M. Lluïsa Muñoz Altabert - Les Corts valencianes de Felip III

[1]ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, f. 353r-v. En altres documents es fa referència a la petició que li feren al seu pas per València en tornar de les Corts celebrades a Barcelona, i no pas a Saragossa.

[2]Fur LXIII de les Corts de 1604: «Item, suppliquen los dits tres Braços a vostra Magestat, sia servit provehir i manar, que la promesa que·s féu de que·s passarien en les primeres Corts generals les trenta mília lliures del torneo que·s féu en la present ciutat al temps del casament de vostra Magestat, sia ab tot effecte posada en execució: y que la Generalitat del present Regne se puga carregar tants censals sobre los béns de aquella, com seran menester per a pagar a la ciutat de València, axí les vint-y-nou mília y docentes lliures que dita Ciutat se carrega a censal per a dit effecte, com totes les pensions discorregudes del dia dels carregaments dels dits censals que ha pagat, y tindrà obligació de pagar dita ciutat fins al dia de la real solució y paga de dita quantitat. Plau a sa Magestat».

[3]ACA/CA, llig. 1.353, exp. 2/212.

[4]Des de la mort del seu pare i en un any, Felip III havia despès al voltant de nou milions de ducats entre les seus noces, viatges, donatius i armades. C. Pérez Bustamante: Felipe III. Semblanza de un monarca y perfiles de una privanza, Madrid, 1950.

[5]ACA/CA, llig. 1353, exp. 2/212.

[6]S’envien cartes per a les viles i ciutats següents: Oriola, Xàtiva, Alzira, Cullera, Ontinyent, Alcoi, Penàguila, Biar, Cabdet, Xixona, Vila-real, Castellfabib, Ademús, Alpont, la Vila Joiosa, Onda, Morella, Castelló de la Plana, Morvedre, Bocairent, Xèrica i la seua tinença de Pina i les Barraques, l’Olleria, Carcaixent, Vilanova de Castelló, Borriana, Peníscola, Guardamar, Llíria, Vilafamés, Agullent, Ibi, Algemesí, Guadassuar, la Iessa, Mutxamel, Sant Joan i Benimagrell, Almoradí, Callosa i Montfort. ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/2. A la relació, no consta la ciutat de València, per haver-se escrit als jurats, a més d’estar aquesta inclosa en l’estament reial tal i com es justifica a la documentació.

[7]AMV, Cartes Reials, H3-8, f. 129r-v.

[8]ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, ff. 308v-310v.

[9]Ibidem, ff. 310v-312v.

[10]Ibidem, ff. 314r-317v.

[11]ARV, Generalitat, 3070, ff. 330r-v, 345r i ss: «Memoria dels deutes entra y exida de la Casa de la Generalitat del Regne de València, fet per los elets dels tres staments del dit regne en lo any 1602».

[12]ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, ff. 336v-340r.

[13]Ibidem, ff. 345r-349r.

[14]ARV, Generalitat, 3070, f. 123 r-v.

[15]Ibidem, ff. 124r-125v.

[16]AMV, Manuals de Consells, A-128, f. 565v.

[17]ARV, Generalitat, 3070, ff. 119r-121v.

[18]AMV, Manuals de Consells, A-128, ff. 560v-562r.

[19]Ibidem, f. 576r-v.

[20]ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/12-13.

[21]Amb la particularitat que ho feia amb deutes que tenia consignats.

[22]ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/12-13.

[23]ACA/CA, llig. 1357, exp. 3/220.

[24]ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/15.

[25]La notificació del canvi va ser tramesa pel duc de Lerma mitjançant una carta datada a Ventosilla, 17 de gener de 1603. ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/20.

[26]Ibidem, exp. 1/12.

[27]Ibidem, exp. 1/3. Jaume Bertran, recaptador de la Batllia General de València, comunicà al rei per carta, datada a València el 24 de gener de 1603, el gran interés amb què el virreiarquebisbe havia pres l’assumpte, esperant tots ells que el servei es recaptàs en menys temps que es pensava.

[28]Ibidem, exp. 1/12 a 1/16, 1/18 i 1/21.

[29]Ibidem, exp. 1/7

[30]Ibidem, exp. 1/19.

[31]Ibidem, exp. 1/17.

[32]Ibidem, exp. 1/19 i 1/10

[33]La ciutat, en algun moment que no consta a la documentació, avançà al rei dues quantitats, 20.000 lliures per a Cartagena i 50.000 lliures que havia tret de la Taula, les quals s’acabarien de pagar al maig de 1604.

[34]Ibidem, exp. 1/10.

[35]Ibidem, exp. 1/15.

[36]ACA/CA, llig. 1357, exp. 3/220.

[37]Alzira fou una de les viles que tardaren més a fer la seua oferta, ja que en setembre de 1603 encara estaven negociant-la.

[38]ACA/CA, llig. 1357, exp. 3/221. A la documentació donen la quantitat aproximada «restarà devent per lo menys 20 lliures, 2 sous, 4 (diners)».

[39]Aquest no apareix a la relació de particulars de 1603.

[40]ACA/CA, llig. 1357, exp. 3/221. A la documentació donen la quantitat aproximada: «restara devent per lo meyns 29 lliures, 2 sous, 4 (diners)».

[41]A. Felipo Orts: El centralismo de nuevo cuño y la política de Olivares en el País Valenciano, València, 1988. pp. 86 i ss.

[42]ARV, Generalitat, 3070, f. 354r.

[43]ACA/CA, llig. 1353, exp. 1/12-13.

[44]A la documentació consta com «vila de Ichert».

[45]Reproduïm aquest topònim tal i com consta a la documentació per desconèixer a quin lloc pot fer referència.

[46]Reproduïm aquest topònim tal i com consta a la documentació per desconèixer a quin lloc pot fer referència.

[47]ACA/CA, llig. 1357, exp. 19-3. «Sobre lo que supplica el Reyno de Valencia en materia de Cortes». 28 de julio de 1602.

[48]Ibidem, exp. 19-1.

[49]Ibidem, exp. 19-3 (sense data).

[50]ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, f. 407.

[51]Ibidem, ff. 413-417. «Instructions dels elets dels tres estaments, ecclesiàstich, militar y real, de la Ciutat y Regne de València, pera don Christòfol Sanoguera, cavaller de la religió de Sant Joan de Hierusalem, embaixador tramès a Sa Magestat per lo dit Regne per a supplicar-li sia servit tener y celebrar Corts als regnícols de aquells» (doc. núm. I).

[52]AMV, Lletres Reials, h3-8, f. 134v. «Carta de la venguda de Sa Magestat a esta ciutat y per a tenir Corts» (doc. núm. II).

[53]ACV, 4.849, s. f. (doc. núm. III).

[54]ARV, Reial Cancelleria, Corts per Estaments, 526, f. 416v (doc. núm. IV).

[55]ARV, Reial Cancelleria, 517, f. 1 (doc. núm. V).

[56]L. Mateu i Sanz: Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia, Madrid, 1677, p. 24.

[57]ARV, Reial Cancelleria, 516 bis, ff. 3r-4v.

[58]ACV, 4.849, s. f., 10 de gener de 1604.

[59]Ibidem, 12 de gener de 1604.

[60]El seguiment de les assistències del braç eclesiàstic, així com les del reial, a les seues respectives reunions, no s’ha pogut fer per no aparèixer a la documentació les llistes d’assistència de forma sistemàtica.

[61]ACV, 4.849, s. f., 10 de gener de 1604.

[62]S. Romeu: Les Corts valencianes, València, 1985, p. 96.

[63]L. Mateu i Sanz: op. cit., pp. 36 i 37.

[64]ARV, Reial Cancelleria, 516 bis, ff. 7v-8r.

[65]S. Romeu: op. cit., p. 73.

[66]ARV, Reial Cancelleria, 516 bis, ff. 4v-7r.

[67]J. Porcar: Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. Dietari, 1589-1628. (Antologia). Selecció, transcripció i pròleg de Ferran Garcia Garcia, València, 1983, p. 48.

[68]AMV, Manuals de Consells, A-130, ff. 391r-397r. L’elecció de Jeroni Valleriola es degué a l’impediment existent sobre Jaume Margarit i Vicent San Joan de Aguirre, ja que tots dos el precedien per antiguitat; no obstant això, al braç reial no li convenia l’elecció d’aquests dos per ser militars.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.