AAVV - Colligite Fragmenta

Per a concloure aquest recorregut podem veure que en tots aquests esdeveniments, malgrat les seues diferències, es trobem característiques comunes que hem de tenir ben en compte per a l’enfortiment dels nostres ecosistemes democràtics: són fenòmens que naixen en contextos religiosos i tenen una incidència política. Tots ells persegueixen una transformació social –o en llenguatge teològic, un canvi profètic–, el qual intenta depassar una injustícia practicada de mode reiterat cap a un grup social mancat de reconeixement.

Heus ací que podem entendre el terme «reconeixement» a tall d’un nou paradigma de justícia, segons ho proposa la filòsofa Nancy Fraser. [11]Aquest paradigma ens ajuda a imaginar l’espai públic com un lloc democràticament més sostenible, ja que la possibilitat ètica tostemps suposa un eixamplament dels límits inicials. Així, l’horitzó ètic desperta la nostra imaginació i ens permet somniar amb poder acceptar les diferències d’un mode amistós. Al mateix temps, també permet buscar maneres crítiques per tal de pensar la realitat actual i besllumar altres possibilitats de vida democràtica en què dur a terme les distintes propostes de vida bona. Precisament, ara que commemorem els cinquanta anys de la marxa sobre Washington en la qual Martin Luter King pronuncià el seu inspirador discurs «He tingut un somni», pareix que és un bon moment per a exercitar la nostra imaginació profètica.

Així mateix, a la tasca de crear espais sostenibles i amplis en l’interior de les democràcies, s’han dedicat amb passió el feminisme i la teologia feminista. Des del segle XVIII, les feministes es van esforçar per a mobilitzar els mecanismes de coneixement i introduir una diversitat epistemològica. Aportaren una major amplitud a totes les disciplines acadèmiques i potenciaren canvis socials profunds. El seu objectiu sempre ha sigut que tota vida bona poguera desenvolupar-se i els seus mètodes foren sempre políticament transformadors i pacífics. Com a exemple d’aquesta crida a canviar els espais democràtics, on les vides de moltes persones són ignorades i invisibilitzades, proposaré la tasca política de la teòloga Elisabeth Schüssler Fiorenza.

4. LES TEOLOGIES FEMINISTES, INSTÀNCIES CRÍTIQUES DINS LES RELIGIONS

En un món global on el poder exercit imperialment sembra sofriment, discòrdia i explotació, les persones religioses estem cridades a treballar per fer visible la justícia i el benestar per a tots els éssers humans. En raó d’açò, com assenyala Elisabeth Schüssler Fiorenza, la meta dels i de les teòlogues ha de ser la d’articular les creences religioses com una transformació de la vida social, cultural i econòmica. És a dir, aquesta dimensió política de la teologia ha de provocar la reflexió i inspirar, almenys a les persones creients, esperança i un compromís polític en la millora de les condicions de vida. [12]

La proposta d’aquesta especialista en estudis bíblics, que actualment ocupa la càtedra Krister Stendahl Professor Divinity de la Universitat de Harvard, consisteix en manifestar la necessitat de crear espais deliberatius dins de les religions i especialment dins dels estudis teològics, que permeten trobar solucions alliberadores i generadores de sentit. En aquesta línia, Schüssler Fiorenza proposa conrear una hermenèutica interpretativa crítica que faça sospitar de les reflexions i dels interessos amb els quals duem a terme la producció de coneixement en els estudis bíblics i en la teologia catòlica. Aquesta metodologia insisteix en comprendre com s’han elaborat determinades expressions lingüístiques amb les quals s’han construït els textos que reconeixem dins de la tradició cristiana i jueva com a revelats. També ha sigut una de les primeres pensadores feministes que s’han interrogat pels següents temes:

a. Quins són els «efectes» que al llarg de la història han tingut les Escriptures sobre la vida de les dones.

b. Com es construïren aquestes tradicions que han anat en detriment de les dones.

c. I també, de quina manera els valors i les visions que es tradueixen a partir de comprensions kyriarcals [13]dels textos bíblics han anat apuntalant les institucions i els valors essencials sobre els quals s’han construït les nostres societats, la família, els Estats, l’autonomia i la identitat de les persones. [14]

La tasca teològica, que d’ençà la dècada de 1970 està desenrotllant Schüssler Fiorenza, té diverses direccions. D’un costat, utilitza ferramentes metodològiques a fi de mostrar quines han estat les fonts de coneixement, els criteris i els usos retòrics sobre els quals s’han construït determinades lectures bíbliques i teològiques a través del temps. En la seua tasca teològica, ha oferit un recorregut històric, servint-se de ferramentes metodològiques com l’hermenèutica de la sospita, de l’experiència, de la dominació i la ubicació social. Aquesta teòloga evidencià una comprensió masculina majoritària (malestream) dels textos bíblics. Heus ací la seua decisió de tenir com a punt de partida l’experiència de les dones i de les víctimes, que fins al moment havia sigut ignorada. Aquesta perspectiva crítica diferent li ha permés adonar-se’n del fet que l’estudi bíblic cal que siga avaluat al mateix temps dins de la complexa organització social, política, cultural, econòmica i religiosa de la qual formem part. Aquest entramat de relacions, al qual al principi d’aquest estudi em referia com a «marc», podem aplicar-lo ara a tall de categoria analítica i així comprendre la situació en què es troba la vida de moltes dones. El resultat és que aquestes vides estan minusvalorades, ningunejades, menyspreades o simplement ocupen llocs subalterns [15]enmig d’un sistema social, econòmic i religiós de dominació kyriarcal.

Les relacions de poder sumades a un sistema en què el color de la pell, la situació econòmica, els estudis realitzats o l’absència d’ells, l’edat i el lloc de procedència es converteixen, segons assenyala Schüssler Fiorenza, en un entramat molt complex. Aquest sistema es tradueix en sofriment i segregació, en pèrdua de drets o en absència de reconeixement social i falta de justícia per a moltes persones. Es tracta doncs d’un sistema kyriarcal que, degut a la seua complexitat, no actua d’un mode acumulatiu, sinó multiplicatiu. Ell fa que principalment les dones, els infants i una gran quantitat de població al llarg del món, vegen disminuïts els seus recursos, les seues possibilitats d’accés als béns econòmics i també, a parer d’Amartya Sen, [16]la seua capacitat d’agència i, per això, la seua llibertat.

Altrament, l’estudi bíblic d’aquesta teòloga no sols ha sigut de sospita, sinó que també ha recorregut a un mètode de reconstrucció i de transformació social. En opinió d’ella, és necessari fer una avaluació crítica dels llocs on apareixen les dones al llarg dels textos bíblics, així com dels espais en què elles romanen en un segon plànol o bé es mantenen en silenci. Schüssler Fiorenza defén que servir-nos de mètodes exegètics d’anàlisi distints als usats tradicionalment pels barons blancs, ens permetrà descobrir significats nous en els textos sagrats, ja que aquests mantenen encara una fonda repercussió en la vida política. D’aquesta manera, els silencis, les absències i els plànols secundaris reservats tradicionalment a les dones ens mostren altres significats, gràcies a l’ús d’estratègies de lectura distintes. Schüssler Fiorenza proposa recórrer a una retòrica ètica i a mètodes hermenèutics que permeten l’alliberament de la vida humana, com ara: l’avaluació crítica, la memòria i la reconstrucció, l’acció transformadora pel canvi...

Aquesta teòloga remarca que les celebracions litúrgiques, la vida creient i les pràctiques cristianes sacramentals configuren el nostre mode de creure i d’entendre la religió. En raó d’açò, entén que és una obligació ètica mostrar com han sigut elaborades les creences i els rituals de celebració que les acompanyen, a fi que, d’eixa manera, hom prenga consciència dels valors, sovint asimètrics, d’aquestes pràctiques quan es tracta de la vida de les dones, dels infants o dels subalterns.