M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

• Un sirviente con el de 2.000 reales.

El total sería de 27.000 reales.

– Para el material se consignarán anualmente 4.000 reales, sin perjuicio de que hasta la habilitación de la escuela se conserve la partida de 7.000 reales para este objeto.

– La escuela práctica se organizará como las demás de la capital.

– Se instalará la Escuela en la parte del edificio de la Obra-pía de la Casa Enseñanza cedida por el Ayuntamiento.

– Las aspirantes a maestras, satisfarán por matrícula sesenta reales anuales en dos plazos, cuyo importe quedará en abono de la provincia.

– En la escuela práctica se admitirá con preferencia a las niñas de familias pobres.

– Las plazas de Directora y segunda maestra se proveerán por oposición.

– Los fondos y rentas de la Obra-pía de la Casa de la Enseñanza que sean aplicables a la Escuela, serán en beneficio de las Corporaciones que están obligadas a sostener la Escuela. 14

Malgrat la creació oficial, la burocràcia continuava i Mariano Olivet, detallava el programa d’exercicis i els criteris per a l’oposició a directora i segona mestra, que constaria d’un exercici oral i un altre d’escrit, amb dues parts cadascun, i un de pràctiques sobre els continguts a impartir en l’Escola. 15A més, les candidates havien de justificar haver exercit quatre anys d’ensenyament en escoles públiques, o sis en privades. 16

El temps passava i el 1866 es convoca el concurs (RD 07/02/1866), però els exercicis corresponents no s’arribaren a celebrar. L’oposició es declarà deserta al no presentar-se cap candidata, i el càrrec de segona mestra recaigué, de manera provisional, en la regenta de l’Annexa. La Reina Isabel II signaria la RO de 09/02/1866 per la qual es nomenava directora de l’Escola Normal Femenina de València Josefa Ágreda Muñoz, que havia exercit el càrrec amb anterioritat en la normal d’Alacant, i mestra regenta de l’escola pràctica agregada a la normal, la mestra superior María Orberá Carrión.

Tots dos nomenaments els va comunicar al director de l’Escola de Mestres masculina el rector Pizcueta, que aprofitaria per a recordar-li que Josefa Ágreda havia pres possessió el 8 de març de 1866 i que a ambdues «en los exámenes de título de Maestras y demás ejercicios que la correspondan intervenir como tal Directora y Regente, se la guarden todos los derechos y preeminencias que por la legislación se la conceden». 17

Però, ja el setembre de 1866, la directora denunciarà davant les autoritats la seua impossibilitat de començar a treballar perquè, tot i tenir ja habitació i aules, «sólo el edificio se me ha entregado hasta hoy, sin una silla, ni un cuadro ni menaje, ni enseres de ninguna clase». 18

Malgrat la irregular situació, la seua existència i autoritat serien reconegudes i tant a ella com a la regenta, les convidaria el director de l’EN Superior de Magisteri a assistir als exàmens orals de les aspirants a títol de mestra d’Ensenyament Primari, celebrats «el día 23 de diciembre, á las 9 de la mañana de 1866». 19

Seria un dels primers actes en els quals participaren com a autoritats de l’Escola Normal femenina, tot i que hauria de transcórrer encara prop d’un any per a poder superar les dificultats i començar el primer curs escolar.

La professora Ágreda, després de la mort de Mariano Olivet, va ser l’encarregada de finalitzar el Reglamento general de dicho establecimiento que s’aprovaria el 1867. 20

S’hi establia que l’objectiu de l’Escola Normal era «formar Maestras idóneas para las escuelas elementales y superiores, que con los conocimientos necesarios puedan en su día desempeñar cumplidamente su misión». I perquè aquestes pogueren exercitar-se en l’ensenyament, hauria d’agregar-se a la normal una escola pràctica de xiquetes, dividida en graus elemental i superior.

Pel que fa a les alumnes, aquestes podrien ser de tres tipus: les aspirants a mestres, les mestres que exercien en escoles públiques o privades, però que volien ampliar coneixements o millorar la categoria del títol, i les que, com a alumnes lliures, no s’havien de dedicar al magisteri però desitjaven adquirir una major instrucció.

En el curs inicial 1867-1868, en què s’inaugurà la normal, sols es matricularen les alumnes del primer curs del títol de mestra elemental, un total de 38, que seguirien les assignatures impartides pels cinc components del claustre de professorat.

Una vegada resolts els problemes de les instal·lacions, contractat el professorat i matriculades les primeres alumnes, el dissabte 05/10/1867, set anys després que el rector Pizcueta haguera iniciat el procés, tindria lloc la inauguració. Malgrat els seus esforços i degut al temps transcorregut, no seria aquest rector qui la presidiria, sinó qui en aquells moments exercia el càrrec: Vicente Secundino Noguera y Sotolongo Climent y Álvarez, marquès de Cáceres.

Tampoc estaria present el seu major col·laborador, el director de la Normal, Mariano Olivet, i es va fer càrrec de la presidència el director Isidoro Fernández Monje. L’alcalde de València era Vicente León Frías i les incidències de l’acte tingueren ressò en la premsa valenciana, que va destacar, malgrat la «modesta ceremonia» «de severo aparato», la importància del centre per a la millor educació de les mestres, al permetre compaginar formació teòrica i pràctiques en l’escola pública. També s’assenyalaven les aportacions econòmiques realitzades per Ajuntament i Diputació i com «la concurrencia recorrió las salas, situadas en el piso segundo de la Casa de la Enseñanza, y dispuestas con aseo y buen gusto. Allí hay dos buenas salas para escuela de maestras y otras dos para niñas». 21

Vegem com descriu l’acte el Diario Mercantil :

Escuela de maestras. A las doce de la mañana de ayer se celebró la instalación y apertura de estudios de la escuela Normal de maestras de esta provincia, para el curso 1867 a 1868, en el local que ocupa en la Casa Enseñanza.

Presidió el acto el director de la Universidad, asistiendo además una comisión de la junta local de primera enseñanza y otras personas conocidas. El salón donde se celebró el acto se hallaba ocupado casi completamente por señoras.

El señor rector leyó un breve discurso, en el que hizo una reseña histórica de las vicisitudes porque había pasado el establecimiento desde su creación. El arzobispo Sr. Mayoral, su fundador, trató de establecer una escuela de maestras, oportunísimo pensamiento que la muerte no le dejó realizar y que al cabo de tantos años se plantea hoy.

La directora de la escuela habló después dando las gracias al gobierno y a las autoridades que han contribuido a la creación del nuevo establecimiento de enseñanza, y acto continuo el rector declaró abierto el curso académico actual. […]

Enviamos a la directora de la escuela Normal de maestras nuestro parabién y esperamos que el nuevo establecimiento producirá aventajadas discípulas dentro de breves años. 22

Després de sis anys llargs, de tràmits burocràtics, l’Escuela Normal de Maestras de la Província de Valencia, útil i necessària, en paraules del rector Pizcueta, iniciava la seua llarga marxa.

1.2 L’ESPAI: LA CASA DE LA ENSEÑANZA DEL ARZOBISPO MAYORAL

Era a la Diputació a qui corresponia, segons la normativa, proporcionar el local per a ubicar les normals, però el rector Pizcueta, en el seu projecte, suggeria que un edifici molt adequat podia ser la Casa de la Enseñanza, que pertanyia a la Fundación Arzobispo Mayoral, la finalitat de la qual havia estat l’educació de nobles donzelles i xiquetes amb escassos recursos econòmics, i, si no era possible, en el de les obres pies de San Nicolás o San Bartolomé.