Varios autores - Un amor, uns carrers

A més dels espais escrits , també trobem rutes literàries (tant virtuals com practicables) i les diverses institucions que vetllen pel patrimoni literari català. Recentment la pàgina web de l’ MLC també ha incorporat diverses millores encaminades cap a la internacionalització del projecte. Per defecte, l’ MLC mostra tot el seu contingut en català, però des de fa pocs dies es troba l’opció de poder veure la interfície en anglès o castellà, clicant a la part superior dreta de la pantalla ( ca , en , es ). Si en canvi es vol seguir veient la pàgina en català, però interessa explorar els textos dels autors amb diversos idiomes, s’ha de clicar el botó Tria Idiomes (a l’esquerra de la pantalla), i seleccionar la llengua que més interessi, hi ha més de 15 idiomes per escollir. La tria de les diverses llengües no és arbitral, sinó que s’han escollit perquè tenen obres de la literatura catalana traduïdes. Si per exemple volem saber el nombre de textos que hi ha en anglès, cliquem la bandera en anglès i ens trobem amb el Violí d’Auswitch de Maria Àngels Anglada o A Barcelona de Verdaguer, d’entre d’altres.

Una altra novetat, a part de la incorporació de contingut del patrimoni literari català a diversos idiomes, és la integració de les xarxes socials com Facebook i Twitter amb el propòsit de convidar el visitant, l’estudiant, l’amant de la literatura, a explicar la seva experiència, combinant els continguts virtuals —que possibilita la pantalla— amb la interacció de poder trepitjar el territori real. També la icona de la cadena, visible en tots els diversos espais escrits , permet copiar l’adreça de l’enllaç i en una altra ocasió accedir directament al contingut.

Una altra novetat fa referència a les rutes literàries que incorporen la possibilitat de descarregar les rutes en format GPX, comprovable amb la Ruta Verdaguer a Folgueroles . 8 Cada ruta està composta per diferents espais escrits enllaçats i que constitueixen una ruta literària. Hi ha una petita introducció i els diversos punts de la ruta acompanyats d’una fotografia de l’indret on es troben ubicats i un fragment de l’obra de l’autor que hi fa referència. Si el que es vol és aprofitar aquesta informació per anar a fer la ruta sobre terreny, hi ha la possibilitat de descarregar la informació de la ruta i els diversos textos (clicant a Guia ) i es descarrega una guia imprimible en format PDF, també es pot baixar el recorregut de la ruta en format d’arxiu GPX, pel GPS.

Al mapa literari, també tenim l’opció de fer cerques literàries i geogràfiques. La geogràfica correspon a escriure un territori concret per veure si hi ha localitzat algun text. Per exemple el nom d’un poble o ciutat. En la cerca literària, en canvi, et diu si existeix algun espai escrit que dins el seu text contingui la paraula que volem cercar.

És a partir d’aquesta breu navegació que Espais Escrits us convida a entrar a l’ MLC i descobrir-hi els diversos textos de la literatura catalana georeferenciats arreu del món. És amb la introducció d’ordinadors a les escoles, que l’ MLC s’hauria de convertir en un recurs per a les classes de llengua i literatura, per les seves àmplies possibilitats docents. Però més enllà de l’ús que es pugui fer a l’aula del web de l’ MLC , amb la consulta dels continguts literaris, l’ MLC també permet conèixer la literatura catalana trepitjant la geografia específica amb què hi té relació.

És possible l’organització d’activitats docents fora de l’aula que tinguin com a contingut la literatura, amb un format atractiu pels estudiants, amb la possibilitat de llegir els textos descarregats prèviament, sentir-ne les seves locucions i consultar fotografies de l’autor o del paisatge.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES I RECURSOS

ESPAIS ESCRITS, http://www.espaisescrits.cat[Consulta: 24/04/2012]

MAPA LITERARI, www.mapaliterari.cat[Consulta: 24/04/2012]

TORRENTS, Carme i Mireia MUNMANY (2010), «Aplicacions didàctiques i de divulgació del Mapa Literari Català 2.0», dins el VI Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori , celebrat el 6 de novembre a l’Espai Betúlia de Badalona.

TORRENTS, Ricard (2008), A les envistes del Ter . Guia de la ruta literària entre Folgueroles i Roda de Ter , Vic, Eumo Editorial.

1. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=6&module=escriptors[Consulta: 24/04/2012].

2. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes[Consulta: 24/04/2012].

3. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=31.

4. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes.

5. http://www.espaisescrits.cat/home.php?op=43&module=rutes&idru=15.

6. En el cas que hi hagi més d’un autor en un mateix espai, s’agrupen per colors, els diferents colors indiquen la intensitat de textos que es troben a la zona, i a mesura que t’hi apropes es van diferenciant.

7. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/93/josep-palau-i-fabre/ palau-i-fabre-cant-espiritual-esglsia-del-carme?content_lang=ca&direct=true

8. http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/espai/132/jacint-verdaguer/ signatura-a-la-font-trobada?content_lang=ca&direct=true

Del lloc literari a la ruta literària: un branding en eclosió

Llorenç Soldevila i Balart

Universitat de Vic

1. EL CONCEPTE DE MARCA

D’ençà la dècada dels vuitanta del segle passat, en els més diversos àmbits de l’activitat social i comercial, s’ha anat consolidant el concepte de branding , construcció d’una marca, entesa com un element bàsic d’identificació i de promoció d’un determinat àmbit territorial. 1 Tot això, just quan també es començava a parlar de la imatge projectada per a la venda d’un espai geogràfic determinat. De fet, el concepte no és nou al llarg de la història cultural, només cal pensar en el clàssic «locus amoenus», aquell lloc ideal i idealitzat en què s’havien de complir unes determinades condicions per a què fos apte per al retrobament personal. És a dir, un lloc que complís amb les necessitats que algú hi esperava per trobar-se a si mateix i reconciliar-se amb el món. El que sí n’és, de nou, és la dimensió social, cultural i econòmica, que s’ha volgut donar al concepte, sobretot lligat a l’anàlisi transversal dels possibles continguts que pot abraçar. Un d’ells, evidentment el literari, i no pas amb un paper secundari.

2. QUÈ POT SER UN LLOC LITERARI?

Si haguéssim de definir, succintament, un lloc literari diríem, en un estadi bàsic i d’indiscutible relació amb el discurs d’algun autor, que és aquell amb el qual hi ha havia tingut una relació física o conceptual. Però també el que ha estat descrit o recreat en qualsevol gènere, de manera coetània o a posteriori per un autor i, encara que, destruït o transformat del tot, pot ser reviscut mentalment amb una lectura literària que s’hi relaciona.

Tanmateix, l’abast definidor de lloc literari pot abraçar també tots aquells emplaçaments que, no existint en l’època de l’autor, han estat creats amb símbols de diferents significats per a rememorar uns fets bèl·lics (llocs de batalles o fets heroics) o d’enaltiment de persones o accions individuals o col·lectives (monuments) i als quals es pot adscriure un text literari que hi faci referència.

3. EXISTEIX LA MARCA LITERÀRIA?

Tot i que epistemològicament els especialistes encara debaten els límits conceptuals del terme marca ( branding ) ens hem de plantejar quin encaix pot tenir en tot plegat una marca literària, que pot i es desitjable que trobi interrelacions diverses (materials: econòmiques, turístiques, culturals…, però també, emocionals, sentimentals) per tal de reforçar, si calia, el seu impacte i valor cultural. Una marca, la literària, que pot ser singular i dominant en alguns casos sobre els altres elements que la configurin i, en d’altres, complementària d’altres dinàmiques (històriques, esportives, artístiques…) que defineixen molt millor el territori limitat o ampli que pretén vendre’s sota la denominació d’una determinada denominació d’origen.