Josep Ivars Pérez - Dénia. La ciutat i el castell

En la làmina primera titulada «Dénia antes del derribo de las murallas», de la Historia de la ciudad de Dénia (1874-1876), Roc Chabàs fa el comentari següent:

…desde el mar hasta las palmeras que se distinguen en el dibujo más allá de la ciudad, hay como una faja sin cultivo, es el Saladar; un genio emprendedor [Patricio Ferrándiz] ha disecado aquella gran extensión de terreno. No han pasado aún seis años y aquel antiguo foco de tercianas ha desaparecido, rellenado con los escombros de las murallas. 22

16. Dénia antes del derribo de las murallas. Gravat de la Historia de la ciudad de Dénia, de Roc Chabàs.

Aquesta data i els fets coincideixen amb els descrits per V. Oliver (1930: 7-84):

Después de la revolución de 1868 se acordó el derribo de las murallas de Dénia, y un modesto maestro de obras que aquí había, llamado D. Patricio Ferrandis, se quedó la contrata del derribo a cambio de los escombros, que consistían en un poco de piedra y enormes cantidades de tierra que, según él, reunía excelentes condiciones para la explotación agrícola. Adquirió la laguna del «Saladar», hizo catas, rellenándolas de machaca, o sea zanjas de drenaje, y encima puso la tierra sacada de las murallas… 23

El procés de demolició de les muralles degué ser ràpid, però per etapes. És possible que s’iniciara pel front est o marítim del recinte, on estaven els principals interessos urbanístics: la construcció del teatre (1868-1869), l’obertura dels carrers de la Mar, de Diana i del primer tram del Marqués de Campo, la urbanització de l’actual Glorieta del País Valencià (1873). Tot aquest àmbit s’edificà en pocs anys: el 1881 estava definitivament configurat. En canvi, al front oest, segons el plànol d’alineacions de Patricio Ferrándiz, de 1872, 24encara estaven les muralles, que no tardarien a desaparéixer. Al front nord, on no hi havia expectatives urbanístiques, no es produí cap demolició, per la qual cosa les muralles han perdurat fins avui.

En el plànol de 1877 ja no apareixen les muralles, exceptuant les de l’actual Ronda de les Muralles: el procés de demolició iniciat cap al 1867 havia finit.

17. Plànol dels voltants del portal de Terra, de Patricio Ferrándiz, 1872. (AMD)

1Un cas extrem, però semblant, és el de la vila d’Alcoi, que amb una orografia més accidentada presenta una trama urbana ortogonal de difícil lectura (Torró i J. Ivars, 1989).

2«Jaime etc. A sus fieles los hombres de Denia salud etc. Oída vuestra súplica a Nos presentada, expresando que para auxilio de las casas que por vosotros se han de construir en el Albacar de dicha Villa, al cual hemos mandado que trasladeis vuestras viviendas, deseais, los que de vosotros teniais en dicha villa casas a censo, poder tener y tomar de estas mismas casas y poner y gastar en la obra o construcción de dichas vuestras casas que se han de edificar, las maderas, ladrillos y demás cosas aptas para dicha construcción, que existen en dichas casas antiguas; a lo cual hemos determinado proveer y conceder, que de aquellas casas, que en dicha villa se tenian por cuenta nuestra a censo, podais tener y sacar las vigas y demás sobredicho, y ponerlas y colocarlas en las mencionadas que debeis hacer en el mencionado Albacar…» (ACA, reg. 205, f. 178v) (Ivars Pérez, 1983: 351-352).

3Llibre del Repartiment, assentament 2168.

4No s’ha de descartar que aquestes arcades formaren part del «porxe de jugar a la pilota de la dita ciutat» (Ivars Cervera, 1995: 100), ja que sobre el seu solar es construí la Sala.

5La vila, delimitada també per murs, sovint és citada com a clos de la vila: «1583: sobre una casa en lo clos de la dita vila, que afronta…» (Ivars Cervera, 1995: 115); «1611: la roca que havia enfront de la creu de la capella dels Reis y adobar los carrers del clos de la vila…» (Ivars Cervera, 1995: 105).

6AGS, Mar y Tierra, llig. 79.

7L’exèrcit es forma temporalment per la crida reial a la host i cavalcada, amb l’eximent foral de no sortir més enllà de les fronteres, exceptuant situacions extraordinàries, com una invasió. Aquest exèrcit està format, entre altres, per les milícies urbanes de viles i ciutats, el braç militar, els ordes militars i els aventurers, que era com s’anomenaven aleshores els mercenaris. Les dificultats de formar exèrcit i, cal suposar, la mancança d’ofici obligà sovint a la contractació de tropes.

8ACA, Consell d’Aragó, llig. 761, ff. 12v i 13r. Agraïsc a Antoni Banyuls la còpia transcrita del document.

9AMD, Llibres de Consell, llig. 321. La citació del document i la transcripció és de M. Lomas Cortés (2009).

10ACA, Consell d’Aragó, llig. 736/10.

11La duana contigua a l’ermita de Sant Roc ocuparia el mateix solar que l’església de l’Assumpció, possiblement fent cantonada amb el carrer de la Mar; la duana que havia sigut de Cassabona deu ser l’edifici que actualment denominem les Drassanes, prop de la font que dóna nom al carrer de la Fontanella. Sabem que Joan Cambra, autor de les traces de les esglésies de Teulada i Pego, havia treballat en «los Almadranes del Duque» (Marías, 1986: IV, 261), que, a falta de més precisió, hem de considerar que es tracta de la duana de Cassabona, l’estil de la qual és perfectament atribuïble a Cambra, o bé dels edificis de l’almadrava del Palmar, al costat de la torre, actualment desapareguts.

12L’única referència als tres recintes després de la Guerra de Successió serà de Pascual Madoz, entorn del 1850.

13Es refereix a les fortificacions de la ciutat.

14La torre cantonera de planta circular que hi ha en la confluència dels actuals carrers de Diana i de l’Historiador Palau, rep des d’antic el nom de torre de la Glorieta, segurament per estar prop d’un jardí que ocupa aproximadament el mateix solar que l’actual Glorieta o plaça del País Valencià, segons el plànol d’Antoni Montaigú de la Perille Plano de la plaça de Denia, entorn del 1730.

15Actual carrer de Diana.

16Actual plaça del Consell.

17Coincident parcialment amb l’actual plaça de Valgamedios.

18Segons l’acta de l’1 de juny de 1867, l’arquitecte provincial, José Ramón Mas, ja «había examinado detenidamente el Plano Geométrico de esta ciudad, en virtud del acuerdo de once de Mayo último; y del examen resulta que dicho señor encuentra inconvenientes insuperables para esta población por los numerosos gastos que ocasionaría la indemnización». El 27 de juliol es demana la rectificació del plànol geomètric. El 31 d’agost es va presentar «por el maestro de obras Don Patricio Ferrandis el plano geométrico de esta ciudad rectificado con arreglo a las intrucciones dadas por esta municipalidad». AMD, Llibre d’Acords, 1867.

19AMD, Governació, 15/17, «Correspondència 1859».

20AMD, Llibre d’Acords, 1866.

21AMD, Oficis fortificació.

22Aquesta notícia pot semblar contradictòria amb la que aporta Chabàs en 1890 en la revista El Archivo, IV, 72: «Las murallas romanas de Dénia.-Parecen condenados á destrucción estos magníficos restos de la antigüedad. Sin razón que lo abone han sufrido, por disposición de la autoridad local, desperfectos de consideración, en particular estos últimos días. Con ello se perjudica á los propietarios colindantes, se dá franquía al mar y sobre todo, se borran los restos que de los romanos nos quedan: otras ciudades se envanecerían con ellos; aquí á álguien le estorban. Procuren nuestros gobernantes conservarlas, pues continuando la destrucción es posible, que los que saben apreciar su valor, les llamen los modernos vándalos». Sens dubte, Chabàs es refereix a les restes del fortí.