M. Lluïsa Muñoz Altabert - Les Corts valencianes de Felip III

El 30 de novembre d’aquell any 1603, el virrei ja tenia la resolució reial tramesa després d’haver escoltat l’ambaixada de Sanoguera, i el primer de desembre comunicava als estaments la celebració de Corts a la vila de Dénia, sense especificar-ne la data exacta. Dues cartes datades en El Pardo, el 23 de novembre de 1603, adreçà Felip III al regne: una als jurats de la ciutat de València, i l’altra als estaments. En la dirigida als jurats, els comunicà la seua intenció d’anar a principi de desembre amb el propòsit de passar la Pasqua a València, per la qual cosa, els advertia de tenir previngut i ben disposat tot el necessari, tant «en materia de posadas y bastimentos», com en tot l’adient a les coses accessòries. [52]En l’altra, dirigida als estaments del regne, el rei fa una referència a la petició de celebrar Corts que li van fer aquests quan ell hi estigué després de tornar de Barcelona, recordant-los que llavors li oferiren acabar les Corts en vint dies. S’hi al·ludeixen també, les dues ambaixades de Sanoguera, les moltes ocupacions seues i la gran fidelitat del regne. [53]Tot seguit, els estaments van enviar el rei una carta d’agraïment per l’acceptació de celebrar Corts. [54]

CONVOCATÒRIA I CONVOCATS

Mitjançant una carta del 4 de desembre de 1603, els tres estaments van ser convocats a la celebració de Corts que havia de tenir lloc a la vila de Dénia el 2 de gener de 1604. [55]Aquestes lletres constituïen la prova que la maquinària de les Corts anava a engegar-se després de dinou anys d’espera. Com era costum, les lletres de convocatòria eren trameses al batlle general, el qual s’encarregava de distribuir-les mitjançant els verguers. Les despatxades als membres dels braços eclesiàstic i reial eren adreçades, l’una al càrrec principal, i l’altra a la vila o ciutat amb vot en Corts, respectivament. Les del braç militar eren nominals, és a dir, dirigides a cadascun dels nobles, generosos i cavallers. La impossibilitat de conèixer el nom de tots ells feia que algunes d’aquestes fossen trameses al batlle amb el nom en blanc, i era ell qui les adreçaria al seu destinatari. [56]Per la banda de l’estament eclesiàstic, reberen cartes de convocatòria l’arquebisbe de València, els bisbes de Sogorb i Tortosa, el lloctinent general de l’Orde de Montesa, els capítols de les seus de València, Sogorb, Tortosa i Oriola, els abats de la Valldigna, Benifassà i Poblet, tots ells de l’Orde del Císter, el prior de San Miquel dels Reis, de l’Orde de Sant Jeroni, el comanador de l’Orde de la Mercè, el prior de l’Orde de Calatrava, el comanador de Torrent, de l’Orde de Sant Joan, i el comanador de Museros, de l’Orde de Sant Jaume. [57]Al signum del procés apareixen reflectides les signatures dels disset convocats, ja siga com a titulars, com en el cas de l’arquebisbe Joan de Ribera, encara que per incompatibilitat –era un dels presidents de les Corts– no va participar personalment a les reunions del braç eclesiàstic, i per això fou don Miquel Vich, sagristà i canonge de la seu de València, qui ho va fer en nom de l’arquebisbe; [58]o com a procuradors, com en el cas de don Lluís Calataiud i Toledo, que va actuar com a procurador de fra Joan de Quintanilla, prior de l’Orde de Calatrava. [59]Tot i això, el fet que apareguen les seues signatures no pot entendre’s com una assistència sistemàtica de tots a les reunions del braç. [60]I és que no feia falta perquè, per a constituir-se com a braç, tan sols es necessitava la compareixença de deu d’ells, tal i com s’aprovà a la sessió del 10 de gener. [61]Sylvia Romeu [62]resumeix en dos punts la justificació que dóna Mateu [63]de la presència del braç eclesiàstic a les Corts: «pel fet que sent senyors temporals de vassalls, calga la seua presència en l’assentiment de les contribucions que les Corts puguen establir, confirmant-se en nom i en lloc d’aquests vassalls».

Per l’estament reial foren trameses 25 cartes de convocatòria a les ciutats i viles següents: ciutats de València, Xàtiva, Oriola i Alacant; les viles de Morella, Alzira, Castelló de la Plana, Ontinyent, Alcoi, Llíria, Biar, Bocairent, Alpont, Peníscola, Penàguila, Xixona, la Vila Joiosa, Castellfabib, Ademús, Cullera, Onda, Xèrica, Borriana, Vila-real i Cabdet. [64]Totes elles apareixen al signum final de les Corts, a més de les de Corbera, Vilanova de Castelló, la Iessa, l’Olleria, Carcaixent i Benigànim, tot i que aquestes sis darreres viles no reberen carta de convocatòria, possiblement per no haver intervingut anteriorment en cap celebració de Corts. El braç reial estava integrat per un total de trenta-una ciutats i viles, la qual cosa va suposar la representació del regne més concorreguda a les Corts de l’època foral moderna. Si resseguim el quadre elaborat per Sylvia Romeu [65]veurem com les Corts de 1528 contenen una participació de setze ciutats i viles, en 1533 n’hi estigueren presents dinou, en 1537 n’hi concorregueren vint, en 1585 la representació en fou de sols catorze, en 1626 va ser de vint-i-set i en 1645 de vint-i-vuit. Aquesta ampla participació hem de relacionar-la amb el fet de celebrar-se les Corts dins del Regne de València, i amb la consegüent reducció de les despeses de viatges, estipendis i estatges dels síndics. I per tant es donava la possibilitat que les viles amb menys mitjans poguessen enviar els seus delegats.

Pel que fa a l’estament militar o nobiliari, foren trameses 151 cartes de convocatòria, entre les quals destaquen les dels ducs de Gandia, Lerma, Infantado, marquesos de Terranova, Llombai, Guadalest, comtes d’Albaida, Sinarcas, Vilallonga... a més d’unes altres trameses amb el títol de baró, cavaller o generós. [66]Signaren les Corts 311 entre nobles i cavallers, quantitat que sols representa poca cosa més de la meitat dels participants a les reunions, ja que foren molts més els que hem pogut comptabilitzar com a assistents.

El 23 de desembre el rei arribà a València. Porcar, al seu dietari, ho recull d’aquesta manera:

Vinguda tercera del senyor rei Felipe III / Dimats a 23 de deembre 1603, vingué a València lo catòlic rei i senyor nostre Felip III i aposentà en lo monastir de Sant Sebastià a les set hores i allí se aturà aquella nit fora lo portal de Quart i féu crida la ciutat de València com tots se apercibiren per a la entrada que a l’endemà volia fer a les nou hores del matí. Vingué per a tenir Corts a dit Regne en Dénia, i esta nit no tocà la queda.

Entrada del senyor rei a tenir Corts que no ho devieran / Dimecres a 24 de deembre 1603, a les deu hores del matí, entrà la gran majestat del dit senyor rei per lo portal de Quart a la Bolseria. Portava tres nebots seus, fills de la seua germana duquessa de Savoia; lo primer de tots li semblava i els altres dos eren morenos, la cara tirada; i darrere dit senyor rei venia lo duc de Lerma, dit marquès de Dénia. I estant davant de San Martí dit senyor rei se llevà la gorra i parlava ab lo jurat N. Sant Joan de Aguirre, jurat en cap dels cavallers, i dit senyor rei se va riure y saludà ab gran alegria i entrà en lo Real a les 12 hores. [67]

Uns dies després, el Consell General del cap i casal del regne inicià els preparatius relacionats amb l’elecció dels cinc síndics que participarien en les Corts. Així doncs, es nomenaren els següents: Pere Miravet –ciutadà i jurat en cap dels ciutadans–, Marc Ruiz de Bàrzena –ciutadà racional–, Jeroni Valleriola –advocat ordinari–, Francesc Marc –síndic de la cambra–, i Miquel Joan Casanova –síndic del racionalat. Donat que la celebració de Corts tindria lloc fora de la ciutat, el Consell aprovà la concessió de les següents dietes i ajudes de costa: 5 lliures de dietes i 100 lliures d’ajuda de costa a cadascun d’ells per a despeses, sense incloure-hi el lloguer de casa i les «estrenes» que s’haurien de donar a alguns dels criats de Sa Majestat. El mateix salari s’adjudicava al notari escrivà de la sala del Consell, Francesc Jeroni Eximeno, i 15 sous per a cadascun dels dos verguers. [68]