AAVV - Colligite Fragmenta

Durant dotze anys, el grup de recerca, dirigit pel Dr. Joan Estruch, s’ha dedicat a buscar tots els llocs de culte i entitats pertanyents a minories religioses ubicats a Catalunya. Identificar llocs de culte i entitats implica treballar amb unitats d’anàlisi tangibles que faciliten l’exhaustivitat de la recerca i permeten avaluar el nivell d’implantació de les diferents tradicions al país.

Es recompten centres de culte i entitats i no persones per dos motius. D’una banda, perquè, sumant individus, ens trobaríem en la situació, poc aclaridora, d’aquelles enquestes dels anys seixanta que sumaven l’assistència al culte dominical. Així, qui seria musulmà aquell que se’n considera, aquell que fa les cinc oracions diàries o aquell que va a l’oratori el divendres? D’altra banda, la Constitució espanyola no obliga els ciutadans a expressar la seva ideologia, creença o religió i, per tant, això dificulta aquest recompte.

2.2. Com s’elabora el mapa

El mapa de minories religioses de Catalunya és dinàmic i, per això, l’actualització que cal fer és constant, malgrat que no pugui mai estar totalment al dia. Anomenem actualització al cicle que comprèn l’examen de tota la informació de què es disposa i l’escaneig de tot el territori per identificar i contactar amb els llocs de culte i les entitats que s’han creat des de la darrera actualització.

Les fonts d’informació que s’utilitzen per fer l’actualització del mapa són múltiples i s’empren de manera sistematitzada. Són les següents: la revisió per ordre territorial dels llocs de culte i entitats localitzats en el marc del projecte, i que implica un nou contacte amb aquests grups per tornar-los a entrevistar i per actualitzar així la informació de què es disposa d’ells; el contacte amb els ens municipals i comarcals catalans per tal de saber si tenen constància de grups religiosos desconeguts per l’ISOR; la revisió i el buidatge de bases de dades oficials i de directoris d’organitzacions religioses on apareixen entitats i/o llocs de culte; i el contacte amb organitzacions religioses, que agrupen diversos llocs de culte i/o entitats. En moltes ocasions es fan servir també les tècniques de recerca que es van utilitzar en els inicis de la recerca –la investigació sobre el terreny i la «bola de neu»–, però no es tracta de tasques sistematitzades i temporalitzades, com en la resta de casos.

La revisió, per ordre comarcal, dels grups religiosos entrevistats anteriorment i dels quals es té constància comporta un contacte periòdic amb els responsables dels llocs de culte i entitats religioses, amb una freqüència que s’intenta que no sigui superior a tres anys. És seguint aquest mateix ordre que es contacta, quan s’escau, amb els ens municipals i comarcals que formen part del territori corresponent. Pel que fa al contacte amb els ens públics, l’obtenció d’informació no acostuma a ser gaire senzilla, ja que la majoria d’ajuntaments i consells comarcals catalans no compten amb professionals dedicats específicament a l’àmbit religiós. Així, el més habitual és que es parli amb els responsables de nova ciutadania, de serveis socials o de llicències i activitats. Sovint, però, des dels ajuntaments no saben donar informació sobre els llocs de culte no catòlics presents en el seu territori.

La revisió de bases de dades oficials de l’administració pública i de directoris d’organitzacions religioses on apareixen entitats i/o llocs de culte és una altra de les tasques que es realitza de manera contínua i paral·lela a la resta. Pel que fa a les bases de dades oficials, es consulta el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia, així com la Guia d’Entitats de la Generalitat. Ambdós llistats ofereixen informació limitada: d’una banda perquè molts grups no hi consten, i de l’altra perquè la informació que hi apareix és reduïda. De fet, la Guia d’Entitats de la Generalitat no recull només entitats religioses, sinó totes aquelles entitats registrades al Departament de Justícia. Pel que fa als directoris de federacions i entitats religioses, es revisen alguns webs d’organitzacions que compten amb registres de llocs de culte i/o entitats (com ara el del Consell Evangèlic de Catalunya), per tal de detectar la presència de possibles nous grups.

Per últim, al llarg del procés d’actualització es contacta amb totes les organitzacions que es coneixen i que agrupen diversos llocs de culte i/o entitats religioses (per exemple, l’Associació Budista Zen Deshimaru o The Church of Pentecost, entre d’altres). Aquestes organitzacions acostumen a disposar d’una seu central que només en alguns casos té coneixement de tots els grups que pertanyen a l’organització.

Un cop s’ha contactat amb una organització religiosa, un lloc de culte o una entitat, es fa una entrevista en profunditat semidirigida, sempre que l’interlocutor/a hi estigui disposat/da. Durant aquesta conversa es parla sobre els orígens del centre en qüestió, les creences entorn les quals gira la seva raó de ser, el sistema d’organització, les activitats que impulsa i en les quals participa, o les característiques de les persones que assisteixen al lloc de culte o entitat, entre d’altres.

Aquestes entrevistes permeten, d’un costat, redactar els informes que contenen informació –qualitativa i quantitativa– sobre cada lloc de culte o entitat. De l’altre, generen informació per emmagatzemar a la base de dades que estructura i sistematitza part de la informació que contenen els informes.

2.3. Les xifres

Tot i que el Mapa de Minories Religioses de Catalunya no arranca fins l’any 2001, les entrevistes permeten recollir informació d’anys anteriors. Per exemple, aquella relativa als anys de creació dels llocs de culte presents al país. Com s’observa en el gràfic, la creació de llocs de culte ha augmentat durant els darrers vint anys, amb l’ajuda indubtable dels fluxos migratoris dels darrers temps.

FIGURA 1. EVOLUCIÓ DE L’OBERTURA DE LLOCS DE CULTE DE MINORIES RELIGIOSES A CATALUNYA

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Minories Religioses de Catalunya.

Avui, la Catalunya plural exhibeix 1122 llocs de culte de minories religioses. La majoria (600) pertanyents a les Esglésies evangèliques. L’islam és la segona confessió més representada al país, amb un total de 195 oratoris. És, per tant, molt lluny de les 600 esglésies evangèliques. A continuació, els testimonis de Jehovà, amb 131 salons del regne. Els segueixen a una certa distància els 55 centres budistes i els 34 centres hinduistes. Les esglésies ortodoxes compten amb 30 espais de culte, majoritàriament capelles cedides per l’Església catòlica durant unes hores. L’Església Adventista del Setè Dia i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons) compten amb 20 i 14 esglésies, respectivament. Per ordre quantitatiu, segueixen la Fe bahà’í, amb 11 punts de reunió, el sikhisme, amb 9 gurdwares, el taoisme amb 6 centres i el judaisme amb només 4 sinagogues. A banda d’aquests 1109 centres, hi ha 13 llocs de culte més que no pertanyen a cap d’aquestes confessions.

Les tradicions que han crescut més durant les darreres dècades són el protestantisme, l’islam, el budisme i l’Ortodòxia. Exceptuant el cas del budisme, l’augment substancial de la resta de confessions ha estat produït, sobretot, per les onades migratòries dels darrers temps. Cal tenir en compte que, a Catalunya, la immigració ha passat de l’1% de la població en 1991, al 16% l’any 2010 (INE).

FIGURA 2. NÚMERO DE LLOCS DE CULTE DE MINORIES RELIGIOSES A CATALUNYA