M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

I seria entre la burgesia del XIX, una classe urbana i en ascens, on cobraria una nova dimensió el concepte utilitari o utilitarista de l’educació de les dones, que els permetria assumir un nou paper social més enllà de l’ ángel del hogar : el de la dona il·lustrada, entès com el de la mestressa de casa i mare competent. La seua formació es feia imprescindible, i d’ací la creació i l’èxit de la normal femenina.

1.1 «LA NECESIDAD ES EVIDENTE, LA POSIBILIDAD MANIFIESTA»: LA UNIVERSITAT IMPULSA LA CREACIÓ DE LA NORMAL

A València la preparació de les mestres es realitzava de manera particular, normalment per professores de col·legis, com és el cas del Colegio Valentino, on, el 1848, impartia classes Isabel Coll i Cardona «de manera gratuita a cuatro adultas en carrera de maestras». 5

Va ser la RSEAP de València qui, igual que en la majoria de les províncies, prendria la iniciativa de la creació d’una escola de mestres dones, i consideraria apropiada per a instal·lar-la la Casa de la Enseñanza, fundada per l’arquebisbe Mayoral, aleshores en funcionament, regida per les religioses del Loreto. 6Fruit de la seua diligència seria la demanda a la reina de la seua creació, de la qual es conserva un escrit datat el 13/08/1851.

Malgrat les gestions que la RSEAP de València i el govern havien iniciat per crear l’Escola Normal Femenina i l’existència d’un projecte en el curs 1858-1859, no va ser fins el 1860 que el rector va iniciar els complexos tràmits per a crear una institució «para que el profesorado que ha de educar al bello sexo tenga las condiciones necesarias». 7

El 06/06/1860, el rector magnífic de la Universitat de València, José Pizcueta Donday, es va adreçar a l’alcalde corregidor i governador civil de la província, Cayetano Bonafós, 8i al president de la Diputació, per remetre’ls les bases d’un projecte per a l’establiment d’una Escuela Normal de Maestras de Primera Enseñanza de Niñas de València.

2. Carta del rector Pizcueta a l’alcalde i al president de la Diputació de València sol·licitant la seua col·laboració per crear una Escola Normal femenina a València. 10 de desembre de 1861. Font : AUV.

Considerem, per tant, que la data d’aquest document, el 6 de juny de 1860, marca el començament del llarg procés que duria a la creació i, més tard, a la inauguració del primer centre de formació de mestres dones de la província de València.

El rector Pizcueta, metge, catedràtic de Botànica, membre destacat de la RSEAP de València i director del Jardí Botànic, s’implicà de manera personal en la creació de la institució docent femenina, de manera que pràcticament la seua gestació i inauguració coincidirien amb el període de la seua permanència en el rectorat (1859-1867).

El projecte inicial incloïa un pressupost de despeses amb la distribució corresponent, de manera que la Diputació provincial havia d’aportar 40.000 reals pel pagament del personal i material d’ensenyament; i la quantitat calculada per a l’Ajuntament era de 18.000 reals destinats a proveir i mantenir l’escola pràctica.

D’acord amb la legislació, la Diputació recaptaria per a ella l’import de les matrícules de les alumnes, i l’Ajuntament, com que sostenia l’escola de pràctiques, comptaria amb una escola superior d’Ensenyament Primari que seria model per a les altres.

La provisió de locals per a normals, encara que per llei li corresponia a la Diputació, en aquesta ocasió es va considerar que podia proporcionar-los l’Ajuntament, que va disposar a l’efecte de l’edifici de la Casa de la Enseñanza. Per aquesta raó, el governador civil s’adreçà, el desembre de 1860, a l’alcaldia perquè cedira alguns espais del local esmentat. 9

Comença així un llarg camí burocràtic marcat per reunions, dictàmens, informes i acords de diferents instàncies i comissions com la d’Instrucción Pública, la mixta de regidors de l’Ajuntament i diputats provincials…, totes dirigides a la posada en funcionament de la desitjada normal.

Però els pressupostos de les entitats implicades no recollien cap quantitat per a la realització del projecte, i el rector Pizcueta el desembre de 1861 tornà a adreçar-se a Ajuntament i Diputació per recordar-los que calien compromisos reals i que el «Gobierno no puede hacer por su parte más, la necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta, y no hay casi ninguna provincia en España, aún las de orden inferior a Valencia, que no haya secundado las altas miras del Gobierno, y dotado a su provincia de un establecimiento tan útil y necesario ». 10

Malgrat la claredat d’arguments del rector i fins i tot la crida a l’orgull o prestigi provincial, no seria fins el maig de 1863 que els organismes valencians elaboraren una proposta concreta en la qual detallaven que es procediria a la instal·lació de la normal i l’escola de pràctiques en el segon pis de la Casa de la Enseñanza, sense ocupar les dependències de l’ajuntament; i que les despeses d’instrucció, dotacions de mestres i la resta de personal, el material de l’escola inclòs, anirien a càrrec dels fons provincials, que ingressaria, en contrapartida, l’import de les matrícules. Les despeses de conservació i reparació de l’edifici anirien per compte de l’Ajuntament. 11

Les despeses previstes ascendien a 50.000 reals. A càrrec de la Diputació corresponien 23.000 reals, que es distribuïen entre el pagament a una mestra directora (sou de 8.000 reals), una segona mestra (6.000), una ajudanta (4.000), una portera (3.000) i un servent (2.000). La Universitat hi aportaria 11.000 reals i pagaria: al director de la normal masculina, que impartiria classes en la femenina, 3.000; al professorat, 2.000; i per material, 6.000. L’Ajuntament, que es feia càrrec de l’escola de pràctiques, hi aportaria 16.000 reals, distribuïts entre 12.000 per al personal (mestra regent 6.000; auxiliar 4.000 i ajudanta 2.000) i 4.000 de material. 12

Per la seua banda, els plànols i el pressupost d’obres els va elaborar el 1863 l’arquitecte provincial Antonio Sancho, però no seria fins el febrer de 1864, quan es constituí la junta que havia d’ocupar-se en la instal·lació de l’Escola Normal de Mestres dones. Aquesta encarregà al director de la normal masculina, Mariano Olivet Salom, que ja havia redactat les bases generals per a la creació de l’Escola, la formació del reglament interior i del programa d’exercicis per a les oposicions a les places de directora i segona mestra, regent i auxiliars. 13

El Ministeri de Foment va comunicar a la Universitat, el setembre de 1864, que la reina Isabel II havia aprovat l’establiment de l’Escuela Normal de Maestras de Valencia, amb les condicions següents:

– El sostenimiento de escuela Normal de Maestras correrá a cargo de la Provincia por lo que hace al Seminario, y del Municipio en lo concerniente a la escuela práctica.

– El edificio y su habilitación será de cuenta de la provincia y su conservación del Ayuntamiento.

– Para la enseñanza del Seminario y el servicio del establecimiento habrá el personal necesario con los sueldos que a continuación se expresan:

• Una maestra Directora, con sueldo de 8.000 reales y casa habitación para sí y su familia.

• Una segunda maestra con 6.000.

• Un Director de estudios, que será el de la Normal de Maestros, con 4.000.

• Un profesor auxiliar con 2.000.

• Un profesor de doctrina cristiana con 2.000.

• Una portera con el de 3.000.