a) Nucli històric: per situar en el temps i en el relat històric les construccions com ara els castells, el palau comtal o les ermites visitades. Així mateix, el temps dels moriscos o la conquesta de Nàpols també han estat referències que caldrà explicitar a l’oient.
b) Nucli de literatura popular elaborada: el trànsit pels paratges escenari de les llegendes haurà fet referència a les obres quan han salvat el llegendari de l’oblit, de manera que pel discurs hauran passat els noms de Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez, Enric Valor, Bernat Capó, Joan Borja i Víctor Gómez Labrado i llurs obres.
c) Nucli de literatura popular espontània: algunes de les llegendes no han estat ni arreplegades encara convenientment ni sotmeses a elaboració culta, de manera que la veu dels veïns de la comarca és ací la font de la llengua viva que narra. Vet ací una immillorable ocasió per parar esment al dialecte meridional i als girs específics del parlar del Comtat.
4. CONCLUSIONS
Fixem per acabar una mena de conclusions que poden sistematitzar l’aportació d’aquests itineraris per la geografia literària del Comtat:
1. Les llegendes del Comtat són un guiatge ben productiu per bastir rutes didàctiques que expliquen les llegendes transmeses de generació en generació o generades, en canvi, en l’àmbit de la producció erudita. Les llegendes generades per aquestes vies permeten dibuixar fins a cinc rutes diferents per la comarca que recorren de punta a punta la geografia amb la literatura popular llegendària com a excusa.
2. Aquests cinc recorreguts ens permetran endinsar-nos en aspectes de la història específica de la comarca, del País Valencià i d’Europa; en fragments de textos historiogràfics; en seqüències de literatura de rondalles; en extractes d’estudis erudits sobre llegendes i àdhuc en peces d’obres literàries. Tenim així, doncs, un conjunt important de referències de tota mena que basteixen una bibliografia diversa i ben rica que acompanyen el simple trànsit d’escenari en escenari de llegenda.
3. Els itineraris així pensats pretenen incrementar la competència del públic assistent en aquests camps, però també pretenen obrir la porta a la coneixença de la producció de noms com Antoni Cavanilles, Juan Bautista Perales, Jordi Valor, Joaquim Martí Gadea, Manuel Sanchis Guarner, Rafael Escobar, Francesc Gisbert, Jordi Raül Verdú o Juan Francisco Ferràndiz Pasqual. Els itineraris, per tant, tan sols enceten un camí que pot ser molt més ample; una veta per a un laberint molt més envitricollat que es proposa penetrar.
4. Bèsties, dones encantades, castells amb fantasma, princeses dissortades, comtes escàpols i mines d’or són els elements d’atracció per a una proposta didàctica que parteix de l’excursió per acabar desembocant en la literatura, l’antropologia, la història o l’arqueologia. Les possibilitat d’explotació didàctiques d’aquest espai i d’aquesta literatura popular llegendària són tan grans com capaç de gestionar-les siga la ment del docent i suggestiva siga la ment del discent. Conte contat.
5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BORJA, Joan (2005), Llegendes del sud , Picanya, Edicions del Bullent.
CAPÓ, Bernat (2002), Terra de cireres , Picanya, Edicions del Bullent.
CARBONELL, Ivan (1998), «El mite de la fada dels tolls al Barranc de l’Encantada de Planes de la Baronia», Alberri . Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans , 11, pp. 39-65.
____, (2003), «Crim i càstig del bandolerisme contestà», Alberri . Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans , 16, pp. 121-155.
____, (2007), «La llegenda de la Serra Mariola. Aprofitament didàctic del llegendari comarcal», Eines . Revista d’ensenyament i cultura , 22, Alcoi, IES Pare Vitòria.
____, (2007), «Llegendes del Comtat (I). El cicle de llegendes de la bèstia», Alberri . Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans , 18, Cocentaina, pp. 155-190.
____, (2012), Llegendes de Cocentaina i del Comtat . Estudi i difusió . En premsa.
DD.AA. (2007), « Dossier La cançó de Mariola », Eines . Revista d’ensenyament i cultura , 22, Alcoi, IES Pare Vitòria.
ESCOLANO, Gaspar (1611), Dècada primera de la Historia de Valencia , València, Pedro Patricio Mey.
FULLANA MIRA, Lluís. o.p. (1920), Historia de la vila y condado de Cocentaina , València, Obra cultural de Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy.
GISBERT, Francesc (2008), Màgia per a un poble , Picanya, Edicions del Bullent.
GÓMEZ LABRADO, Víctor (2007), Llegendes valencianes , Alzira, Bromera.
____, (2010), Enric Valor . El valor de les paraules , València, Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
INSA RIBELLES, Maria Dolores (2000), «Actas. Papeles de Cocentaina» en Sant Hipòlit i Cocentaina 1600-2000 , Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, Cocentaina, pp. 181-205.MARTÍ GADEA, Joaquim (1908), Tipos , modismes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè , arreplegades y ordenades per un aficionat molt entusiasmat de tot lo d’ella , III Vols, València, Impremta d’Antonio López i companyia.
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Francesc (1927), Folklore valensia : arreplega de llegendes , tradicions y costums del Reine de Valencia , València, Societat Valenciana de Publicacions.
____, (1995), Llegendari valencià , edició de Josep M. Baldaquí, Alacant, Generalitat Valenciana – Diputació d’Alacant.
PERALES, Juan Bautista (1920), Mariola o españoles y romanos . Novela histórica de costumbres antiguas ( la Sierra Mariola ), València, El Mercantil Valenciano.
RUIZ DE MATEO, Agustina i Juan Mateo Box (1965), Leyendas Alicantinas , Xàbia, edició dels autors.
TÀCIT, P. C. (1965), Annals , 2 vols., Barcelona, Fundació Bernat Metge.
VALOR SERRA, Jordi (1970), La nostra Serra Mariola i la seua llegenda bimil·lenària , Alcoi, Imprenta Hispania Alcoyana.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.