Varios autores - Un amor, uns carrers

Una pedra angular de Fil-Per-Randa són els guies col·laboradors: historiadors, arquitectes, artistes, biòlegs, escriptors…, apassionats i compromesos amb el país, que asseguren l’objectiu primigeni: esdevenir un referent cívic dins la societat valenciana en la defensa i la promoció del nostre patrimoni cultural.

2. DEL MAPA A LA GEOGRAFIA HUMANA

Cal entendre les geografies literàries en un sentit ampli, ja que sovint considerem literaris textos que no responien inicialment a aquesta voluntat de l’autor. També hi ha la geografia humana, tant dels llocs que visitem com dels viatgers que formen el grup: Fil-per-Randa és un punt de trobada de gent oberta, que vol mantenir l’esperit receptiu i inquiet dels viatgers, i no simplement consumir un producte donat i pastat. Una composició heterogènia que té un punt en comú, les ganes de descobrir paisatges «fil-per-randa», amb tot detall, com diu la locució que ha donat nom al club. Punt en comú que permet viatjar sol o amb companyia, perquè sempre ens trobarem immersos en la companyonia pròpia dels viatgers d’antiga nissaga.

Uns viatges tenen un enfocament bàsicament cultural: veure les realitzacions de l’home; en altres, el contacte amb la natura és l’objectiu. En tots dos casos es tracta de mirar per formar part del que mirem. En tots dos casos, comptem amb un cap de grup, un guia que gestiona els temps. El ritme és important, però també el temps lliure de desconnexió del grup, de descoberta personal, amb completa llibertat. Un programa de viatge és un rosari de propostes plantejat a un grup, però són els individus els qui marquen el propi grau de participació. El viatger sap quan s’ha d’aturar a descansar, quan vol desconnectar, quan necessita un espai propi i intransferible. Un guia és el complement, és qui dóna veu al que tenim davant; una veu que és polifònica perquè es multiplica amb altres veus: ocasionalment un guia local, però sempre amb la música, les pel·lícules o les lectures pensades per a l’ocasió. No podem oblidar, però, les veus d’altres viatgers perquè aprendre o gaudir són processos recíprocs.

El programa d’un viatge no és simplement un itinerari, és també la visita a un museu, una exposició, l’assistència a un espectacle: concert, teatre, festes populars… El paisatge humà i els aspectes culturals dels indrets són primordials a l’hora de planificar i realitzar els viatges. Els formats dels viatges són variats: passejades temàtiques per una ciutat, recitals dramatitzats, excursions d’un matí o tot un dia, de cap de setmana o pont, de mitja durada en vacances o viatges llargs. Del país al món en una gradació que prima els espais més propers, passa per altres acostats geogràficament i culturalment (països europeus) i arriba a qualsevol racó del planeta. Les destinacions es dissenyen a partir de brandings existents o proposats bé pels viatgers, bé pels col·laboradors. Un element distintiu és un disseny propi que sobre una base cultural combina en un mateix viatge destinacions turísticament conegudes amb altres indrets no menys interessants, però desconeguts per als circuits més comercials. Les activats més curtes, senzilles, properes (excursions, passejades, recitals…) responen sovint a esdeveniments culturals recurrents (una festa, un aniversari) o són proposades en cicles: l’arquitectura rural, l’albufera…

3. EL PROJECTE “MERAVELLES VALENCIANES”

L’etiqueta «set meravelles del món» ha tingut una ininterrompuda difusió des de l’antiguitat clàssica. Han aparegut innombrables versions basades en els criteris més diversos: arquitectura, espais naturals, etc. El propòsit també ha canviat amb el temps, de ser una guia de viatge o un compendi de llocs curiosos a descriure llocs que necessiten una protecció i conservació especials. Una de les iniciatives més exitoses, però no menys polèmica, va estar la iniciada pel cineasta suís Bernard Weber amb el propòsit de triar les «Set noves meravelles del món», procés que culminà amb les votacions fetes el 2007. Al caliu d’aquest projecte van sorgir nombroses votacions en altres àmbits més restringits.

Fil-per-randa , coherent amb la seua finalitat, no podia deixar passar l’oportunitat de participar activament en la creació d’un programa similar, referit en aquesta ocasió al patrimoni cultural i mediambiental valencià. La idea no era original, però podia funcionar i s’ajustava al que sempre s’havia pretés: crear un espai simbòlic valencià. La dita llatina «Nihil volitum quin praecongnitum» ja ho avançava. Fil-per Randa sempre ha fet bandera de la difusió i descoberta del patrimoni perquè ens aboca a estimar-lo.

Amb la iniciativa no es buscava una simple repercussió mediàtica i comercial, sinó fer una proposta que comptara amb la participació d’entitats públiques i privades valencianes. Amb aquest pantejament, Fil-per-randa va crear un web participatiu que d’una manera rigorosa i científica, però lúdica i popular alhora, culminà l’octubre del 2008 amb la proclamació de les «Set Meravelles Valencianes». La data coincidia, a més, amb el 15é aniversari de Fil-per-randa . No s’havia pensat en triar una única meravella guanyadora, sinó provocar l’interés pel patrimoni sotmés a votació. La primera innovació havia sigut no reduir-se a «set meravelles», sinó proposar set meravelles de set categories: parcs i paratges naturals, conjunts historicoartístics, peces arqueològiques i obres d’art, monuments naturals, monuments arquitectònics històrics, monuments arquitectònics moderns dels s. XX-XXI. Iniciativa que per a satisfacció general i de Fil-per-randa comptà amb una gran participació i repercussió als mitjans de comunicació.

Com a culminació de la proposta es preveia la redacció d’un material elaborat per professionals de prestigi perquè esdevinguera un nou motor de la promoció del patrimoni cultural i natural valencià. És cert que abans de votar les 49 candidates —set per cada categoria— es va constatar l’absència de meravelles importants, tant de les comarques d’Alacant com les de Castelló. Ja en aquell moment es va decidir subsanar aquesta mancança en l’edició del llibre. Publicar el treball aportat donava un llibre excessivament gruixut, motiu pel qual van decidir partir-lo en dos toms, el primer dels quals aparegut el 2010 ( Fil-per-randa , 2010), l’altre de pròxima aparició. La voluntat de l’obra era replegar la filosofia del club de viatges: despertar en la societat valenciana desig —mai no assolit del tot— d’apreciar el propi país, el seu patrimoni i la història que hi ha al darrere.

4. VIATJAR O FER TURISME, TOT ÉS CONSUMIR

«Grand Tour» va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta. Costum que es va estendre des del s. XVII fins a mitjans del s. XIX, quan la revolució dels transports va propiciar els viatges de «massa»; tot i que la idea de viatge/instrucció va seguir mantenint-se durant molt de temps.