Francesc Torres Pérez - Nous veïns a la ciutat

Per inserció social entenem el procés d’inclusió dels immigrants en la nostra societat, com a treballadors, consumidors, veïns i usuaris dels serveis i espais públics. Inserció fa referència, per tant, al lloc social que ocupen els immigrants en la societat de recepció. És a dir, el «tipus de relació al si de la societat i amb el conjunt d’instàncies socials, i la posició que s’ocupa en el sistema social» (Sayad, 1994: 11). A més, l’aspecte de procés ens aporta les dimensions de temps, evolució i canvi de la inserció social dels immigrants. A partir d’aquesta definició, la inserció pot adoptar fórmules molt diverses, com ara són assimilació, inserció subordinada o integració, de distinta qualitat democràtica i amb diferents conseqüències socials.

Convé distingir inserció d’integració. Normalment, quan es parla d’integració es fa referència a una inserció social que no comporta la marginació ni l’exclusió dels immigrants, però tampoc l’assimilació cultural forçada. Integració suposa un bon procés d’inserció social dels immigrants. Per això, moltes vegades s’utilitza el terme integració per a designar el tipus d’inserció que es pretén legitimar. Podem definir la integració com el procés d’incorporació dels immigrants a la societat amb tres notes definitòries: la igualtat de condicions, de drets i deures, el respecte i el dret a la diferència i una dinàmica social que fomente la interrelació, la interculturalitat i l’intercanvi creatiu entre grups. [2]En el cas espanyol, encara és molt prompte per a definir el resultat del procés i si aquest es conformarà com a integració, en els termes abans esmentats, o com a inserció subordinada que qualle en una estratificació socioètnica més o menys accentuada.

La inserció social dels immigrants és un procés multidimensional, a l’igual que ho és la vida en comú, en societat. Assenyalarem de forma breu algunes d’aquestes dimensions. En primer lloc, la dimensió normativa, és a dir l’estatus legal i la relació amb la ciutadania. Una altra dimensió bàsica és la socioeconòmica, l’obtenció d’un treball que garantesca l’autosuficiència econòmica i unes condicions de vida dignes. La inserció també dependrà del tipus d’inserció residencial i de les relacions que s’hi establesquen. Una altra dimensió bàsica en el desenvolupament de la inserció és la sociabilitat i, en particular, les xarxes informals dels immigrants. Destacarem, per últim, la dimensió sociocultural i identitària, és a dir, el conjunt de representacions socials, valors i símbols, amb què ens reconeixem nosaltres, veiem els immigrants i orientem la nostra acció. Entre totes aquestes dimensions es dóna una interrelació profunda, sense determinisme per part de cap d’elles. Un procés d’inserció és, més aviat, el resultat de les dinàmiques socials que es generen com a conseqüència de les tendències, més o menys inclusives, que operen en aquestes dimensions.

La inserció social dels immigrants és un procés conformat per factors «macro», estructurals i institucionals, i per factors «micro», com la sociabilitat informal de les xarxes socials dels immigrants. Entre els primers, cal fer esment del mercat de treball, les tendències econòmiques, la normativa d’estrangeria i les polítiques públiques que, amb la seua acció u omissió, donen lloc a un determinat tipus d’inserció. Tanmateix, aquestes tendències més generals són concretades i modulades de forma diversa segons els distints «contextos locals» (un barri, una ciutat o una regió) i les diferents estratègies dels actors. En aquest sentit, la recerca que es presenta s’inscriu en l’èmfasi creixent que, des de diferents perspectives, es dóna al nivell d’anàlisi «meso», entès com l’escala intermèdia de constitució de relacions i processos socials, entre els individus i els sistemes socials. Des de l’anàlisi de les migracions s’ha destacat la importància d’un enfocament que incorpore com a variables centrals, tot i que no úniques, els contextos concrets d’immigració i la densitat de les relacions socials (xarxes formals i informals). [3]

A més a més, la inserció social és un procés on intervenen diversos actors que podem agrupar, a efectes expositius, en dos blocs grans i heterogenis: la societat receptora i els col·lectius d’immigrants. Quan des de mitjans oficials i acadèmics s’insisteix en la responsabilitat de l’immigrant en la seua inserció, cal destacar que la inserció social suposa una relació profundament desigual. Nosaltres, com a societat receptora, tenim la posició dominant i els immigrants constitueixen una minoria, estranya i estrangera, que intenta fer-se un lloc social des del qual iniciar una nova vida. Per tant, la responsabilitat en el bon o mal resultat del procés d’inserció és també desigual. Per altra banda, que els immigrants constituesquen una minoria no fa d’ells simples vectors passius de les tendències estructurals i institucionals. Les persones immigrants, els grups familiars i els col·lectius, desenvolupen una diversitat d’iniciatives i estratègies per a aconseguir una inserció més satisfactòria o menys costosa, en termes econòmics i socioculturals.

Aquesta recerca destaca la dimensió de la sociabilitat dintre del procés d’inserció dels immigrants. Entendrem per sociabilitat el conjunt de relacions, pràctiques i agrupaments socials que es donen i es desenvolupen en l’àmbit intermedi entre el nucli familiar i els àmbits de l’Estat i el Mercat, altament formalitzats i amb lògiques pròpies. Unes pràctiques i relacions socials que, sovint, es troben inscrites en les formes de viure quotidianes i que conformen grups i/o xarxes socials. [4]Adscriurem al camp de la sociabilitat fenòmens tan diversos com l’associacionisme voluntari, les relacions veïnals, les xarxes socials, els grups ètnics i els col·lectius i/o comunitats ètniques d’àmbit local. La sociabilitat, així definida, «dota d’especificitat la trama organitzativa de cada societat concreta» (Cucó, 2004: 126). Les formes de sociabilitat són dinàmiques i varien segons els contextos socioculturals i històrics. El seu desenvolupament i canvi està lligat al de les estructures socials i institucionals més amples, que les penetren, les modulen i les conformen. Al mateix temps, la sociabilitat que ordena el que passa en els contextos de copresència i d’interaccions cara a cara, es troba a la base i fa possible el funcionament quotidià de les estructures i les grans institucions.

La sociabilitat constitueix un àmbit intermedi de relacions i processos socials, entre els individus i grups, les estructures i les tendències «macro» i els contextos locals on es realitza la inserció dels immigrants. Com a tal «instància» de mediació, el conjunt de relacions i pràctiques socials que hem definit com a sociabilitat modulen, concreten i donen forma al resultat dels factors i les tendències socials estructurals. Els diversos actors utilitzen els recursos que els proporciona la sociabilitat per a establir, amb desigual fortuna, estratègies i accions, grups i moviments que influeixen sobre aqueixes tendències més generals. [5]Al mateix temps, les formes de sociabilitat són modulades, modificades i ajustades a les situacions i necessitats que es deriven dels factors «macro», estructurals i institucionals. Aquest paper d’instància mediadora de la sociabilitat és particularment rellevant pel que fa a fenòmens com la immigració i el procés d’inserció urbana dels immigrants.

A favor d’aquesta opció analítica podem assenyalar, almenys, quatre raons. Als darrers temps, s’ha destacat, sovint de forma unilateral, el caràcter descontextualitzat i deslocalitzat, individualitzat i sense arrels, de les relacions pròpies del món de la globalització. Tanmateix, la sociabilitat continua essent bàsica per al funcionament d’aquest món, tot i que transformada. [6]Les actuals migracions són, entre altres coses, una expressió exacerbada de les tendències a la deslocalització, la mobilitat transnacional i el consegüent desarrelament. Alhora, les migracions es realitzen mitjançant un conjunt heterogeni de xarxes socials transnacionals, que s’ordenen segons regles i trets culturals compartits, amb una enorme importància del flux migratori com a organitzador social.