Varios autores - Un amor, uns carrers

La forma de representació del món ha canviat i per primera vegada a la història de la humanitat la tradició cultural d’un territori determinat ja no es construeix sobre les bases materials de la nostra existència. La vida d’una comunitat ja no s’articula a partir de la manera de treballar la terra, dels recursos naturals d’aquell territori, de les estructures socials i de la tradició cultural i religiosa que han organitzat les relacions humanes d’una manera ancestral en un territori. Els homes i dones d’avui som «habitants d’uns universos construïts artificialment (real o virtual) a partir dels recursos culturals que tenim a l’abast», diu Joan M. Tresserras.

Els joves d’avui construeixen la seva identitat a partir de la vida en xarxa i la llengua esdevé —més que mai— el referent més profund i singular de la seva cultura, el que els identifica i en el qual es reconeixen. Com es diu en la Declaració sobre la llengua publicada a la revista de poesia Reduccions :

El llenguatge i la poesia són consubstancials amb la humanitat. I tant l’un com l’altra es materialitzen i es manifesten per mitjà de llengües concretes. Les llengües no són pas abstraccions ni tampoc mers repertoris de mots i de regles morfològiques i sintàctiques. Les llengües són construccions culturals col·lectives, forjades en el transcurs de la història per uns grups humans determinats, es diguin pobles o nacions, que s’han hagut d’enfrontar a unes condicions particulars de l’existència humana.

La cultura en xarxapermet que la creació i transmissió de coneixement deixi de seguir uns patrons jerarquitzats i unidireccionals per passar a construir- se de manera col·laborativa establint nodes que fan d’emissors i receptors al mateix temps. Amb una capacitat d’elaborar coneixement molt creativa, ràpida i fins i tot econòmica. La comunitat 2.0 ens obre unes gran possibilitats de sumar sinergies i iniciatives i ens predisposa a crear comunitats amb una gran interacció entre col·lectius que tenen grans potencialitats per compartir les seves afinitats. Unes relacions que no es produeixen per generació espontània: cal propiciar-les i dinamitzar-les i esdevenir moderadors d’aquest gran fòrum cultural que es pot generar en totes i cada una de les comunitats que es troben i es comuniquen a través de la xarxa.

És en aquest context que la Fundació Jacint Verdaguer assumeix la responsabilitat de la custòdia d’aquesta llengua recuperada per Verdaguer i es responsabilitza de ser prescriptora de les obres cabdals de Verdaguer fent-les accessibles i llegibles, en definitiva preservant-ne la memòria en clau de futur.

3. PROJECTES DE LA FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER A LA XARXA

A partir de l’anàlisi que hem exposat, la Fundació Jacint Verdaguer ha portat a terme diversos projectes endegats els darrers cinc anys que tenen en comú la voluntat de donar a conèixer la figura i l’obra del poeta de Folgueroles a través de la xarxa i cadascun d’ells obeeix a uns objectius específics que exposarem breument.

1. Creació de comunitat a la xarxa

«Ajuda’ns a trobar Verdaguer» és un projecte de Recerca col·laborativa obert a la xarxa el 2009 amb l’objectiu de recollir imatges i localitzar carrers, monuments i espais públics dedicats al poeta. [ http://www.verdaguer.cat/home.php?op=22&module=noticies&cad=0&year=2010&id=217]

2. Exposicions en xarxa

Es tracta d’exposicions sobre obres concretes de Jacint Verdaguer —a vegades poc conegudes— que es produeixen en doble format és a dir, en suport físic i amb suport digital dels llibres: A vol d’ocell (2008) [ http://www.avoldocell.cat] i Caritat (2011) [ http://www.caritat-verdaguer.cat]

3. Literatura georeferenciada

Una proposta sobre literatura i territori elaborada conjuntament amb Espais Escrits que permet navegar sobre un mapa i descobrir textos de la literatura catalana vinculats a la geografia del món (2009). [ http://www.mapaliterari.cat]

4. Producció multimèdia

Per celebrar els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886) es va idear el projecte «Canigó 125 Veus», que es va desenvolupar durant tot el 2011 i es va culminar amb l’edició de l’àlbum amb tres devedés. Canigó 125 Veus és una lectura col·lectiva del poema sencer llegit davant d’una càmera per 125 persones diferents, cadascuna en un lloc de la geografia catalana.

El projecte va néixer amb un objectiu molt clar, a l’era de la globalització, en uns moments de canvis revolucionaris en el món dels llibres i de l’edició.Vam apostar per trobar una fórmula per fer present el llibre, que es llegís en el format que fos. Com els protagonistes de la pel·lícula Fahrenheit 451 que interioritzessim la lectura per salvar la identitat d’un poble que des de fa 125 anys veu en el Canigó el reflex de la història que li és pròpia. El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, va constituir una experiència de lectura inèdita i va tenir una repercussió molt important tant des del punt de vista mediàtic com des del punt de vista dels usuaris que fins a dia d’avui han fet més de 46.000 descàrregues dels vídeos a You Tube. Existeix activa la web Canigó 125 Veus [ http://www.canigo125.cat] i s’han produït a través de micromecenatge 1000 àlbums amb tres vídeos que es troben a la venda a través de info@verdaguer.cat.

Amb aquesta lectura calidoscòpica de Canigó i amb els resultats que tenim dia a dia entre els usuaris de les nostres webs podem afirmar que la presència dels nostres escriptors a la xarxa és del tot necessària. Una cultura com la nostra, constantment amenaçada, ha de ser present entre la comunitat digital. No només essent actius a les xarxes socials, que també; sinó sobretot fent navegar les obres dels nostres autors amb projectes innovadors que engresquin, creïn comunitat i sobretot donin a conèixer la nostra literatura, que en definitiva és l’expressió cultural per excel·lència de la nostra comunitat lingüística. Els resultats obtinguts fins al moment són plenament satisfactoris.

Més informació: http://www.verdaguer.cat.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CONSELL DE REDACCIÓ DE REDUCCIONS (2012), «Declaració sobre la Lengua», Reduccions , 100, pp. 307-312.

TORRENTS BUXÓ, Carme (2007), «Patrimoni Literari català i consum cultural», dins Miscellània Ricard Torrents . Scientiae patriaeque impendere vitam , Vic, Eumo, pp. 595-607.

____, (2012), «Formats literaris de qualitat: un repte per als centres de patrimoni literari», dins Literatura Territori i identitat . La gestió del patrimoni literari a debat , Barcelona, Courbet edicions, pp. 237-258.

II. Els itineraris: territoris

Geografia llegendària del Comtat. Les llegendes com a itinerari didàctic

Ivan Carbonell Iglesias

IES La Vereda ( La Pobla de Vallbona )

1. INTRODUCCIÓ

El llegendari, el folklore, les rondalles i les peces de literatura popular necessiten d’unes coordenades espai-temps que donen escenari als motius narrats. Així, és obvi que les rondalles arreplegades per Enric Valor permeten bastir un itinerari pel patrimoni natural i urbà de la geografia valenciana en què s’ambientaren aquelles narracions. Amb les llegendes, en tant que relat d’intenció històrica, s’esdevé un procés idèntic: les coordenades espai i temps que articulen la narració permeten la recreació, la visita a l’escenari, el relat a l’ombra dels llocs i dels fets que es volen narrar.