AAVV - Mercados del lujo, mercados del arte

El 1568, data de l’inventari d’Alfons de la Cavalleria, consta que a la sala gran tenia un retaule daurat vell a l’oli amb les figures de la Passió, la Mare de Déu, sant Joan, sant Pere i sant Miquel. I el 1593, a l’inventari de l’heretat del donzell Rafel de Verí, s’esmenta que a la capella hi ha un retaule «amb la figura de Nostra Senyora amb son fill al braç i altres figures sobre post i Santa Anna». 47 Aquest cas és més precís que l’anterior en la descripció d’un retaule compost per diverses taules, tot i que podria al·ludir a una peça feta segons la tècnica i l’estil del nou corrent artístic que ja s’havia imposat a Mallorca. En canvi, la referència de 1568 indica un retaule antic i, per tant, de tipologia gòtica, tot i que l’al·lusió a l’oli ens situa en dates properes al 1500.

A més d’aquestes referències documentals, disposam d’un retaule que s’ha conservat des que es tenen notícies en l’àmbit privat de les famílies Sureda-Vivot i que, segons sembla, també prové de la iniciativa de particulars. Es tracta del retaule de Sant Martí d’Alanzell, així denominat perquè es conserva a la possessió d’aquest nom al terme de Vilafranca, per al qual contemplam una datació que estaria entre 1451 i 1455.

L’obra destaca per la seva monumentalitat, com també per la composició en cinc taules de similars dimensions –lleugerament més destacada la central 48 –amb imatges úniques [fig. 2.9]. La Mare de Déu presideix el conjunt, acompanyada pels sants Joan, Pere, Andreu i Gabriel. Perdudes la predel·la i les taules cimeres dels laterals extrems, les tres centrals contenen les figures de sant Bernadí de Siena, el Pare Etern i santa Caterina.

Peça no documentada, la possible reconstrucció parteix entorn de 1956. 49 En aquells anys el retaule estava desmuntat al porxo de la casa Sureda-Vivot de Palma, des d’on, en data indeterminada, passà a la possessió de Sant Martí d’Alanzell, una propietat del llinatge Sureda des de final del XIV. Encara que pogués haver estat adquirit al segle XIX, arran del procés de desamortització, l’absència de notícies sobre el retaule als arxius familiars–existents en relació amb altres peces–i el conjunt de dades a l’abast indiquen, en principi, que fou promogut per un dels membres de la família. En aquest cas hauria estat sens dubte Salvador Sureda Safont, per la coneguda tasca que exercí en la formació del patrimoni familiar, dins el qual es compten altres peces importants en el camp de la retaulística, cas de la coneguda taula d’Alfonso de Sedano per a la capella familiar de la Seu. Salvador Sureda Safont, un dels personatges més distingits del llinatge, fou veguer del Regne, diputat de Mallorca i membre del Consell d’Aragó; com a tal es movia dins l’entorn d’Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols. Aquestes circumstàncies, com també la precocitat i tipologia iconogràfica adoptada pel sant Bernadí d’una de les cimeres, condueixen a pensar que va tenir un paper determinant en la contractació d’aquest retaule. Descartada la ubicació catedralícia, el problema radica a saber el lloc per al qual es va fer la peça.

Atès que les cases de Sant Martí disposaven d’una capella al segle XV, cal tenir en compte la possibilitat que fos destinat a aquest àmbit i que, a conseqüència de les remodelacions parcials dels espais al segle XVIII, la peça fos substituïda, desmuntada i traslladada a les cases de Palma. Ara bé, un inventari de la capella fet el 1495, cita un «retaule del Davallament, obra de Flandes, que té a una banda sant Martí i a l’altra santa Bàrbara», 50 i no fa menció de l’obra, actualment conservada en una de les sales de la casa dels senyors. Pel que fa a la casa de Palma, llavors a «l’hort» de l’Almudaina, hi havia un tríptic de Flandes i, a la cambra que complia la funció de capella, un retaule de la Pietat, tal com consta a l’inventari post mortem de Salvador Sureda Safont de 1496. 51 En conseqüència, no podem descartar que es tractàs d’una donació familiar a les parròquies o els convents de Petra o Manacor, en qualque moment retornada, perquè el raig d’influència de la baronia de Sant Martí d’Alanzell s’estenia també a aquests termes. De fet, tenim una mostra d’aquestes possibles donacions en una peça fragmentada, de cronologia un poc anterior, que podria procedir de la parròquia de Manacor. 52 En definitiva, el retaule és el millor exemple que es pot oferir en l’àmbit i el tema que ens ocupa, però les informacions no són esclaridores ni definitives.

Per concloure aquest darrer apartat, i també l’article, diguem que els grans retaules tingueren a Mallorca un lloc poc rellevant en el que podríem denominar com a «àmbit del luxe domèstic». Aquest paper el varen complir altres objectes: els teixits, l’argenteria, els llibres en certs períodes i casos. En canvi, com a béns preuats per la seva funció devocional i també representativa, la seva posició fou ben significativa en el context religiós, atès que les capelles laterals de la Seu, de les parròquies i de les esglésies i els claustres conventuals de Mallorca foren degudes, en gran part, al finançament i a la iniciativa privada i laica.

1 Á. Santamaría Arández: El Reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV , Palma, 1955; G. Alomar: Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970.

2 J. N. Hillgarth: Readers and books , París, 1991, 2 vols.; M. Barceló i G. Ensenyat: Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’Edat Mitjana , Palma, 2000; A. Planas Rosselló: La abogacía en el Reino de Mallorca: siglos XIII-XVIII , Palma, 2003; A. Planas Rosselló: El notariado en el Reino de Mallorca: siglos XIII-XVIII , Palma, 2006.

3 P. Cateura Bennàsser: «La Gobernación del Reino de Mallorca», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval , 12 (1999), pp. 79-111; M. Barceló y G. Ensenyat, ibidem , pp. 32-39.

4 J. N. Hillgarth: Readers and books , op. cit .; M. Barceló i G. Ensenyat, ibidem , pp. 122-123.

5 J. Sastre: Alguns aspectes de la vida quotidiana a la Ciutat de Mallorca , Palma, 1997, pp. 95-97.

6 Per a l’estudi de l’àmbit privat a partir de fonts inventarials, vegeu G. Llompart: La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía , 4 vols., Palma, 1978-1980, vols. 1 i 2; J. N. Hillgarth: Readers and books …, op. cit .; J. Sastre, ibidem ; M. Barceló i G. Ensenyat: Els nous horitzons culturals …, op. cit .; J. Sastre Moll: «L’obra pictòrica com a element decoratiu, sumptuari i devocionari a les llars medievals mallorquines, en el trànsit a la Modernitat», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) , 59 (2003), pp. 47-88; M. Barceló Crespí i G. Rosselló Bordoy: La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval , Palma, 2006; O. Vaquer: «Llibres i retaules en cases mallorquines (segle XVI, segona meitat)», Mayurqa , 31 (2006), pp. 295-323; M. Barceló Crespí i G. Rosselló Bordoy: La casa gòtica a la ciutat de Mallorca , Palma, 2009.

7 T. Sabater: «Promoción y orientación del gusto en la pintura de Mallorca. Los siglos del gótico», a Imágenes y promotores en el arte medieval. Miscelánea en homenaje a Joaquín Yarza Luaces , Bellaterra (Barcelona), 2001, pp. 609-617.

8 J. N. Hillgarth: Readers and books …, op. cit .; A. Planas Rosselló: La abogacía en el Reino de Mallorca …, op. cit. ; El notariado en el Reino de Mallorca …, op. cit .

9 Els resultats d’aquestes relacions en la formació del patrimoni gòtic del convent de Santa Clara de Palma, es plantejaren per primera vegada a G. Alomar: «Iconografía y heráldica de Sancha de Mallorca, reina de Nápoles», BSAL , 824-827 (1976-1977), pp. 5-36.