del nacionalcatolicisme

6.2 La riuada ens durà un edifici de nova planta

6.3 Les escoles de Magisteri, llars per a modelar educadores de la infantesa

6.4 Tornant als orígens: l’Escola del Magisteri de València Arzobispo Mayoral

6.5 «Estudiants, a estudiar»

6.6 «Formando mujeres para Dios, para la patria y para el hogar»

6.7 El dia a dia en la Normal: «Ser ordenadamente laboriosas»

6.8 Un llarg exili interior

7. DE MESTRES A PROFESSORES D’EGB: UNA DÈCADA GENS PRODIGIOSA (1964-1971)

7.1 ¿En España empieza a amanecer?

7.2 «Inauguració, oració, acomiadament i tancament» del nou edifici

7.3 De mestres a professores d’Educació General Bàsica

7.4 Modernitat i tradició en els claustres mixtos

7.5 Les últimes promocions d’alumnat no universitari

7.6 La tecnocràcia entra en l’Escola

8. TEMPS DE LLUITA I IL·LUSIONS EN LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1972-1993)

8.1 Un apassionant viatge cap a Ítaca

8.2 Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia

8.3 Els edificis de Magisteri: la història interminable

8.4 Llums i ombres en la incorporació a la Universitat

8.5 El professorat: d’ajornar a renovar

8.6 Quan la utopia semblava possible

8.7 Una Escola valenciana i en valencià

8.8 Vint anys viscuts apassionadament

8.9 Femenines i feministes: alumnes i professores en temps de canvi

9. D’UN TEMPS QUE JA ÉS UN POC NOSTRE, D’UN PAÍS QUE JA ANEM FENT (1994-2017)

9.1 L’educació és un arma carregada de futur

9.2 El perfil de mestres al segle XXI

9.3 Punt i seguit d’una història encara per escriure

9.4 El Campus d’Ontinyent: quan fórem Alícia

9.5 Mirant el futur en clau de dones

10. ORGULL I PREJUDICI

BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS

1. Bibliografia

2. Fonts arxivístiques

3. Premsa i revistes

ÍNDEXS

TAULES

GRÀFICS

IL·LUSTRACIONS

ÍNDEX ONOMÀSTIC

Agraïments

M. VICENTA MESTRE

Rectora de la Universitat de València

Tenen a les seues mans una història èpica: la del progrés de la nostra societat a partir de la creació i evolució, al llarg dels diferents períodes històrics del país, d’una escola creada per a formar mestres.

Com totes les històries, al darrere hi ha persones que, amb el pas del temps, esdevenen anònimes, i de vegades han estat silenciades per una història escrita per vencedors quan hi ha vençuts. Altres vegades l’oblit és el resultat de la pèrdua de memòria col·lectiva a la qual la nostra societat tendeix amb excessiva freqüència.

Aquest llibre recupera protagonistes d’un temps passat, i presenta i analitza l’evolució d’allò que un dia es va erigir com a escola normal i hui és facultat d’una de les primeres universitats d’Espanya amb una forta presència internacional.

La Universitat de València, que acaba de complir 520 anys, és el resultat del treball de moltíssimes persones al llarg del temps, però també de l’agregació d’institucions, com ara l’Escola Normal de Mestres de València, fundada fa 150 anys, i que actualment és la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

Una universitat que va impulsar la creació d’aquella escola normal quan el 1860 l’aleshores rector Pizcueta es va adreçar a l’alcalde corregidor i governador de la província, a fi de comptes institució que havia fundat la pròpia Universitat el 1499, i també al president de la Diputació per donar suport a la iniciativa de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País expressada vora una dècada abans.