M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

Здесь есть возможность читать онлайн «M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Mestres de mestres: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Mestres de mestres»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

El 5 d'octubre de 1867 s'inaugurava la Escuela Normal de Maestras de València amb el suport de la Universitat, l'Ajuntament i la Diputació de València. Al llarg de 150 anys, aquesta institució pública, seglar i, en el seu origen, de caràcter específicament femení, ha format les mestres que han educat les dones en les escoles valencianes. El recorregut per la seua història ens mostra el doble compromís pedagògic i social de professores i alumnes, els esforços per convertir-la en un centre renovador i de prestigi en el primer terç del segle XX, la desfeta durant el franquisme i les dificultats relacionades amb la recuperació pedagògica fins arribar a l'actual Facultat de Magisteri. Al mateix temps, ens permet una mirada a l'evolució de la societat valenciana i les tensions produïdes entre els models de dona més innovadors i aquells més tradicionals. Tot plegat, unes pàgines de la història de l'educació valenciana, fins ara desconegudes, on les dones van ser les protagonistes indiscutibles.

Mestres de mestres — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Mestres de mestres», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

I seria entre la burgesia del XIX, una classe urbana i en ascens, on cobraria una nova dimensió el concepte utilitari o utilitarista de l’educació de les dones, que els permetria assumir un nou paper social més enllà de l’ ángel del hogar : el de la dona il·lustrada, entès com el de la mestressa de casa i mare competent. La seua formació es feia imprescindible, i d’ací la creació i l’èxit de la normal femenina.

1.1 «LA NECESIDAD ES EVIDENTE, LA POSIBILIDAD MANIFIESTA»: LA UNIVERSITAT IMPULSA LA CREACIÓ DE LA NORMAL

A València la preparació de les mestres es realitzava de manera particular, normalment per professores de col·legis, com és el cas del Colegio Valentino, on, el 1848, impartia classes Isabel Coll i Cardona «de manera gratuita a cuatro adultas en carrera de maestras». 5

Va ser la RSEAP de València qui, igual que en la majoria de les províncies, prendria la iniciativa de la creació d’una escola de mestres dones, i consideraria apropiada per a instal·lar-la la Casa de la Enseñanza, fundada per l’arquebisbe Mayoral, aleshores en funcionament, regida per les religioses del Loreto. 6Fruit de la seua diligència seria la demanda a la reina de la seua creació, de la qual es conserva un escrit datat el 13/08/1851.

Malgrat les gestions que la RSEAP de València i el govern havien iniciat per crear l’Escola Normal Femenina i l’existència d’un projecte en el curs 1858-1859, no va ser fins el 1860 que el rector va iniciar els complexos tràmits per a crear una institució «para que el profesorado que ha de educar al bello sexo tenga las condiciones necesarias». 7

El 06/06/1860, el rector magnífic de la Universitat de València, José Pizcueta Donday, es va adreçar a l’alcalde corregidor i governador civil de la província, Cayetano Bonafós, 8i al president de la Diputació, per remetre’ls les bases d’un projecte per a l’establiment d’una Escuela Normal de Maestras de Primera Enseñanza de Niñas de València.

2 Carta del rector Pizcueta a lalcalde i al president de la Diputació de - фото 4

2. Carta del rector Pizcueta a l’alcalde i al president de la Diputació de València sol·licitant la seua col·laboració per crear una Escola Normal femenina a València. 10 de desembre de 1861. Font : AUV.

Considerem, per tant, que la data d’aquest document, el 6 de juny de 1860, marca el començament del llarg procés que duria a la creació i, més tard, a la inauguració del primer centre de formació de mestres dones de la província de València.

El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, s’implicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).

El projecte inicial incloïa un pressupost de despeses amb la distribució corresponent, de manera que la Diputació provincial havia d’aportar 40.000 reals pel pagament del personal i material d’ensenyament; i la quantitat calculada per a l’Ajuntament era de 18.000 reals destinats a proveir i mantenir l’escola pràctica.

D’acord amb la legislació, la Diputació recaptaria per a ella l’import de les matrícules de les alumnes, i l’Ajuntament, com que sostenia l’escola de pràctiques, comptaria amb una escola superior d’Ensenyament Primari que seria model per a les altres.

La provisió de locals per a normals, encara que per llei li corresponia a la Diputació, en aquesta ocasió es va considerar que podia proporcionar-los l’Ajuntament, que va disposar a l’efecte de l’edifici de la Casa de la Enseñanza. Per aquesta raó, el governador civil s’adreçà, el desembre de 1860, a l’alcaldia perquè cedira alguns espais del local esmentat. 9

Comença així un llarg camí burocràtic marcat per reunions, dictàmens, informes i acords de diferents instàncies i comissions com la d’Instrucción Pública, la mixta de regidors de l’Ajuntament i diputats provincials…, totes dirigides a la posada en funcionament de la desitjada normal.

Però els pressupostos de les entitats implicades no recollien cap quantitat per a la realització del projecte, i el rector Pizcueta el desembre de 1861 tornà a adreçar-se a Ajuntament i Diputació per recordar-los que calien compromisos reals i que el «Gobierno no puede hacer por su parte más, la necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta, y no hay casi ninguna provincia en España, aún las de orden inferior a Valencia, que no haya secundado las altas miras del Gobierno, y dotado a su provincia de un establecimiento tan útil y necesario ». 10

Malgrat la claredat d’arguments del rector i fins i tot la crida a l’orgull o prestigi provincial, no seria fins el maig de 1863 que els organismes valencians elaboraren una proposta concreta en la qual detallaven que es procediria a la instal·lació de la normal i l’escola de pràctiques en el segon pis de la Casa de la Enseñanza, sense ocupar les dependències de l’ajuntament; i que les despeses d’instrucció, dotacions de mestres i la resta de personal, el material de l’escola inclòs, anirien a càrrec dels fons provincials, que ingressaria, en contrapartida, l’import de les matrícules. Les despeses de conservació i reparació de l’edifici anirien per compte de l’Ajuntament. 11

Les despeses previstes ascendien a 50.000 reals. A càrrec de la Diputació corresponien 23.000 reals, que es distribuïen entre el pagament a una mestra directora (sou de 8.000 reals), una segona mestra (6.000), una ajudanta (4.000), una portera (3.000) i un servent (2.000). La Universitat hi aportaria 11.000 reals i pagaria: al director de la normal masculina, que impartiria classes en la femenina, 3.000; al professorat, 2.000; i per material, 6.000. L’Ajuntament, que es feia càrrec de l’escola de pràctiques, hi aportaria 16.000 reals, distribuïts entre 12.000 per al personal (mestra regent 6.000; auxiliar 4.000 i ajudanta 2.000) i 4.000 de material. 12

Per la seua banda, els plànols i el pressupost d’obres els va elaborar el 1863 l’arquitecte provincial Antonio Sancho, però no seria fins el febrer de 1864, quan es constituí la junta que havia d’ocupar-se en la instal·lació de l’Escola Normal de Mestres dones. Aquesta encarregà al director de la normal masculina, Mariano Olivet Salom, que ja havia redactat les bases generals per a la creació de l’Escola, la formació del reglament interior i del programa d’exercicis per a les oposicions a les places de directora i segona mestra, regent i auxiliars. 13

El Ministeri de Foment va comunicar a la Universitat, el setembre de 1864, que la reina Isabel II havia aprovat l’establiment de l’Escuela Normal de Maestras de Valencia, amb les condicions següents:

– El sostenimiento de escuela Normal de Maestras correrá a cargo de la Provincia por lo que hace al Seminario, y del Municipio en lo concerniente a la escuela práctica.

– El edificio y su habilitación será de cuenta de la provincia y su conservación del Ayuntamiento.

– Para la enseñanza del Seminario y el servicio del establecimiento habrá el personal necesario con los sueldos que a continuación se expresan:

• Una maestra Directora, con sueldo de 8.000 reales y casa habitación para sí y su familia.

• Una segunda maestra con 6.000.

• Un Director de estudios, que será el de la Normal de Maestros, con 4.000.

• Un profesor auxiliar con 2.000.

• Un profesor de doctrina cristiana con 2.000.

• Una portera con el de 3.000.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Mestres de mestres»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Mestres de mestres» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Thelmy María del Carmen Mendoza Michilot - Proceso electoral 2016
Thelmy María del Carmen Mendoza Michilot
M. del carmen Agulló Díaz - Mestres valencianes republicanes
M. del carmen Agulló Díaz
María del Carmen Morcillo - GuíaBurros - Pintoras en la Historia
María del Carmen Morcillo
Ramiro Castillo Mancilla - Ciudad del Carmen
Ramiro Castillo Mancilla
Maria del Carmen Bernal - La nueva era de los negocios
Maria del Carmen Bernal
María del Carmen Piedad Herrera - Mi lucha por la vida. Mi infancia
María del Carmen Piedad Herrera
Mª Del Mar Agulló - Futuro Perigoso
Mª Del Mar Agulló
Mª Del Mar Agulló - Rinascere
Mª Del Mar Agulló
Mª Del Mar Agulló - Futuro Pericoloso
Mª Del Mar Agulló
Mª Del Mar Agulló - Опасное Будущее
Mª Del Mar Agulló
Отзывы о книге «Mestres de mestres»

Обсуждение, отзывы о книге «Mestres de mestres» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x