M. Lluïsa Muñoz Altabert - Les Corts valencianes de Felip III

LES CORTS VALENCIANES

DE FELIP III

M. Lluïsa Muñoz Altabert

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2005

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, foto­químico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el per­miso previo de la editorial.

© M. Lluïsa Muñoz Altabert, 2005

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2005

Producció editorial: Maite Simon

Correcció: Pau Viciano

Il·lustració de la coberta: Al·legoria dels tres braços de les Corts valencianes (detall),

Arxiu del Regne de València, Reial Cancelleria, 695, f. 1r.

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 84-370-6156-3

A Laura i Albert

A ma mare

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR LES CORTS VALENCIANES DE FELIP III M. Lluïsa Muñoz Altabert UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2005

CRÈDITS

CITA A Laura i Albert A ma mare

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

PRIMERA PART- LES CORTS DE 1604

I. LA CONVOCATÒRIA DE LES CORTS

EL SERVEI DE 1602: EL PUNT DE PARTIDA

L’AMBAIXADA A LA CORT

CONVOCATÒRIA I CONVOCATS

II. L’OBERTURA I ELS TREBALLS DE CORT

LES PRIMERES PRÒRROGUES I EL CANVI DE SEU

EL SOLI D’OBERTURA A VALÈNCIA

HABILITACIONS, PRECEDÈNCIES I ELECCIONS DE CÀRRECS

PETICIONS DE NATURALITZACIÓ I LEGITIMACIÓ

III. DE LA PARTICIPACIÓ DEL BRAÇ MILITAR

IV. EL SOLI DE CLAUSURA I LA PUBLICACIÓ DELS FURS

LA CONCESSIÓ DEL SERVEI

LES PETICIONS DE PERDÓ

PUBLICACIÓ DELS FURS

SEGONA PART- LES LLEIS VALENCIANES PACTADES

V. ELS CAPÍTOLS DE CONTRAFUR

VI. OBSERVANÇA I COMPILACIÓ DE LA LEGISLACIÓ VALENCIANA

COMPLIMENT I RESPECTE ALS FURS

NOU INTENT DE COMPILAR LES LLEIS

NATURALS DEL REGNE

VII. FURS I ACTES DE CORT SOBRE LES INSTITUCIONS DEL REGNE

LA REIAL AUDIÈNCIA

CAPITANIA GENERAL

GOVERNACIÓ

BATLLIA

GENERALITAT

EL CAP I CASAL

ALTRES MUNICIPIS

VIII. LA DEFENSA DE LA COSTA I LA JUNTA DELS CINQUANTA-QUATRE

L’ORGANITZACIÓ DE LES GALERES

FINANÇAMENT DE LA DEFENSA COSTANERA

IX. LEGISLACIÓ SOBRE L’ORDRE PÚBLIC I ALTRES QÜESTIONS

L’ORDRE PÚBLIC

LA QÜESTIÓ MORISCA

QÜESTIONS SENYORIALS

ELS INTERESSOS DEL BRAÇ ECLESIÀSTIC

DRET CIVIL

RETRIBUCIONS I PETICIONS D’OFICIS

EPÍLEG: EL PAGAMENT DEL SERVEI

ELS PROBLEMES DEL REPARTIMENT DEL TERÇ DEL SERVEI ORDINARI

EL PAGAMENT DEL SERVEI

CONCLUSIONS

APÈNDIX DOCUMENTAL

ÍNDEX DE MATÈRIES CONTINGUDES EN LA LEGISLACIÓ

BIBLIOGRAFIA

PRESENTACIÓ

Ja el 1933, al si del Congrés Internacional de Ciències Històriques que tingué lloc a Varsòvia, es va cridar l’atenció sobre la importància de les Corts. Després d’un temps en què la tendència historiogràfica sorgida als anys cinquanta era decantar-se pels estudis de tipus econòmic i social, arraconant la història de les institucions i la política, els treballs institucionals han ressorgit amb força, encara que amb un caire més novedós, en emmarcar-se en l’estudi del poder i les relacions que s’hi estableixen. Ara per ara, el seu estudi constitueix un dels temes clau per a la historiografia, tal i com ho prova l’interès i la preocupació creixents pel coneixement d’aquesta institució a fi de desvetllar tots els aspectes relatius a la seua evolució, molt lligada a l’avanç del poder de la monarquia. Mostra d’aquesta inclinació historiogràfica, d’altra banda no exclusiva del nostre país, són els darrers congressos monogràfics que s’han celebrat sobre el tema, dels quals cal mencionar els realitzats a Castella i Lleó en 1986-1987, el celebrat a Catalunya el 1988, el d’Aragó el 1991, així com el seminari d’estudis sobre el Parlament sard el 1984, el col·loqui sobre les assemblees representatives de l’Antic Règim, celebrat a Polònia el 1991, o la ja encetada publicació de les actes de les Corts de Navarra.

A la dècada del setanta, sota el magisteri de Joan Reglà i Campistol, i en la línia de recerca per ell oberta, un grup d’investigadors –E. Belenguer Cebrià, E. Salvador Esteban, R. García Carcel, E. Císcar Pallarés, D. de Lario Ramírez i Lluís Guia Marín–, va fer possible que el Departament d’Història Moderna de la Universitat de València publicàs, en edició facsímil, els furs i actes de Corts amb un estudi preliminar de cada una de les convocatòries realitzades al llarg de l’època foral moderna. De totes elles, sols les convocatòries de 1626 i 1645 reberen un tractament molt més exhaustiu, que anava més enllà del mer contingut legislatiu i s’endinsava en els processos de Corts i altra documentació complementària. En aquest sentit, l’anàlisi acurada de l’única convocatòria de Corts celebrada al Regne de València durant el regnat de Felip III, ha intentat omplir un buit historiogràfic i completar alhora l’estudi detallat d’aquesta institució al segle XVII valencià.

D’altra banda, des de les tendències historiogràfiques més actuals, un estudi d’aquest tipus no pot oblidar l’anàlisi sociològica del grup de poder, és a dir el tractament exhaustiu de la presència del braç militar, el grup quantitativament i qualitativament més important. Mitjançant la seua assistència, no sols és possible conèixer i definir el grup polític més actiu, sinó, fins i tot, els seus interessos socials, econòmics i polítics; aquesta és una de les aportacions més rellevants i fins ara no realitzada. Des que iniciàrem la investigació, volíem conèixer quines eren aquelles persones que, en un moment important per al regne, es congregaven per a manifestar protestes i aspiracions. Donat que la documentació no ens permetia assabentar-nos de les actuacions particulars de cada un d’ells, pararem esment en la magnífica, encara que esgotadora, font dels llistats d’assistència a les reunions del braç militar, sistemàticament registrats a l’inici de totes les sessions parlamentàries. Sols la possibilitat de poder intentar definir aquest grup polític, quantitativament i qualitativament més important, ens va fer superar la treballosa i tediosa tasca d’organitzar una multitudinària participació tot al llarg de les 58 reunions que hi hagué durant el període parlamentari; tasca no exempta d’entrebancs, conseqüència de la reiteració de noms i d’una absoluta manca de normalització dels mateixos. No contents, però, amb conèixer nom i cognom dels participants, així com la seua assiduïtat a les reunions, volguérem saber qui, malgrat gaudir del dret d’assistència, no va participar, la qual cosa va ser possible mitjançant el llistat d’habilitats a les Corts. Així doncs, en una primera relació de 554 persones que havien fet acte de presència, s’hi foren afegint més i més noms que desbordaven qualsevol previsió, puix que obtinguérem com a resultat una relació de 814 membres del braç militar, que creiem de gran interés per al coneixement dels integrants de la noblesa valenciana a inicis del Disset.

Pel que fa a l’àmbit legislatiu, ens interessava obtenir una percepció global i coherent de les preocupacions del Regne. Donada l’àmplia tasca legislativa i la gran diversitat temàtica de les Corts de 1604, es requeria un treball de classificació i d’interpretació laboriós i meditat.