AAVV - Colligite Fragmenta

Efectivament, per a representar a un mapa les conviccions religioses dels individus que composen una societat, almenys llur identificació religiosa bàsica, seria necessari introduir la pregunta pertinent al cens de població. Com a poc, s’hauria de menester l’ajuda d’una enquesta a amples mostres de la població. Els baròmetres del CIS, [7]que inclouen una pregunta sobre la identificació religiosa i sobre la freqüència de la participació als actes de culte entre els qui s’identifiquen com a fidels d’una confessió, prenen una mostra de 2.500 a tot el territori de l’Estat: no hi ha una diferenciació geogràfica tal que permeti la representació de mapes.

Així com és molt difícil arribar a representar un mapa de la diversitat religiosa a partir de la identificació dels individus, és prou més fàcil prendre com a unitat de referència les entitats religioses, llocs de culte, associacions confessionals... Representen la dimensió col·lectiva, més aviat comunitària, del dret fonamental a la llibertat religiosa. L’ordenament jurídic espanyol reconeix, seguint la Constitució, persones jurídiques com a titulars del dret fonamental a la llibertat religiosa. Tot i que hi ha una prelació: el subjecte col·lectiu o comunitari d’aquest dret depèn de l’individu, de la persona física, com a titular primordial del dret.

La necessitat d’inscripció a registres públics de les comunitats i altres tipus d’entitats per tal que llur personalitat sigui reconeguda jurídicament, facilita la identificació i, aleshores, la comptabilització i representació cartogràfica. Això sí, cal tenir presents certs problemes que ofereixen les categories esmentades per a l’adequada representació dels mapes.

En principi, entitat religiosa és la que compleix els criteris establerts pel Ministeri de Justícia i és inscrita al RER. [8]La tipologia d’entitats que poden esser reconegudes com a religioses és ampla: esglésies, confessions, comunitats, ordres, congregacions, instituts, entitats associatives religioses admeses als ordenaments jurídics propis de les confessions religioses, federacions d’entitats religioses de tots els tipus enumerats i fundacions canòniques. En la pràctica, pot arribar a esser més àmplia: centres culturals confessionals en la mesura en que inclouen la celebració d’actes de culte i formació religiosa, per exemple.

El Registre no imposa un model únic d’inscripció: pot ser una comunitat local, o pot ser una sola inscripció per a totes les comunitats d’una confessió... L’Església Espanyola Reformada Episcopal, per exemple, està inscrita com a unitat: de manera que al RER no figuren les comunitats locals (parròquies i missions). El mateix cas passa amb altres Esglésies episcopals, com les ortodoxes. En canvi, la majoria de comunitats cristianes eixides de la Reforma protestant (sigui la Reforma ministerial, sigui la Reforma radical), tenen tantes inscripcions com comunitats locals. Hi ha una notable excepció: l’Església Evangèlica de Filadèlfia, que tenia una sola inscripció per a tota Espanya fins fa pocs anys. Excepció notable pel gran nombre de comunitats locals. Pel que fa a altres confessions religioses, la pràctica més freqüent és la inscripció de cada comunitat local.

La representació de mapes de comunitats locals, associacions confessionals locals o de seus d’organitzacions federatives permet comparar com qualla la diversitat religiosa als municipis d’un territori donat... amb uns certs límits. No totes les comunitats tenen un nombre comparable de membres, de fidels. Hi ha voltes que la formació i inscripció d’una comunitat es deu més a fenòmens de dissidència, o a la voluntat de sumar vots a instàncies federatives (cas que es veu a les comunitats islàmiques).

Malgrat els límits apuntats, la confecció dels mapes de la diversitat religiosa a partir de la representació de les entitats i comunitats locals, així com la de les entitats federatives, és prou expressiva d’una realitat que ha crescut notablement en els últims vint anys.

1.3. Diversitat religiosa i geografia de la Comunitat Valenciana

Hom pot pensar que hi ha un lligam entre població i diversitat: quanta més població a un territori, més probabilitat de veure-hi representada una major diversitat. Aquest principi és correcte en termes generals quan s’observa el conjunt de València. La població es concentra al litoral. La ciutat de València és l’urbs més poblada. Més encara si es té en compte la conurbació que forma amb localitats de l’àrea metropolitana, fins i tot deixant a banda Torrent. Alacant i Elx, segona i tercera ciutats en població, formen una altra gran conurbació. Es pot tenir també en compte llur relativa continuitat amb Torrevieja, quinta ciutat en població, just per darrere de Castelló de la Plana. A més, prop de Torrevieja es troba Orihuela, la sisena ciutat en població. Així com es pot considerar la catifa de municipis de la Vega Baixa del Segura. Després d’Orihuela vindria Torrent pel que fa a la població, i després Gandia, Benidorm, Sagunt, Paterna...

La diversitat religiosa mesurada pel nombre d’entitats registrades als mapes es correspon amb la població a València, Alacant, Elx, Castelló, Torrevieja. En canvi, ciutats mitjanes com Dénia superen en molt a Orihuela, Torrent, i fins i tot Gandia. I tenen una diversitat d’entitats religioses comparable a la que es veu a Benidorm i a Sagunt. Doncs, s’han de tenir en compte altres factors afavoridors de la diversitat religiosa a un municipi més enllà de la quantitat de població: fonamentalment es tracta de la composició de la població. Efectivament, les poblacions que atreuen més turisme, a les que s’ha fixat un major nombre de residents europeus i de població treballadora immigrada, reflecteixen una major diversitat religiosa. La diversitat religiosa té un lligam amb l’estrangeria. O més bé, amb una societat que ha guanyat en diversitat a mida que s’hi ha naturalitzat població d’origen forani.

El fet és que la major diversitat religiosa es troba a les grans ciutats i, en general, a tota la franja costera. Emperò, cal observar un interessant fenòmen d’extensió de la diversitat religiosa cap a l’interior, encara que sigui la franja intermitja entre el litoral i les serralades. Com que eixa extensió no és uniforme a totes les confessions, serà comentada cas per cas.

1.4. Criteris de classificació de les tradicions, confessions i denominacions religioses

L’Estat Espanyol, conformement a la Constitució, reconeix una classificació bàsica: Església catòlica, i altres confessions. Conforme a la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, estableix altres criteris de classificació de les confessions no catòliques, significant aquelles que són reconegudes com a d’arrelament notori, i entre les d’eixa categoria, aquelles amb les quals l’Estat ha signat un acord de col·laboració.

El RER, quan dóna informació sobre les entitats no catòliques inscrites, inclou la menció «tipus de confessió». Repassant el llistat d’entitats inscrites, es veuen mencions com: ortodoxos, evangèlics, mormons, testimonis de Jehovà, altres cristians, jueus, musulmans, bahà’í, budistes, hinduistes, altres confessions. En certa manera, es tracta d’una classificació que respon a la identificació que fa una entitat d’ella mateixa. Tot i que les entitats federatives de les principals confessions veuen reconegut un cert dret d’oposició a la possibilitat que una entitat s’identifiqui com a membre d’una tradició o confessió. Quan passa això, normalment es veu inclosa a la categoria genèrica d’altres confessions.

Tota classificació pressuposa una posició de l’observador. Propòs uns criteris des de la pertinença personal a l’Església catòlica romana i des de la tradició religiosa dels meus interlocutors a la tasca d’elaborar els mapes. Pel que fa a València, observ la següent classificació confessional fora de l’Església catòlica: