Francesc Torres Pérez - Nous veïns a la ciutat

Per altra part, segona raó, la sociabilitat constitueix un element bàsic per a analitzar i comprendre el procés d’inserció social dels immigrants. La sociabilitat específica d’aquests, amb les seues formes de xarxes, grups, col·lectius o comunitats i associacions, expressa alhora que conforma les seues estratègies d’inserció, els recursos amb què compten i la forma d’utilitzar-los. A més, ens interessa esbrinar quines conseqüències té la presència dels nous veïns sobre la sociabilitat de la ciutat. Hi ha una sociabilitat compartida i comuna entre immigrants i autòctons? Sobre quines bases es construeix? O, al contrari, el que s’aferma són espais de sociabilitat específics, menys o més tancats?

Una tercera raó per a destacar la dimensió de sociabilitat en aquesta recerca és la importància que té a l’àmbit urbà. Els indrets com ara els carrers, els parcs i jardins, són espais on es donen les situacions de copresència que volem estudiar entre veïns autòctons i immigrants. Sovint aquesta copresència adopta la forma d’urbanitat, pròpia de la multitud de la gran ciutat, però aquest tipus de sociabilitat no esgota totes les que es donen en situacions urbanes, com ens mostren les relacions familiars, amicals, veïnals i comunitàries diverses. Això conforma un complex entramat de xarxes socials, relacions i percepcions que es modulen de forma diversa. La inserció urbana dels immigrants, per a bé o per a mal, també es fa a la porta de les escoles, al parc del barri o a la sala d’espera del centre de salut.

Atesos aquests trets (quarta raó), el coneixement i estudi de la sociabilitat en un context urbà ens pot donar indicacions valuoses sobre el procés d’inserció dels immigrants. Des de la indiferència cortès i despersonalitzada dels espais públics als comportaments dels ambients fortament etnificats, a quines necessitats responen les diferents fenòmens i formes d’actuar? Quines són les diferents estratègies d’inserció que s’apliquen? Quins són els problemes amb què s’enfronta un procés d’inserció? I no menys important, quina és la vivència dels actors d’aquests problemes? Farem de la sociabilitat el nostre fil d’Ariadna que ens conduesca pel laberint de relacions, interaccions banals i desplaçaments entre espais funcionalment diferenciats que conformen la vida quotidiana de les nostres ciutats.

Explicar i comprendre la inserció urbana dels immigrants requereix d’una confluència de mirades i de disciplines, particularment de la sociologia i de l’antropologia urbanes, que es concreta en un pluralisme d’estratègies i mètodes de recerca en funció de la diversitat de vessants dels fenòmens objecte de la recerca.

A nivell metodològic, aquesta investigació es basa en una combinació d’estratègies i mètodes quantitatius i qualitatius. Entre els primers, cal destacar-hi l’explotació i l’anàlisi de les dades del padró municipal, així com d’altres fonts secundàries, orientada en funció d’allò que els objectius de la recerca i l’observació assenyalaven com a més rellevant. S’hi ha utilitzat de forma sistemàtica la comparació entre ciutats, barris, col·lectius d’immigrants, xarxes socials, etc. La comparança ens mostra les especificitats i els trets comuns dels fenòmens que ens interessen, ens dóna la base per a formular proposicions de tipus més general i realitzar un contrast crític respecte a diverses teories sobre la inserció urbana dels immigrants.

L’estratègia d’investigació qualitativa em portà a instal·lar-me al barri, on vaig viure des de les primeries de 2002 fins al final de 2005. S’han fet entrevistes, individuals i de grup, anàlisis de discursos, però vull destacar el paper central de l’observació participant. [7]Tot i que coneixia el barri i hi havia tingut contactes des de feia anys, va ser la convivència quotidiana la que em va permetre observar les conductes, les accions i interaccions en situacions socialment definides, com el Mercat, la plaça de M. Granero o la «zona mora». Igualment, ser veí i viure al barri m’ha proporcionat una base per a una comprensió i interpretació adequades del sentit que els diferents veïns donen a la seua acció i la significació social d’aquesta. El que els meus veïns m’han contat m’ha ajudat a explicar-me el que passa a Russafa, i les meues observacions em feien comprendre el que la gent em deia. Al text es combinen aquestes dues perspectives, una de més èmic i l’altra ètic, d’acord amb la conceptualització de Harris. Així, en qüestions com l’anàlisi de l’ús i gaudiment dels espais públics, es combina una descripció quasi etnogràfica que pretén aportar el punt de vista dels actors i una perspectiva analítica d’aquest mateix material.

Aquest text s’estructura en dues parts corresponents als dos àmbits territorials de la investigació, la ciutat i el barri. La primera part està dedicada a la ciutat i més específicament a la inserció residencial dels nous veïns i a alguns dels fenòmens de sociabilitat, comuna i específica, que la caracteritzen. Al capítol primer s’abordaran algunes qüestiones generals que conformen la mirada d’aquesta recerca. Qui és immigrant? Com es construeix la figura del foraster a la ciutat, avui l’immigrant extracomunitari? La inserció urbana dels nous veïns ens remet a una pluralitat de dimensions de les que aquesta recerca privilegia els aspectes residencial i de sociabilitat. Això ens situa al bell mig de la complexa interacció entre espai urbà i relacions socials en el procés d’inserció dels immigrants. A aquest respecte es comentaran les aportacions de la tradició de l’Escola de Chicago i la conformació d’un «sentit comú», un conjunt de representacions sobre el procés d’inserció residencial i de presumpcions sobre les dinàmiques socioespacials que es generen. Un dels fils conductors de la nostra anàlisi serà el contrast crític entre aquest sentit comú i els trets de la inserció urbana dels immigrants que ens mostra la nostra investigació.

El segon capítol està dedicat a la inserció residencial dels nous veïns a València. Es comentaran els trets generals de la immigració extracomunitària a València i de la seua inserció residencial. El mapa de la València immigrant ens mostra una diversitat de tipus de barris que concentren immigrants i que, en diferent mesura, han esdevingut barris multiculturals. Aquest tipus de convivència residencial, diferent del model de barri ètnic i també del d’inserció segregada, ha generat una copresència quotidiana als carrers i els espais públics de la ciutat.

Tant en termes de distribució espacial com de dinàmiques socials, hi ha un ampli ventall de processos d’inserció urbana. Al tercer capítol s’analitzen les experiències de Barcelona i Mont-real, dos casos d’interès per les similituds i els contrastos que presenten respecte a València. A partir de la comparança entre aquestes ciutats s’apunten una sèrie de reflexions generals sobre les dinàmiques del procés d’inserció residencial i els factors que les generen, la importància del «context local» que modula de forma diferent aquests factors i els trets que caracteritzen els barris multiculturals.

Dedicarem el quart capítol a la inserció dels immigrants en els espais públics que constitueixen, a les ciutats multiculturals, uns dels àmbits principals de socialització en la diferència i d’interacció amb estranys. La nostra anàlisi es basa en dos casos concrets a València amb dues estratègies diferents d’ús i apropiació de l’espai públic, copresència i ús exclusiu, que es confronten amb experiències d’altres ciutats. Quins trets adopta la convivència comuna? Com hem de valorar la coprèsencia pacífica però distant que s’hi dóna? I les concentracions ètniques també presents? Es finalitza advocant a favor d’una anàlisi més complexa sobre la diversitat dels espais públics, uns comuns i altres específics, que caracteritzen la ciutat multicultural.