Francesc Torres Pérez - Nous veïns a la ciutat

NOUS VEÏNS A LA CIUTAT

ELS IMMIGRANTS

A VALÈNCIA I RUSSAFA

Francesc Torres Pérez

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2007

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, fotoquímico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el permiso previo de la editorial.

© Del text: Francesc Torres Pérez, 2007

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2007

Coordinació editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Textual IM

Coberta: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Elvira Iñigo

Realització de ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-6709-4

Als meus pares

A les dones i homes que, empentats per la necessitat i el somni,

obrin nous camins

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR NOUS VEÏNS A LA CIUTAT ELS IMMIGRANTS A VALÈNCIA I RUSSAFA Francesc Torres Pérez UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2007

CRÈDITS

DEDICATÒRIA Als meus pares A les dones i homes que, empentats per la necessitat i el somni, obrin nous camins

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

AGRAÏMENTS

PRIMERA PART - ESPAI, RELACIONS SOCIALS I IMMIGRANTS A LA CIUTAT

I. ÀMBIT URBÀ I INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS

1. HETEROGENEÏTAT, ESPECIALITZACIÓ I SOCIABILITAT EN L’ÀMBIT URBÀ

2. QUI ÉS FORASTER A LA CIUTAT? LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE L’IMMIGRANT

3. LA INSERCIÓ URBANA DELS NOUS VEÏNS

4. INSERCIÓ RESIDENCIAL I PROCÉS D’INTEGRACIÓ.

5. CONCENTRACIÓ ÈTNICA, SENTIT COMÚ I MODEL D’INSERCIÓ URBANA

II. LA INSERCIÓ RESIDENCIAL DELS NOUS VEÏNS A VALÈNCIA

1. ELS ESTRANGERS A VALÈNCIA

2. ELS NOUS VEÏNS. TRETS GENERALS DE LA IMMIGRACIÓ EXTRACOMUNITÀRIA A VALÈNCIA

3. ON VIUEN ELS IMMIGRANTS? UNA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL AL SI DE LA CIUTAT

4. APUNTS SOBRE INSERCIÓ RESIDENCIAL, ESPAIS D’IMMIGRACIÓ I CONVIVÈNCIA INTERÈTNICA A VALÈNCIA

5. APUNTS SOBRE L’HABITATGE IMMIGRANT A VALÈNCIA

III. ALTRES EXPERIÈNCIES D’INSERCIÓ URBANA

1. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A BARCELONA

1.1 La inserció residencial a Barcelona (1986-2004)

1.2 La centralitat de Ciutat Vella en la Barcelona immigrant

1.3 Semblances i diferències entre València i Barcelona. El pes de la història

2. DISTÀNCIA, DIFERÈNCIA I ORDRE COMÚ.

2.1 La conformació de l’ordre residencial de Mont-real

2.2 La transformació del model. La inserció urbana de la nova immigració

3. APUNTS SOBRE INSERCIÓ URBANA I BARRIS D’IMMIGRANTS

IV. ELS ESPAIS PÚBLICS I LA INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS

1. ESPAI PÚBLIC, SOCIABILITAT I IMMIGRACIÓ

2. UN ESPAI PROPI. EL JARDÍ DEL TÚRIA

3. ESPAI PÚBLIC, CONCENTRACIÓ ÈTNICA I INSERCIÓ

4. UN ÚS COMPARTIT: EL PASSEIG MARÍTIM

5. LA COPRESÈNCIA I LA CONVIVÈNCIA DISTANT I PACÍFICA

6. ELS ESPAIS PÚBLICS EN LA CIUTAT MULTICULTURAL

V. COL·LECTIUS D’IMMIGRANTS, PROCESSOS D’INSERCIÓ I XARXES SOCIALS A VALÈNCIA

1. EQUATORIANES I EQUATORIANS A VALÈNCIA. DE LES XARXES D’AMIGUES A LES XARXES FAMILIARS

2. ELS XINESOS: VEÏNS DE VALÈNCIA I CIUTADANS TRANSNACIONALS

3. LES XARXES DELS SENEGALESOS DE VENDA AMBULANT

4. LA DIVERSITAT DE XARXES DELS MARROQUINS

5. XARXES I ESTRATÈGIES D’INSERCIÓ

6. LES XARXES COM A ORGANITZADORES SOCIALS

7. MIGRACIÓ, XARXES I GRUPS FAMILIARS

SEGONA PART SOCIABILITAT I CONVIVÈNCIA A RUSSAFA

VI. EL BARRI DE RUSSAFA

1. LA CONFORMACIÓ DE LA RUSSAFA ACTUAL

2. UN BARRI DINÀMIC I EN PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ

3. PROBLEMES I TENSIONS

VII. ELS NOUS RUSSAFINS

1. LA INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS AL BARRI. FENÒMENS DE CONCENTRACIÓ I DISPERSIÓ RELATIVA

2. APUNTS SOBRE LA RESIDÈNCIA IMMIGRANT AL BARRI DE RUSSAFA

3, ELS MOROS AL BARRI. LA COMUNITAT MAGRIBINA DE RUSSAFA

4. JERARQUIES VALORATIVES: EQUATORIANS VERSUS MAGRIBINS

5. ELS EQUATORIANS

VIII. ELS NEGOCIS ÈTNICS AL BARRI

1. GRUP ÈTNIC, ETNICITAT I IMMIGRACIÓ

2. EL SORGIMENT DE L’ETHNIC BUSINESS: ECONOMIA ÈTNICA I ENCLAVAMENT ÈTNIC

3. EL DEBAT SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE L’ECONOMIA ÈTNICA

4. EL CONCEPTE DE NEGOCI ÈTNIC

6. MAGRIBINS: NEGOCIS ORIENTATS ENVERS LA COMUNITAT PRÒPIA

7. ELS COMERCIANTS XINESOS

8. ELS LOCUTORIS LLATINOAMERICANS

9. ELS NEGOCIS DELS SENEGALESOS

10. ELS NEGOCIS ÈTNICS DE RUSSAFA COM A FENOMEN SOCIAL TOTAL

IX. LES SOCIABILITATS DE RUSSAFA: CONVIVÈNCIA ALS CARRERS I VIDA ASSOCIATIVA

1. LA SOCIABILITAT IMMIGRANT DE CARRER A RUSSAFA

2. ELS DISCURSOS SOBRE ELS GRUPS DE CANTÓ MAGRIBINS

3. ELS EQUATORIANS AL MERCAT

4. ESCENES A LA PLAÇA. «LA CHINA ES UNA BUENA MUJER»

5. L’ ASSOCIACIONISME DELS IMMIGRANTS A RUSSAFA

6. LES ASSOCIACIONS D’ALGERIANS I MARROQUINS

7. L’ASSOCIACIÓ D’EQUATORIANS RUMIÑAHUI

8. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL FENOMEN ASSOCIATIU IMMIGRANT A RUSSAFA I VALÈNCIA

9. LES ASSOCIACIONS DEL BARRI I LA IMMIGRACIÓ. DISCURSOS

X. LES DINÀMIQUES DE LA CONVIVÈNCIA

1. EL MALESTAR INTERN, LA TENSIÓ IMPORTADA I LES DINÀMIQUES QUE ES GENEREN

2. L’AMBIENT DE TOTS ELS DIES

3. QUINA RUSSAFA ES VOL? MILLORA URBANA, MULTICULTURALISME I CONCERTACIÓ

A TALL DE CONCLUSIÓ

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX DE TAULES

ÍNDEX DE MAPES

ANNEXOS

1. Població estrangera per barris de València i percentatge sobre total de la població. Anys 1998, 2000, 2002 i 2004

2. Veïns estrangers a les zones estadístiques de Barcelona i percentatge sobre total de la població. Any 2004

3. Veïns immigrants als districtes de Mont-real i percentatge sobre total de la població. Any 2001

4. Entrevistes

5. Cronologia

Fa ara poc més d’un any, passada la mitjanit, una pluja sobtada em va sorprendre pels carrers de València. Esperonada per l’aiguat, vaig canviar la passejada a la llum de les faroles de Rita, l’alcaldessa del PP, pel recer d’un autobús nocturn. Pujar, picar el bono-bus, respirar alleujada i mirar cap endavant, unes accions mecàniques a les quals va seguir la sorpresa de l’inesperat. Llavors, com un flash, em vingueren al cap les paraules del poeta, crec que Paul Éluard, quan deia que hi ha molts móns però que tots estan en aquest. El món que transportava l’autobús de l’EMT contrastava amb força amb aquell que m’havia envoltat fins feia uns segons. Estava habitat per homes i dones de cara cansada i roba humil que viatjaven en silenci, ulls tancats o mirada perduda, bosses de plàstic rebregades a les mans. Era força probable que tornaren del treball, però del que no hi havia dubte es que representaven el món dels immigrants al cap i casal: un parell de pakistanesos, algun oriental, uns quants subsaharians i, sobre tot, magrebís i llatinoamericans (no recorde que n’hi haguera cap de l’Europa de l’Est). Una nova València, multicultural, diferent i allunyada de la que proclamen la copa d’Amèrica o les arquitectures monumentals i fredes de Santiago Calatrava, viatjava concentrada en les entranyes de ferro d’un autobús suburbà.

Aquesta petita anècdota ens obri un munt d’interrogants. Molts d’ells, però, tenen resposta en el llibre que ara teniu a les mans. Nous veïns a la ciutat ens parla de la València dels immigrants, de com s’insereixen en el teixit social i de la manera que tenen de ocupar l’espai urbà, del seu origen i dels barris on viuen, de la indiferència o el recel que desperten, de les relacions que mantenen amb els vells pobladors de la ciutat, parla de veïnatge, paisanatge i sociabilitat, de convivència i quotidianitat.