M. del carmen Agulló Díaz - Mestres de mestres

TAULA 2 Assignatures impartides a l’EN de dones de València els cursos 1879-1880 i 1899-1900

Font : Documentació AUV.

El currículum de les normals de dones inclou una sèrie de matisacions o modificacions amb l’objectiu de feminitzar-lo: la matèria de dibuix s’havia d’aplicar al tall de les peces usuals; els estudis de ciències físiques i naturals, a la higiene; en les lliçons d’història natural s’inclourien els coneixements més importants de fisiologia humana; i en la pedagogia, algunes lliçons sobre ensenyament especial de pàrvuls. Les lliçons de legislació es complementarien amb economia domèstica, i les labors serien de costura, elaboració i reparació de les peces més usuals. Tot plegat, la feminització implicaria que les assignatures tindrien menys extensió, encara que és força suggeridora l’adaptació de les ensenyances a les necessitats de les dones.

D’aquesta distribució podem deduir la importància atorgada a les diferents assignatures, així com la seua evolució fins arribar a configurar, en acabar el segle, un pla d’estudis molt complet.

En el grau elemental destacaríem l’avanç des de la nul·la presència, en els inicis, de matèries relacionades amb l’àmbit científic –ciències naturals, física i química…– a una inclusió de totes en el pla de final de segle. En relació a les matemàtiques, el grau de coneixement és molt més elevat del que el títol fa pensar, ja què l’assignatura de geometria aplicada a les labors requereix càlculs matemàtics certament complexos, com pot observar-se en el text de la professora Francisca Ferrer Lecha. 34

Remarquem també la importància dels coneixements de geografia i història que, si en un primer moment sols s’impartien en el grau superior, passaren prompte a formar part del grau elemental, i es difondrien entre totes les mestres.

Respecte a l’aprenentatge de les llengües, la castellana apareix com a matèria obligatòria des del pla inicial i conserva, i fins i tot amplia, la seua importància a l’incloure coneixements de filologia en el grau superior (1899). El valencià està exclòs de tots els plans, i el francès s’incorpora en el de 1899 en els dos cursos de superior, encara que a València ja es cursava des de 1884.

4. Francisca Ferrer Lecha de Pertegás. Font : cortesia família Pertegás.

5. Pàgina del llibre Elementos de Geometría plana y descriptiva y nociones de dibujo con aplicación a las labores de la maestra , de Francisca Ferrer. Font : col·lecció particular.

Les matèries específiques femenines apareixen en tots els plans, tant les labors en les seues distintes modalitats (útils i d’ornament) com l’economia domèstica i la higiene. Cal destacar el debat que es generalitzaria en aquests anys sobre la necessitat d’ampliar les labors de caràcter útil i reduir l’horari dedicat a les d’ornament, molt menys aprofitables per a les alumnes i, sobretot, per a les xiquetes de les escoles d’Ensenyament Primari, conclusió que s’inclouria entre les prescripcions del pla de 1889.

L’estudi de la religió catòlica seria obligatori en tots els cursos de tots els plans, tant en el nivell elemental com en el superior, destacant la inclusió de la història sagrada, la doctrina i la moral cristiana.

Els plans incloïen, tanmateix, pedagogia, organització escolar i, en els darrers anys, legislació escolar. Es tractava d’una formació professional bàsica, tot i que es compensaria, en part, amb les pràctiques que es realitzaven en l’Annexa durant els diferents cursos, i que garantien un cert contacte amb la realitat de les aules.

Malgrat la no inclusió de matèries com l’educació física, els idiomes o la música en els plans ministerials, la música sí que formava part, des d’un principi, del currículum de l’Annexa a petició de la Junta Local de Primera Enseñanza i contractada la mestra per l’Ajuntament. 35

Bona mostra de la importància que es donava a València a la formació musical la trobem quan, en 1892, Encarnación Gomá, que considerava que la música era «un medio de cultura pública», es va oferir a impartir-la de manera gratuïta a les alumnes de la Normal, tal com es reflectia en la instància que va dirigir al Ministeri:

Instancia

Sello Ministerio de Fomento, entrada, 17/11/1892

Excmo. Sr.

Doña Encarnación Gomá y Jiménez, consorte de Don Liberato González, Profesores de Música, vecinos de la ciudad de Valencia según cédula presentada ante el Rectorado de la misma, a V.E. con la Mayor consideración expone: Que careciendo la Escuela Normal de Maestras de esta Provincia de la enseñanza de los Elementos del bello y agradable arte de la música, la exponente se ofrece a darla a las alumnas de la mencionada Escuela, si V.E. autoriza a la directora de la misma para establecer la correspondiente clase y se digna nombrar para su desempeño a la exponente.

Sería ofender la reconocida ilustración de V.E. encarecer cuanto importa el facilitar dicho ramo de la instrucción á las que han de ser en su día profesoras de niñas; y al par que otras enseñanzas, podrían con la de música propagar un medio de cultura pública.

Y para justificar sin inmodestia la competencia de la exponente acompaña testimonio de la certificación que acredita los estudios hechos por la misma en la escuela Nacional de música y declamación.

Suplica a V.E. que en bien de la Enseñanza y en atención a las condiciones de la solicitante, se sirva acordar se establezca en la Escuela Normal de Maestras de Valencia, una clase de Elementos de canto y piano, y nombrar Profesora de la misma –sin sueldo– y en virtud de su espontáneo ofrecimiento a la exponente.

Valencia 5 de septiembre de 1892.

Encarnación Gomá

Excmo. Sr. Ministro de Fomento

L’oferta de l’especialista fou acollida de manera favorable, tot i que amb unes condicions podríem apuntar que draconianes, ja que la directora acceptava que «puede establecerse en esta Escuela la enseñanza de la que se ofrece a dar gratuitamente la señora Gomá, siempre que esta profesora y sus discípulas se sujeten al régimen y disciplina del Establecimiento, y sin que este venga obligado a suministrarles material de ninguna clase». 36Encarnación Gomá estaria a càrrec d’impartir clases de música a la Normal des del curs 1892-1893 fins a la seua defunció el 1935.

1.4 DELS PRIMERS CLAUSTRES A UN CLAUSTRE FEMENÍ

L’acció de la directora era determinant en el funcionament de l’Escola, però també és important i executiva la duta a terme per la Junta de professores o Claustre.

La llei Moyano establia als articles 278, 279 i 280 que estaria formada per la totalitat del professorat i presidida per la directora. Malgrat que, als inicis, les seues competències eren força limitades, amb el transcurs del temps aniria convertint-se en un òrgan decisiu en relació a assumptes de règim interior de l’establiment: disciplina, règim econòmic, admissió de l’alumnat…, encara que, en tot cas, es veien limitades i supeditades a la DG d’Instrucció Pública. 37Les assignatures dels diferents plans d’estudi condicionarien la composició i quantitat del professorat en els respectius claustres, i cal remarcar l’absència en aquests de l’alumnat i del personal no docent.