Varios autores - Un amor, uns carrers

Aquesta convicció l’ha refermada la recerca que hem realitzat a la comarca del Comtat gràcies a la V Beca d’Investigació Vila de Cocentaina, que se’ns concedí l’any 2011. El Comtat és una de les comarques centrals del País Valencià que ha estat escenari dels relats llegendaris amb indrets i monuments que arriben als nostres dies. Així, les edificacions —els castells de Millena, de Penella, de Cocentaina—, els paratges —el Barranc de l’Encantada—, els pobles —el Pla de la Font de Cocentaina, la plaça de la vila de Gorga—, les coves —la de la Sarsa a la Mariola, la de l’Or a Beniarrés— han estat l’escenari de llegendes transmeses de generació en generació. Criatures fantàstiques com la serp de Beniarrés o la Vídua de l’Orxa; de reals com el bandoler Manco de Calderón o prodigis com el de la Mare de Déu de Cocentaina han deixat llocs a visitar i relats a narrar als escenaris que la llegenda esmenta.

És amb aquests nuclis llegendaris que es pot bastir un itinerari per la geografia de la comarca del Comtat que permet la narració de llegendes en els indrets que en són objecte. Es dibuixa així una geografia a propòsit del relat oral que perfila un mapa semblant al que acompanya les cartografies de J.R.R. Tolkien, amb la diferència que les fortaleses i els palaus comtals existeixen. Per si aquest patrimoni associat a relats llegendaris no fóra suficient, els escriptors de ploma culta també han trobat al Comtat un escenari idoni per ambientar les seues creacions. És així que el Comtat és l’escenari on arreplegaren materials folklòrics Enric Valor, Francesc Martínez, Joaquim Martí Gadea, Bernat Capó o Víctor Gómez Labrado, però també és l’escenari de les novel·les de Francesc Gisbert, Juan Francisco Ferràndiz Pasqual o Rafael Escobar. Llegendes, rondalles i literatura culta conflueixen, doncs, pels viaranys i pels camins misteriosos del Comtat.

Hom pot imaginar els ulls d’un discent de Primària, de Secundària o de Batxillerat mentre transita per aquests escenaris i sent les narracions que se li conten. Potser la recòndita comarca del Comtat haja romàs inalterada per la modernitat durant molt de temps, però el mateix destí la va deixar empeltada de llegendes, de narracions i de mites expressats en la nostra llengua. Tenim així un escenari ideal per a una didàctica de la llengua i de la literatura que transite pel patrimoni urbà i rural als peus de la Mariola amb la sola guia d’un feix de llegendes i fragments literaris misteriosos i fascinants.

2. GEOGRAFIA LLEGENDÀRIA. ITINERARIS PEL COMTAT

Si menàrem el nostre hipotètic grup d’alumnes fins la comarca del Comtat, podríem dibuixar diferents itineraris sobre la geografia d’aquesta comarca valenciana. Almenys podríem planificar cinc itineraris que respondrien a aquests noms: a) itineraris de castells encantats, b) itinerari de les llegendes hagiogràfiques, c) itineraris vinculats a llegendes històriques, d) itineraris de les presències femenines i màgiques i e) itineraris de les llegendes de la bèstia. El llistat del llegendari que s’associaria a cada itinerari quedaria de la següent manera:

2.1. Itinerari dels castells del Comtat

L’itinerari dels castells del Comtat ens duria al castell de Cocentaina, al castell de Penella i al castell de Millena. Els tres castells, algun d’ells totalment en ruïnes, tanquen un relat llegendari que encara és evocat per les persones més majors de les localitats. En el cas concret del castell de Cocentaina, els nostres alumnes podrien provar a cercar el túnel que vora el palau comtal de Cocentaina encara es conta que comunica amb l’orgullosa torre que corona la serra. Qualsevol veí indicarà els refugis antiaeris vora el palau o la pescateria que hi ha just al lloc on es diu que hi ha la cova que comunica totes dues construccions.

Si el misteri ací no és suficient, podríem anar fins la pedania de Penella, on la isolada talaia ha estat objecte d’una curiosa llegenda. Allí, als anys cinquanta del segle XX Vicent el de l’or buscà el tresor dels àrabs sense tindre èxit. Aquell home obsessionat per l’or que encara recorden a Penella excavà al lloc on diuen que s’apareixia una dona vella que vivia en un forat sota el castell. Als qui passaven prop del castell amb el peix comprat a la costa, els demanava si els semblava bella. Si la resposa era negativa, la dona s’enfuria i els viatgers fugien espaordits (Carbonell, 2012).

Pel que fa al misteri del castell de Millena, la llegenda d’una dama que s’apareixia al castell i concedia el do que se li demanava quasi ha estat oblidada al poble. Tanmateix, les fonts escrites l’han salvada (Martínez, 1995: 171) i les persones més velles de les localitats pròximes com ara Quatretondeta encara recorden que en aquell castell ara en ruïnes s’apareixia un ésser estrany a qui s’anomenava la Por (Carbonell, 2012).

2.2. Itinerari de les llegendes hagiogràfiques

Aquest nou itinerari traçat sobre el mapa de la capital del Comtat ens duria en un dels monuments més importants de la vila de Cocentaina: el palau comtal i el convent adjacent de les monges clarisses. A la capella del palau, per una espiera que hui en dia es pot veure i visitar, el comte Guillem Roís de Corella i Borja assistí en el transcurs d’una eucaristia a un fet cabdal per a la vila: el quadre de la Mare de Déu començà a vessar llàgrimes de sang. Qui se n’adonà va ser el mossèn que oficiava la missa, qui comprovà en acabar la cerimònia que el quadre, efectivament, suava sang i féu que es certificara el milacre de les vint-i-set llàgrimes (Fullana, 1920: 342). El quadre pot ser visitat a l’església de les monges clarisses que encara avui viuen al convent i custodien la imatge, mentre que la capella del palau en què succeí el miracle és oberta i constitueix un punt essencial d’aquesta ruta.