Varios autores - Un amor, uns carrers

Segons Jordi de San Eugenio, podem prendre com a referent indispensable la definició de l’American Marketing Association (AMA) que considera la marca «com un nom, terme, signe, símbol o disseny, o una combinació de tots junts, que té per finalitat la identificació dels béns i serveis d’un venedor o grup de venedors per així diferenciar-los de la competència». Tot i que Keller destaca una segona definició més actualitzada que situa la marca molt més enllà de la definició proposada per l’AMA i relacionada amb professionals relacionats amb el màrqueting, que consideren que «la marca genera una certa quantitat de consciència, reputació i prominència, entre altres coses, al mercat».

I, més endavant, conclou: «Assenyalen, també, l’evolució del concepte, que passa d’una mera estratègia d’identificació i diferenciació a un nou concepte d’atribució de valors i/o significats que, en la lògica de gestió de marques actual, se situa en l’àmbit d’allò intangible i emocional». 2

4. FOLGUEROLES I PALAFRUGELL: DUES MARQUES LITERÀRIES PIONERES

En aquests moments al país hi ha dues marques literàries pioneres i ben consolidades: la Casa-museu Verdaguer de Folgueroles i la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

La Casa-museu Verdaguer, inaugurada el 1967 és regida per un patronat i recolzada per l’Associació d’Amics de Verdaguer i la Fundació Verdaguer. És el nucli dinamitzador a partir del qual s’organitzen activitats de diferent índole: especialment al voltant del 15 de maig data de naixement del poeta. Però també al llarg de l’any: presentacions de llibres, recitals, rutes literàries…

Ara bé, l’origen del que denominarem marca verdagueriana (MV), cronològicament és anterior a la creació de la casa-museu. Així, podem enumerar algunes materialitzacions prèvies a la configuració de la marca, que han format part i definit un territori verdaguerià en expansió. En primer lloc, hem de parlar del monument enlairat a la plaça Major, el 1908, obra de Josep Maria Pericas i Morros. És de gres de Folgueroles, pagat per la gent del poble i treballat de franc pels picapedrers.

El 1945, arran del centenari del naixement del poeta, Fèlix Llusà, nebot de Verdaguer, cedí la meitat de casa seva al carrer Major per construir-hi el museu dedicat al poeta. També es van col·locar plaques de pedra a la majoria de carrers de la vila amb versos de Verdaguer. Acció que s’ha repetit, ja en el segle XXI, arran del centenari de la mort, amb plaques metàl·liques en els carrers més nous.

El 1977, arran de commemorar el centenari de l’edició de L’Atlàntida , es col·locaren en llocs verdaguerians de tres municipis diferents (Folgueroles, Calldetenes i Tavèrnoles) un total de divuit esteles de pedra amb reproduccions de poemes de Verdaguer. A més, s’erigí un monument a L’Atlàntida a l’entrada del poble, amb pedra de l’Arumí, obra de Jordi Pallàs.

El 1995, arran del 150 aniversari del naixement del poeta s’inaugurà un nou monument, l’«Albula», obra de l’escultor Pablo Palazuelo, aquest cop enmig del bosc de les alzines sureres, una rèplica del qual es troba instal·lada a Vil·la Joana (Vallvidrera).

A més d’altres activitats, el mateix 1995, s’organitzà la trobada de més 1.000 estudiants dels Països Catalans a Vic i Folgueroles en homenatge al poeta. Hi hagué representació de les Illes, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya del Nord i Andorra, a més, és clar, de la més nombrosa del Principat. Un concert del grup Sau aglutinà el jovent després de les lectures literàries al camp de futbol del poble.

Arran de la commemoració, el 2002, del centenari de la mort de Verdaguer, s’organitzaren a Folgueroles diferents accions artístiques sota la batuta de Perajaume: Signatura de Verdaguer al torrent Folgueroles, posar fites geodèsiques a diferents punts extrems del terme municipal verdaguerià… Aixó sense entrar en detall de les diferents manifestacions comercials derivades de la figura del poeta: samarretes, coca del mossèn, capses de bombons…

Per la seva banda, la marca Josep Pla de Palafrugell compta d’entrada amb la Fundació Josep Pla que té la seu en la casa del carrer Nou on va néixer l’escriptor el 1894. En funcionament d’ençà 1983, amb el temps ha anat ampliant el ventall d’activitats i propostes que han depassat el terme municipal de Palafrugell. Ofereix diversitat de rutes per terra i per mar, algunes també de dramatitzades per actors. És un centre de documentació de primera magnitud sobre l’obra de Pla, ofereix cicles de conferències, presentacions de llibres, exposicions de les relacions de Pla amb altres escriptors i artistes…

Un altre definidor de marca prou simptomàtic és el de les manifestacions gastronòmiques. A Folgueroles, de fa uns quants anys hi ha un forner del poble que ha comercialitzat la coca del mossèn o bé algun restaurant ha ofert menús verdaguerians. Per la seva banda, a Palafrugell una neboda de Pla, va crear el restaurant «Pa i raïm» en la casa on l’escriptor passà la seva joventut, al carrer Torres Jonama, amb clares connotacions literàries, i on tendeix a fer plats que de lluny o de prop tenen ressonàncies de la literatura gastronòmica planiana.

A banda del cas de Folgueroles i Palafrugell, hi ha alguns pobles que han marcat també la ruta d’algun autor relacionat amb l’indret: és el cas de Miquel Martí i Pol i Roda de Ter o Artur Bladé i Desumvila i Binissanet. L’ajuntament de Roda d’ençà el 2004 ha retolat amb plaques metàl·liques els divuit punts lligats amb la trajectòria vital del poeta en què es poden llegir diferents textos de l’autor, iniciant la ruta en la casa on va néixer i tancant-la al cementiri que guarda les seves despulles. A més a més, en el remodelat Teatre Eliseu hi ha en Centre de Documentació Miquel Martí i Pol amb la biblioteca, manuscrits, col·leccions d’art i altres materials que li van pertànyer.

Unint les marques dels dos autors osonencs, el 2008, Ricard Torrents, amb la col·laboració de Pere Farrès, 3 va enllaçar els dos mons literaris amb una ruta que redimensionava amb aspectes que anaven més enllà dels llaços anímics, sentimentals, simbòlics i emocionals amb el territori. Així, posaven especial èmfasi en les fàbriques i les colònies tèxtils que foren el despertar industrial de la contrada, el jaciment ibèric de l’Esquerda o la crònica tràgica de les Degollades de Folgueroles.

Aquesta marca Verdaguer i Martí i Pol, possiblement sigui una de les més potents i completes que en aquests moments tenim al país.

5. DIVERSITAT DE LES MARQUES LITERÀRIES

Després de més deu anys de reflexionar què podíem considerar lloc literari, hem arribat a la conclusió que els podem agrupar amb deu indicadors diferents, lligats en la majoria dels casos als referents geogràfics o patrimonials, i tots ells, però amb una connexió prou oberta i alhora indiscutible amb el patrimoni immaterial que és la literatura.

- LITERÀRIES:cases de naixença (Miquel Costa i Llobera, a Pollença), cases museu (Jacint Verdaguer a Folgueroles) i centres de documentació (Salvador Espriu i Arenys de Mar). Les cases on viuen i creen autors coetanis i, a vegades, no estrictament literaris (Na Macaret, Alaior, i Ponç Pons o can Gasuny, el Montnegre, i Perejaume).

- MONUMENTALS:busts del Parc de la Ciutadella o del Joan Fuster a Sueca i monuments (Ramon Llull a Palma; el d’Andreu Alfaro a Verdaguer a Vic; Pitarra a Barcelona; Teodor Llorente a València.

Les tombes d’escriptors.

- GEOGRÀFIQUES:cims, avencs, rius, estanys, llacs, pantans, fonts (la font del Covilar i Joan Maragall, la de l’Oreneta i Guerau de Liost) i places, la del Diamant, la del Segle XX, a Terrassa i Agustí Bartra.