Varios autores - Un amor, uns carrers

No és aquest l’únic milacre que ens pot guiar per Cocentaina. A la plaça de la vila es decidí per votació qui seria el patró del poble al qual adreçar les pregàries que salvaren dels infortunis la vila. D’entre les boles que tancaven noms de sants i que un infant innocent triava, el nom de sant Hipòlit va ser extret fins en tres ocasions, després d’haver estat rebutjat per l’auditori en dues ocasions, per poc conegut. Així, per commemorar aquest prodigi es pot visitar l’estàtua de sant Hipòlit que s’alça vora l’avinguda de Jaume I després d’haver seguit els camins que separen aquest lloc de la plaça de la vila, on se celebrà l’elecció miraculosa (Insa Ribelles, 2000: 181).

2.3. Itinerari de les llegendes històriques

El palau comtal conservat a Cocentaina i la Sala Daurada farcida de pintures per a enaltir els comtes de Cocentaina poden ser el primer estadi de l’itinerari de les llegendes històriques de la comarca. A la Sala Daurada es pot narrar l’estranya conducta del comte Guillem Roís de Corella i Borja, que després d’assistir al miracle de les llàgrimes desaparegué un dia dels seus dominis, sense deixar pistes del seu destí. Quan ja es perdia el seu record reaparegué vestit pobrament de pelegrí, però en no ser reconegut pels seus súbdits tornà a desaparéixer, ara per sempre (Escolano, 1611: Libres VIII i IX, Vol. V).

Aquesta estranya història pot motivar-nos a caminar envers el paratge de sant Cristòfor, escenari de la vida d’un altre personatge real extraordinari. Es tracta ara de l’eremita i visionari Venerable Escuder, habitant de les coves del paratge on avui hi ha una ermita en perfecte estat. Allà podrem imaginar els emissaris que la reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim , envià perquè preguntaren a aquell home sant si el seu espòs el rei seria alliberat després d’haver estat fet presoner a Nàpols. Després de pujar la muntanya a la recerca de la il·luminació, el Venerable Escuder profetitzà l’alliberament i àdhuc la Reforma de Luter (Escolano, 1611: llibre IX, cap. XXXXV).

El descens des del paratge pot dur-nos directament en un altre lloc vital de Cocentaina: el Pla de la Font, una amable plaça amb font, abeurador i llavador arcaics. Per allí corregué Vicent Moltó, el Manco de Calderón segons la versió literària de la llegenda arreplegada per Joan Borja en Llegendes del sud . Aquest veí del poble va ser el bandoler més significatiu de la localitat, encara recordat i evocat, i el ben cert és que els seus fets criminals acabaren amb un ajusticiament a la Torreta, un fragment de muralla medieval que encara es conserva. Allà podrem narrar com va ser mort a garrot el bandoler en un acte que aplegà milers de persones de tota la comarca, com els més vells conten encara que els contaren.

2.4. Itinerari de les presències femenines i màgiques

Sens dubte, l’itinerari més màgic és aquell que es pot dibuixar sobre el plànol del Comtat per lligar els llocs vinculats segons la narració oral a presències màgiques. Començarem aquest itinerari al Barranc de l’Encantada de Planes de la Baronia, on es conta encara que una princesa deixada pels àrabs custodia una mina d’or i s’apareix a l’incaut que s’avesa a la nit a les seues aigües. Llavors, la dama encantada dóna a triar entre les joies que l’acompanyen i ella, però la bellesa de l’aparició és tan poderosa que qui la veu té clara l’elecció i no escapa de les aigües on es perd el seu rastre per sempre. L’entrada a la mina que guarda els tresors dels àrabs es manté així una vegada més ignota i desconeguda. Al paratge encara es poden veure les destrosses de les explosions que provaren a trobar aquesta mina d’or al segle XX per ordre d’un batlle de Planes, fent cas de la llegenda. Es dinamità així el lloc en què hi havia una inscripció documentada per Antoni Cavanilles en Observaciones sobre la historia natural , geografía , agricultura , población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) que se suposava que era l’entrada de la mina d’or (Capó, 2002: 50).

El paratge espectacular de Planes pot ser completat amb la visita a la Cova de la Sarsa de Bocairent, a l’altra banda de la serra Mariola. En aquesta cova potser habità un misteriós personatge de qui s’ha cregut erròniament que la serra agafa el nom; la princesa romana Mariola. Aquesta filla d’un patrici romà era feliç voltant per la serra amb la companyia d’una pantera que havia rebut com a regal, fins que la cobdícia dels emperadors romans caigué sobre la seua família. Per la dissort i la tragèdia, Mariola vagà fins perdre la vida amb la sola companyia del felí, que també s’extingí a la serra. Es podrà contar al públic d’alumnes que a la dècada dels seixanta del segle XX un crani de pantera de varietat exòtica va ser trobat a la cova per a sorpresa de tothom (Valor, 1970: 46).

Finalment, podrem anar a un altre extrem de la comarca, l’Orxa i el seu castell de Perputxent, per albirar des de l’antic castell templari el poble i els camps que l’envolten. Allà s’evocarà la figura d’una misteriosa Vídua de l’Orxa que atorgava camps i altres menesters a la gent de la localitat, que encara la recorden feblement, sense saber del cert el seu origen ni la raó d’aquelles estranyes concessions sense contrapartida. Com conta Víctor Gómez Labrado en Llegendes valencianes , aquesta presència femenina tanca per aquest costat la comarca amb un hàlit de misteri.

2.5. Itinerari de les llegendes de la bèstia

El darrer dels itineraris que podem dibuixar sobre el mapa comarcal a propòsit del llegendari, ens farà recórrer la distància existent entre les localitats de Beniarrés i de Gorga. A la primera de les dues viles haurem d’ascendir a la Cova de l’Or, a la serra del Benicadell, per narrar la dissort de Joan, veí de la vila que un tres de juliol sota la lluna plena pujà la serra per buscar les set peces d’or que segons sa mare s’apareixien allà. Tanmateix, les peces eren protegides per una serp que habitava vora el riu i que podia convertir en vidre amb la sola mirada. Joan, arriscant la vida per treure de la pobresa la seua família, aconsegueix tocar una de les peces, però la serp apareix sobtadament i el transforma en espill, a la manera com actua el basilisc. Després, segons la veu del poble, la serp es retirà a la Cova de l’Or a custodiar per sempre les sis peces restants, mentre a la llar familiar de Joan apareix la peça d’or tocada pel jove i sa mare entén que el fill no tornarà més amb ells (Borja, 2005: 185).

El darrer escenari ens haurà de dur a la plaça de la Vila de Gorga per ambientar allà un altre relat estrany amb bèsties com a protagonistes. En aquest cas la història es remunta a temps antics en què la plaça era escenari de batalles de gossos que animaven enemics aferrissats del poble, un bàndol de veïns cristians i un altre de morisc. Un dia, un dels veïns cristians importa un gos bestial des de la Selva Negra d’Alemanya i proposa una batalla al rival, el qual també es presenta a la plaça amb un animal feroç. La batalla dels dos gossos és mortal; tots dos cans moren en la lluita i quan els veïns es giren vers els vilatans moriscos per veure la seua reacció s’adonen que s’han transformat en deu galls negres que envoltaven un gall negre brillant i poderós. Els galls tenien banyes vermelles en comptes de crestes (Ruiz de Mateo, 1967: 72). A les pàgines de l’obra d’Antoni Cavanilles al seu pas per Gorga podrem llegir el substrat real que pot haver en aquesta llegenda.

3. FORMACIÓ LITERÀRIA I ENCICLOPÈDIA CULTURAL

Amb aquests itineraris que empren les llegendes com a estímul haurem visitat nombroses viles i paratges de la comarca del Comtat i haurem satisfet sobre la marxa els següents nuclis d’interés que configuren tot un programa formatiu: