M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

L’Ajuntament, després d’haver declarat en ruïnes l’antiga Casa Consistorial, que començaria a derruir-se el 1860, acabava d’ocupar part de la Casa de la Enseñanza, recentment confiscada a la Fundación Arzobispo Mayoral, en aplicar-se la llei de desamortització d’01/05/1855 (Llei Madoz). La seua Comissió d’Instrucció Pública, de conformitat amb la proposta del rectorat, considerà que aquest era l’edifici adequat, i el 1863 es redactà el projecte corresponent per a la instal·lació allí d’una Escuela Normal de Maestras de Instrucción Primaría y Escuela Práctica de Niñas. 23

Les obres començaren el 1864 basant-se en els plànols i pressupost redactats per l’arquitecte provincial Antonio Sancho. L’edifici de la Real Casa Enseñanza afrontava al nord amb l’església de la Sang i el carrer de la Sang, al sud amb l’església de Santa Rosa i el carrer de la Llonganissa, a l’est amb el quarter de Sant Francesc i a l’oest amb el carrer del Rengló. S’hi condicionaren les plantes segona i tercera, i s’hi quedaren instal·lades l’Escola Normal i la de pràctiques, amb dues sales per a cadascuna, en la segona planta de l’edifici, mentre la directora ocupava com a habitatge les estances habilitades al tercer pis.

3. Projecte per a la instal·lació d’una escola normal i una de pràctiques al segon pis de la Casa de la Enseñanza de València. Arquitecte: Antonio Sancho, 1863. Font : AUV.

Cal destacar que «se destinaron los enseres y material de enseñanza de las Escuelas Mayoral para la escuela práctica y se dispuso que se conservasen por el Ayuntamiento algunos cuadros al óleo que habían pertenecido a aquella Fundación para guardar memoria de ella». 24

La capacitat superficial del baix era de 4,36 àrees; la del segon pis, de 12,35 àrees, i la del tercer pis, de 1,23 àrees. 25

Per la seua banda, la Diputació realitzà, en els anys següents a la inauguració, obres d’importància per a condicionar dues habitacions amb les seues dependències per a l’habitatge de la directora i la segona mestra, reparacions que es prolongarien fins el desembre de 1871, quan conclouria l’habilitació del pis per a reformar part de l’habitació de la directora i els excusats de les alumnes. 26

Amb el transcurs dels anys, la capacitat i les condicions d’habitabilitat i pedagògiques de l’edifici serien contínuament qüestionades, i es convertirien en un dels temes de reivindicació recurrents, sobretot si tenim en compte que el 12/07/1871 comença el trasllat de l’Escola Normal masculina, des de l’antic Col·legi de Sant Pau, al local que ocupava la Industrial d’Artesans en la mateixa Casa Enseñanza. 27

1.3 L’EVOLUCIÓ DEL CURRÍCULUM I LA SEUA ADEQUACIÓ A LES NECESSITATS D’UNA FORMACIÓ FEMENINA

Quan Josefa Ágreda va ser nomenada directora de la Normal Femenina de València es trobà amb l’enorme repte de començar a treballar des de zero. Després d’un any a l’espera que es resolgueren els problemes burocràtics, iniciava la marxa d’una normal que, en ubicar-se en una capital de província seu d’una Universitat, tindria la categoria de superior i impartiria els títols de mestra de grau elemental i superior. 28

La llei Moyano establia un clar pla d’estudis per als futurs mestres però, en el cas de les alumnes de la normal, sols es parlava de la seua instrucció en les matèries que impartirien en les escoles de xiquetes, i s’organitzaren els estudis en elementals i superiors, sense especificar-ne la durada ni el contingut. El reglament de l’Escola Normal Femenina de València establia que foren dos els cursos necessaris per a obtenir el títol de mestra elemental, que capacitava per a exercir en escoles elementals i per a accedir al tercer curs, o primer de superior. 29

La durada dels estudis seria, doncs, de dos cursos per al grau elemental i un més per al grau superior. Cal destacar que la durada de tres anys no era la més freqüent en les normals, que solien limitar-los a dos, un per a l’elemental i un altre per al superior. La de València, al proposar des del primer moment una formació més completa, requeria, així mateix, una major inversió en recursos. 30

Les alumnes de les primeres promocions, d’acord amb el reglament i les indicacions legals, estudiaren assignatures diferents a les cursades pels homes, variacions condicionades per les existents en els respectius currículums que regien les escoles d’Ensenyament Primari.

Les assignatures estaven impartides per la directora, la segona mestra, el director d’estudis i professores auxiliars. A la directora corresponia l’explicació de sistemes i mètodes, pedagogia, geometria, i dibuix aplicat a les labors, tant en el grau elemental com en el superior. La segona mestra s’encarregava de les labors de grau elemental, teoria i pràctica de la lectura i escriptura, i l’economia i higiene domèstica. La de religió estava a càrrec d’un sacerdot, que solia ser el mateix en les dues normals.

TAULA 1 Assignatures previstes al reglament general

Font : Reglamento general de dicho establecimiento. Escuela Normal de Maestras de la provincia de Valencia , AUV, Ensenyament Primari, caixa 125/1.

Els programes corresponents els havia de lliurar al director d’estudis 31cada professor/a, després d’haver-los consultat amb ell. Una vegada atorgat el vistiplau, es remetien a l’aprovació del govern per conducte del rector de la Universitat.

Uns anys després, la reforma de Gamazo de 1898, 32inclouria un curs més del grau superior, de manera que les assignatures es distribuïen en dos cursos per al grau elemental i dos més per al superior. Segons indica Leoncio Vega, aquest ordenament indica l’aparició d’un caràcter cultural i enciclopèdic

en el que por primera vez no se incluye el estudio de la Lectura y Escritura, se le concede un tratamiento amplio a las disciplinas curriculares y se introducen disciplinas nuevas como Fisiología, Higiene y Gimnasia; Antropología, Psicología y teoría completa de la Educación; Geología y Biología; Derecho y Legislación escolar, Francés, Didáctica pedagógica… Por tanto un plan de estudios propiamente moderno, aunque permanecen algunos indicadores regresivos como la dicotomización en grado elemental y superior, escasa dedicación temporal al estudio teórico de la pedagogía y didáctica en el grado elemental –el 8,82 %– aunque la práctica de la enseñanza se ampliaba a tres horas diarias. 33