Vicenç M. Roselló Verger - Viles planificades valencianes medievals i modernes

Almassora té un nom àrab, manllevat probablement del castell andalusí, i és de fundació cristiana com demostra la carta de poblament de 1237. Benissa, en canvi, podria ser un nucli sarraí remodelat per Roger de Lloria (1286) que després s’encomana a Bernat de Sarrià (1305); l’any 1381 s’hi parla de cristians concentrats enfront de «moros» dispersos, però encara no sabem si el raval ponentí va sorgir com a agrupació islàmica extramurs. El mateix personatge, l’almirall Lloria, és el responsable del desdoblament de Qustantanîya (topònim romànic! que esdevé raval) aràbiga en un hàbitat nou sobre l’horta, per als cristians des de 1268. Els musulmans resten fora porta o s’han de bastir la pròpia defensa.

El raval de Dénia podia haver estat —malgrat una traça aparentment regular— andalusí, tot i l’anomalia d’un recinte murat superficialment exagerat. Nompot , Montfort/Monforte alçava al vèrtex del tossal cònic un castell cristià —sobre restes islàmiques no militars—, ara substituït per l’església setcentista. Un detall, però, complica l’esquema: el carrer perifèric del sud-oest, encara ara, és la Moreria. La no gaire llunyana Elda mostra un carreram islàmic tancat per un recinte ¿cristià? relativament quadrat: el pas de senyoria a reialenc en determinà els canvis...

Zucaina és una vila morisca que té trets d’una certa regularitat. S’ha afirmat que el nucli oriental de Traiguera era d’arrel islàmica, mentre que l’occidental correspon a un eixample cristià. Per altra banda, suposem que les Coves de Vinromà es va desenvolupar a partir d’una fortificació islàmica de la punta septentrional del turó que ara ocupa el poble.

Senyoria/reialenc: les cartes de poblament

De la quarantena llarga de viles visitades, només quatre o cinc són de reialenc, si n’excloem les cinc aldees de Morella. Una bona partida, de vegades en origen del Temple, passaren als cavallers de l’Hospital i després als de Montesa: són nou viles i de les més importants del Maestrat Vell. A banda, en resten algunes de senyoria episcopal (Almassora i Bell-lloc) i de diverses assignacions, com la baronia d’Arenoso, els Cervelló, etc.

Les cartes de poblament pertanyen bàsicament al segle XIII, en coincidència amb la marxa catalanoaragonesa vers el migjorn. Les més primerenques són atorgades pels mestres de l’Hospital que havien conquerit el territori el 1233. A partir de 1317 l’Hospital fou substituït per l’orde de Montesa que hi mantindrà un vertader monopoli econòmic, polític i religiós. La fundació de Càlig, el 1234, és un assaig de penetració cap al litoral, encapçalat pel gran mestre hospitaler, Hug de Fullalquer; el 1319 passarà al nou orde de Montesa. L’alqueria islàmica de Benicarló, a la mateixa costa mediterrània, era un punt fort i esdevindria port comercial; el 1300, ja tenia prop del miler d’habitants. Els mateixos hospitalers atorgaren la carta de poblament de Traiguera —sobre el camí Reial interior— entre 1235 i 1238, que arribarà a ser segona vila del Maestrat Vell. Del mateix 1237 n’és la primera, Sant Mateu, on el mestre de l’Hospital permet que els jurats hi desenvolupen (1287) un eixample de la Suda islàmica. L’any 1241 és el torn de la fundació de Vinaròs, a l’extrem nord de la faixa litoral conquerida als andalusins, que no serà vila fins al 1540: el nom Binalaròs —com en el cas de Benicarló—suggereix una anterior alqueria islàmica. La carta de Vistabella pertany al 1251 en una operació per assegurar la marca septentrional. El Maestrat Nou exercí també a la part meridional el seu paper: el lloc de Beniarrés, de 3.600 m 2, només és adquirit el 1275 i ofert al poblament el 1288 sense gaire èxit. El 1344, Montesa hi havia establert una senyoria fortificada amb una segona carta que triplicava la superfície del poblet, abandonat el 1609. Les Coves de Vinromà (Abenromà), un altre topònim aràbic, és fundat el 1281 pels calatravins-templers que esdevindran montesians: un cop més malden per controlar el camí meridià.

Almassora, que pertanyia a la senyoria episcopal de Tortosa, va aconseguir una primera carta de poblament el 1237 i una segona, deu anys després. També hi pertanyia Bell-lloc del Pla, de nova fundació el 1250 en un tossalet fortificat. Entra a la mateixa categoria toponímica —paisatge magnificent— el Bellestar, llogaret de la Tinença de Benifassà que començaria el 1279 amb vint pobladors, vora una granja dels monjos del Cister, en dependència de la senyoria eclesiàstica de Benifassà.

Mitja dotzena de nuclis molt diversos van ser històricament promoguts per famílies que en posseïen la senyoria. Ordenats cronològicament, tenim Sucaina, fundada el 1242 i incorporada a la baronia d’Arenoso, el 1609. La carta de Carlet de 1251, rectificada el 1330, va desembocar en la senyoria dels Castellví que no gaudiren de bona fama; malgrat això arribarien a constituir-hi un comtat; una de les hereves en derrocà el castell per urbanitzar-lo a final del segle XIX. Gandia s’estableix el 1249, pels futurs ducs, vora el riu d’Alcoi i inclourà una pobla de Loreto, d’uns 8.500 m 2que suplanta la jueria. Nules, planificat el 1254, pertanyia a la senyoria dels Montcada i passà als Centelles, com també el llogaret sarraí de Mascarell, eixamplat i fortificat el segle XVI. Teulada, una antiga alqueria, se senyorialitza el 1277 i s’emancipa el segle següent construint una església fortificada. El rectangle no murat de Manises pertanyia des de 1304 a la senyoria dels Boïl que el defensaven des del seu castell cantoner; el segle XVI s’hi afegeix una pobla oriental de 20 patis a l’actual carrer del Bisbe Soler. La senyoria d’Orpesa és comprada, el 1535, pels Cervelló que atorguen una carta de poblament, el 1589, en una àrea no gaire afavorida, però estratègica.

Les cinc aldees de Morella constitueixen un grup a part pel seu règim entroncat dins el reialenc. Totes s’emanciparen el 1691 de l’enorme terme originari per una decisió de Carles II. Cinctorres, conquerida el 1252 per Blasco de Alagón, fou donada com a senyoria, però, durant el Tres-cents, tornà al territori morellà. La Pobleta d’Alcolea, de molta menys categoria, era fundada —quasi a la ratlla aragonesa— devers 1244. El Forcall, «aldea siue alcharea», també conquistada per don Blasco, rebé la carta de poblament el 1246; Beuter (1551) parla de la pobleta del Forcall. Olocau del Rey havia estat un assentament islàmic, suplementat el 1271, a la mateixa frontera. Tot i la seua parla aragonesa, esdevé aldea de Morella, el 1287. Sorita, que havia estat abans de senyoria, es constitueix en aldea morellana, el 1367. Alcoi va perdre la carta de poblament reial, atorgada el 1256, com la de Cocentaina, que després en deixa el domini a Roger de Lloria, convertit en senyor territorial.

Són pobles o viles de reialenc declarat Monforte, establert per Alfons de Castella, el 1245, i incorporat al terme d’Alacant el 1365. El pregonat trasllat de Castelló de Borriana, el 1251, a les terres regades no va implicar l’extinció de la moreria, que tenia cadi i mesquita; la vila, el 1588, havia arribat a tenir 40 carrers i places. Vila-real, fundada el 1273, ha esdevingut el paradigma de la planificació condicionada pel regadiu. La primera carta de poblament de Pego (1279) no va reeixir i una segona (1286) va atorgar terres a Unxola a 150 colons. La Pobla de Vallbona, el 1304, comporta una operació d’ apartheid religiós en separar els no musulmans de Benaguasil que ja tenien parròquia a les terres regades. Si Elda va començar com a alqueria islàmica, la carta de poblament de 1611 la degué recondicionar, després que havia estat senyoria atorgada a Eiximén Pérez de Arenoso, el 1449, en terres de frontera.