AAVV - Colligite Fragmenta

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Colligite Fragmenta» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Colligite Fragmenta
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    5 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 100
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Colligite Fragmenta: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Colligite Fragmenta»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

En una època de perplexitats i incerteses esperonades pel «repte del fragment» (José María Mardones), s'obrin vies que malden per integrar experiència espiritual i compromís social, mística i política, contemplació i acció, profecia i diàleg. Pertoca preguntar-nos què hi pot aportar la tradició cristiana, sovint hipotecada per la seua complicitat amb ideologies i poders que redueixen, exclouen i rebutgen. Aquest volum convida el lector a recollir els fragments, reescrivint la història «a contrapèl» (Walter Benjamin) a través de la memòria, la reivindicació i el testimoni; però també a ordenar els fragments i a arribar així a compondre un mosaic, elaborant pacientment una filosofia i una antropologia no reduccionistes, sempre obertes a noves aportacions i revisions, en la recerca d'un ordre social flexible, integrador i equitatiu.

Colligite Fragmenta — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Colligite Fragmenta», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

[12]Constantin Sigov, op. cit., p. 45.

[13]Olivier Roy, La Santa Ignorancia. El tiempo de la religión sin cultura, Madrid, Península, 2010.

[14]Ibid., p. 21.

[15]Virginia Drake, Kilo Argüello. El Camino Neocatecumenal: 40 años de apostololado, Madrid, La Esfera de los Libros, 2009, p. 406.

[16]Es la pregunta 171 del Catecismo y está así formulada: «¿Qué significa la afirmación: ‘Fuera de la Iglesia no hay salvación’?». Ésta es la respuesta: «Significa que toda salvación procede de Cristo-Cabeza por medio de la Iglesia, que es su Cuerpo. Por tanto, no pueden salvarse quienes, conociendo a la Iglesia como fundada por Cristo y necesaria para la salvación, no entren en ella y no perseveren. Al mismo tiempo, gracias a Cristo y a su Iglesia pueden alcanzar la salvación eterna quienes, sin culpa, ignoran el Evangelio de Cristo y su Iglesia, pero buscan sinceramente a Dios y, bajo el influjo de la gracia, se esfuerzan por realizar su voluntad conocida a través del dictado de su conciencia». Me pregunto cuántas personas con sensibilidad y altos conocimientos religiosos en la sociedad globalizada no conocen el Evangelio de Cristo y su Iglesia. ¿Y, sobre todo, qué quiere decir «no conocer sin culpa»? El rabino de Roma, el rector de la Gran Mezquita de París, por dar dos ejemplos, ¿qué modalidad de conocimiento tienen del Evangelio de Cristo y de su Iglesia? ¿Culpable?

[17]Joseph Ratzinger, Fe, verdad y tolerancia. El cristianismo y las religiones del mundo, Salamanca, Sígueme, 2005, p. 48.

[18]Olivier Postel-Vinay, Books, Marzo-Abril 2010, pp. 19 y 23.

[19]Francisco Bernete, «Usos de las TIC, relaciones sociales y cambios en la socialización de las y los jóvenes», Revista de Estudios de Juventud, n º 88, marzo 2010.

[20]Olivier Roy, op. cit., pp. 293-294.

[21]Jacques Maritain, Primacía de lo espiritual; citado por Jean-Dominique Durand, «Introducción», en Cultures religieuses, Église et Europe [Jean-Dominique Durand, dr.], París, Parole et Silence, 2008, p. 21.

[22]Claude Prudhomme, «Les christianismes européens et l’internalisation des religions: subir ou assumer», en Cultures religieuses, Église et Europe, op. cit., p.105.

[23]Gema Martín Muñoz (dr.), F. Javier García Castaño, Ana López Sala y Rafael Crespo, Marroquíes en España: Estudio sobre su integración, Madrid, Fundación REPSOL YPF, 2003.

[24]Subrayado en el original, página 143.

[25]Françoise Champion, «Au-delà de la séparation des Eglises et de l’Etat: la connivence religieuse européenne», Esprit, marzo-abril de 2007, p. 120.

[26]El concepto y contenido subsiguiente de los «valores cristianos» resulta más difícil de precisar de lo que a primera vista cabría suponer.

[27]Jean-Pierre Denis, Pourquoi le christianisme fait scandale, París, Seuil, 2010, p. 331.

[28]P. Arrupe. Carta a la Compañía de Jesús sobre la Inculturación. 1978

[29]Andrés Torres Queiruga, «El diálogo de las religiones en el mundo actual», en Selecciones de Teología, nº 197, 2011, p. 59. Subrayado del autor.

[30]Jacques Dupuis, Hacia una teología cristiana del pluralismo religioso, Santander, Sal Terrae, 2000, pp. 276-277.

[31]Esta visión de las cosas no excluye, de entrada, la posible acción de Dios en la historia, pero la limita al específico campo de la creencia religiosa en la trascendencia que, como objeto propio, escapa al ámbito de ciencia social, aunque siempre cabrá estudiar el «efecto religioso», ya desde Lenski, en las personas que se dicen creyentes en la trascendencia. En este orden de cosas nos parece muy estimulante la lectura del Catedrático de Historia de la Iglesia Primitiva en la Universidad Humboldt de Berlín, Christoph Mrakschies ¿Por qué sobrevivió el cristianismo en el mundo antiguo?, Salamanca, Sígueme, 1999, ver sobre todo pp. 78-83.

[32]Jacques Dupuis, «Le dialogue interreligieux dans una société pluraliste», en Movimientos de personas e ideas y multiculturalidad, Bilbao, Universidad de Deusto, 2003, vol. I, p. 51.

[33]Javier Elzo, L´educació del futur i els valors, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 2005. La cita entresacada está en el punto 2, 5 de mi conferencia.

[34]Javier Elzo, «Una reflexión sobre la laicidad pensando en España», en Informe Ferrer i Guàrdia. Anuario de la laicidad en España 2011, Barcelona, Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, 2011, pp. 20-21.

[35]Jean Baubérot y Micheline Milot, Laicités sans frontiers, París, Seuil, 2011.

[36]Émile Poulat, op. cit., p. 187.

[37]Idem.

[38]Jean-Pierre Denis, op. cit.

[39]Ibid., p. 333.

[40]Alberdi, Belda, González de Cardedal, Martín Velasco, Palenzuela, Sebastián y Setién, «Afirmaciones para un tiempo de búsqueda (1/6/1976)», citado en Raúl Berzosa, 10 Desafíos al cristianismo, Estella, Verbo Divino, 2004, p. 64.

[41]Émile Poulat, op. cit., p. 248.

LES MINORIES RELIGIOSES A LA COMUNITAT VALENCIANA

Josep Buades Fuster, SJ

CeiMigra (València)

1. PANORÀMICA GENERAL

1.1. Registres, directoris i mapes de la diversitat religiosa

L’interès per identificar la presència de les confessions religioses no catòliques al territori de l’actual Comunitat Valenciana és prou recent. El Ministeri de Justícia [1]volgué canalitzar la relació entre l’Estat i les confessions religioses que havien signat un acord de cooperació a través d’una fundació pública: Pluralismo y Convivencia. [2]Una de les tasques que li fou confiada va esser proporcionar un coneixement acurat de la diversitat religiosa pròpia de la societat espanyola. Certament, disposava d’una eina: el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia (d’ara en avant RER), [3]que permet accedir a informació sobre entitats catòliques, no catòliques i fundacions canòniques (catòliques). Però, aviat varen percebre que les inscripcions fetes, especialment pel que fa a entitats religioses no catòliques, no solien esser objecte d’actualització al llarg dels anys. La seua informació sobre les entitats religioses més recents era acurada; mentre que la informació sobre les entitats inscrites feia més anys tenia menys garanties. Així que Pluralismo y Convivencia es va proposar un programa d’investigació per tal de conèixer la pluralitat religiosa present a cada comunitat autònoma. El model li’l proporcionà l’obra Les altres religions. Minories religioses a Catalunya, estudi de sociologia de la religió coordinat per Joan Estruch. A partir d’allà va iniciar la col·lecció «Pluralismo y Convivencia». L’any 2007, Pluralismo y Convivencia va publicar Minorías de lo Mayor. Minorías religiosas en la Comunitat Valenciana. [4]Aquest treball, realitzat des de la fundació CeiMigra i la Universidad Pontificia de Comillas, va servir com a base per a una actualització periòdica dels directoris i mapes de minories religioses a València que va fer la fundació CeiMigra fins l’any 2011, amb el suport de la Direcció General de Ciutadania i Integració de la Generalitat. [5]D’ençà l’any 2012, els mapes i directoris més complets i actualitzats de llocs de culte, no catòlics i catòlics, són els que publica l’Observatori del Pluralisme Religiós a Espanya. [6]

1.2. L’entitat religiosa com a base per a la representació de la diversitat religiosa

Les fonts esmentades proporcionen, fonamentalment, directoris d’entitats religioses o de llocs de culte; però també inclouen altres entitats de caire confessional que no es poden identificar pròpiament com a entitats religioses. Els mapes representen el nombre d’entitats identificades a un lloc determinat (municipi, comarca, província o comunitat autònoma). Cal explicar per què es pren l’entitat, i no l’individu, com a unitat de referència per a la representació de la diversitat religiosa de la societat a un lloc determinat.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Colligite Fragmenta»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Colligite Fragmenta» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Colligite Fragmenta»

Обсуждение, отзывы о книге «Colligite Fragmenta» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.