Varios autores - Un amor, uns carrers

BATALLER, Alexandre (2010), «Quan l’activitat docent es trasllada fora de l’aula: rutes i viatges lingüístics i literaris», en CiDd : II Congrés Internacional de Didàctiques 2010 , Girona, Universitat de Girona. [ http://hdl.handle.net/10256/2992] [Consulta: 03-07-2013].

____, (2011a), «Geografies literàries», Revista Futura , 22, pp. 32-35.

____, (2011b), «Las geografías literarias como proyecto de innovación en educación literaria», en Mª Pilar Núñez y José Rienda (coords.), La investigación en didáctica de la lengua y la literatura : situación actual y perspectivas de futuro , Madrid, SEDLL, pp. 1965-1976.

____, (2013a), «Rutes literàries i formació literaria per a futurs docents», en Pilán, P.; De Lamo, J. F. i Gallardo, B., Propostes d’Innovació Educativa , Anejos de @tic , 3, pp. 16-25.

____, (2013b), Llibre del professor , Alzira, Bromera.

BENEJAM, Pilar (1996), «Repàs a les sortides. Els objectius de les sortides», Perspectiva Escolar , 204, pp. 2-8.

BORDONS, Glòria i Júlia FERRER (2013), «Poesia catalana contemporània,territori i educació», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura , 60, pp. 99-110.

BORRÀS, Vicent (2001) «La recreació de la natura», L’illa , 27, pp. 17-18.

BROSSEAU, Marc (1996), Des romans-géographes , París, L’Harmattan.

CHEVALIER, Michel (1993), «Géographie et littérature», en Michel Chevalier (dir.), La littérature dans tous ses espace s, París, CNRS, pp. 1-81.

CID, Josep-Sebastià (2010), «Literatura, territori i educació. Una experiència a l’ensenyament secundari a les Terres de l’Ebre», en Bordons, G. (coord.), Manual de Gestió del Patrimoni Literari de l’Alt Pirineu i Aran . Farrera i Tremp, Centre d’Art i Natura i Garsineu Edicions, pp. 52-59.

COLLOT, Michel (2011), «Pour une géographie littéraire», Fabula-LhT , 8. [ http://www.fabula.org/lht/8/index.php?id=242] [Consulta: 19-07-2013]

DEWEY, John (2004), Experiencia y educación , Madrid, Biblioteca Nueva.

DÖRNYEI, Zoltán (2008), Estratègies de motivació a l’aula de llengües , Barcelona, UOC.

ESPAIS ESCRITS (ed.) (2011), Literatura , territori i identitat : la gestió del patrimoni literari a debat , Girona, Curbet.

GELABERT, Joan (2003), «La creació d’espais d’ús per a la llengua entre els joves», Treballs de sociolingüística catalana , 17, pp. 211-224.

MANRESA, Mireia; DURAN, Carmen; RAMADA, Lucas (2012), «Les TIC en les seqüències didàctiques de llengua i literatura», Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura , 57, pp. 36-48.

MENDOZA, Antonio (2002), «Las funciones del profesor de literatura: bases para la innovación», Aspectos didácticos de lengua y literatura , 12, pp. 109-140.

MIRA, Joan Francesc (2007), «Territori, llengua, literatura, identitat», en Espais Escrits (ed.) (2011), Literatura , territori i identitat : la gestió del patrimoni literari a debat , Girona, Curbet, pp. 75-85.

PIATTI, Barbara (2008), Die Geographie der Literatur . Schauplätze , Handlungsräume , Raumphantasien , Göttingen, Vallestein Verlag.

PLA, Josep (1968), El meu país , OC , VII, Barcelona, Destino.

____, (1988), Pla , de viatge , a cura de Sandra Cambray i Llorenç Soldevila, Barcelona, Destino.

SAVATER, Fernando (2013), Las ciudades y los escritores , Barcelona, Debate.

SERRANO, David (2007), «El valor didàctic del treball fora de l’aula. Reflexions des de la Geografia», Observar , 1, pp. 106-118.

SOLDEVILA, Llorenç (2004), «Ensenyar història de la literatura a segon cicle de secundària», en Bordons, G. i Díaz-Plaja, A. (ed.), Ensenyar literatura a secundària : formant lectors crítics , motivats i cultes , Barcelona, Graó, pp. 19-29.

____, (2009), Geografia literària , 1 . Comarques barcelonines , Barcelona, Proa.

____, (2010), «Presentació d’ Endrets . cat . Geografia literària dels PPCC», VI Jornades d’Espais escrits , Badalona, 6 de novembre de 2010. [ http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/VI%20JORNADES%20ESPAIS%20ESCRITS.pdf] [Consulta: 5-07-2013]

VILARRASA, Araceli (2003), «Salir del aula. Reapropiarse del contexto», Iber : Didáctica de las ciencias sociales , geografía e historia , 36, pp. 13-25.

WESTPHAL, Bernard (2007), La Géocritique : réel , fiction , espace , París, Éditions de Minuit.

1. En els darrers anys, des de la Fundació Josep Pla s’han dut a terme experiències que mostren com el paisatge pot ser interpretat a la llum de la literatura (Aguiló, 2011).

2. Vicent Borràs, que ens acompanyava en aquest viatge escolar, ha escrit unes interessants reflexions sobre literatura, paisatge i representació (Borràs, 2001).

3. Aportem una versió poètica d’aquest concepte al poema «Entusiastes» (Bataller, 2013b: 16-17).

4. Sobre el concepte i abast del concepte «lloc literari» (des de llocs on han viscut, escrit o mort escriptors fins a llocs immortalitzats per un text, etc.) vegeu Soldevila (2009: 12-13).

5. Deu intervencions del Congrés estan enregistrades en vídeo i poden consultar-se online ( http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=geografies). A més, una ruta llegendària per la ciutat de València pot consultar-se des de diferents vídeos que il·lustren alguns dels moments i llegendes narrades durant l’itinerari des del servidor de la Universitat de València Mmedia: http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=llegendes.

6. Els vídeos de les diferents intervencions poden consultar-se des del servidor Mmedia: http://mmedia.uv.es/index?f=_all&w=lite.

Fil-per-randa , una manera de viatjar

Joanvi Candel

Pau Marqués

Fil-per-Randa

1. UN CLUB DE VIATGES

Un punt d’encontre , un munt d’experiències , un món de vivències , un cim d’altures , un bri d’amor , un deix d’aventura , un feix d’amistats , un cop de sort , un solc de camins , un sac de viatges , un cas com un cabàs . Josep Cortell (guia de Fil-per-Randa )

Fil-per-randa és un club de viatges nascut a la tardor de 1993. Organitza propostes a partir d’elements culturals tan diversos com la gastronomia, la natura, les festes, l’arquitectura o la literatura. El valor universal de la cultura permet mantenir el vell esperit del viatge sota les noves formes de l’anomenat «turisme cultural», volgudament distant dels «paquets turístics» de consum massiu. Un universalisme que s’expandeix a partir de la cultura pròpia del país. Tot el que és diferent o nou, ho és perquè tenim arrels: el que som i d’on venim. La difusió del patrimoni com apropiació espiritual encaminada al gaudi demana un substrat cultural, la literatura que tota geografia posseeix si no vol quedar-se simplement amb la imatge i la informació erudita.

S’han organitzat rutes literàries per la ciutat de València o recitals com el cicle «A la lluna del Botànic. Música i poesia» en col·laboració amb la Universitat de València, viatges específics que responen a la petició d’algun col·lectiu, o activitats pensades per a escolars. Un escriptor sempre és un bon programa, com l’actual «Vicent Andrés Estellés, la clau que obri tots els paisatges». També un aniversari, com el recital sobre els 150 anys de la Unitat d’Itàlia «València-Itàlia: ideals de llibertat»; d’altres, l’excusa és una obra literària com el viatge «Viterbo i Bomarzo. El territori dels Papes» on l’eix era el jardí que donà nom a la novel·la de M. Mújica Láinez. De vegades és el programa del viatge el que s’enriqueix amb textos literaris d’autors diversos on la geografia és l’element determinant com «Nit de Sant Joan a la Muntanyeta dels Sants», o bé són els escriptors que han destacat en un espai determinat i la relació que han tingut amb altres coetanis com la Provença de Frederic Mistral i Teodor Llorente.