Varios autores - Un amor, uns carrers

Aquest hauria de ser el nostre objectiu docent, educar la mirada. Fou a Ontinyent, al cor de la Vall d’Albaida, durant el període de cinc anys viscut a l’institut de batxillerat, on encetàrem un projecte de didàctica de la literatura basat en la lectura, l’escriptura de textos literaris que tenia com a eix transversal l’elaboració de rutes literàries i tota mena de propostes d’eixides escolars (Bataller, 2010). Els alumnes havien de descobrir un territori lingüístic i literari. I, amb aquesta fi, calia eixir de la Vall, calia traure els alumnes a fora de l’aula. Una de les primeres experiències en aquest sentit, fou l’intercanvi amb els alumnes de l’institut Salvador Vilaseca de Reus, el mateix on estudià el poeta Gabriel Ferrater. Els primers viatges eren motivats pel mateix temari de l’optativa de literatura catalana de COU, cada curs amb més alumnes: la Girona de Josafat o la Barcelona de La Plaça del Diamant . Un dia, una lectura de Josep Pla ens fou determinant d’un viatge iniciàtic. Es tractava del far de sant Sebastià a Palafrugell, que de nou ens evocava el far del cap de la Nau a Xàbia. 2 Allí «la carretera fa un llaç —cinta blanca entre els pins— i hom arriba a Sant Sebastià, que és el punt més gloriós de Catalunya, l’angle més recte que en aquest país fan la terra i la mar» (Pla, 1968: 475). I ja sabem que quan Josep Pla empra un adjectiu solemne cal fer-li cas. A més, el lloc té un amorós etern atractiu adolescent:

Si hi veniu només per mirar, la melodia d’aquest món us agafa, els sentits se us afluixen, us surten uns ulls de peix i el cor se us en va. Les dones torcen dolçament el coll, se’ls allarga el nas i posen la galta de setí sobre el pit de l’amat. ¿Qui podria resistir seriosament la contemplació de la mar a Sant Sebastià? ( op . cit .)

Però, per damunt de tot, aquest espai és un lloc d’evident força literària perquè és ací on el jove Josep Pla comença a escriure, justament l’objectiu escolar que volem transmetre als nostres alumnes, tal com expressen unes delicioses línies:

Un dia, sense saber com, em vaig trobar amb un llapis i un quadern a la mà. Vaig començar a posar adjectius darrera de cada pineda, de cada camp, de cada tros de mar. Vaig tractar d’escriure els sentiments que ens produïa la visió de la terra diversa i de la blava mar escampada. Cada vegada que començava aquests exercicis estava dominat per una efusió ideal. No m’enamoraré mai tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig enamorar d’aquelles coses. Encegat, vaig arribar a suposar que serien de possessió fàcil. Pobre de mi! De vegades, a mig escriure la primera ratlla, ja esquinçava el paper. Ho tornava a provar… Hi tornava encara. El neguit de la temptativa, una successió d’estats de joia aparent i de desesperançament real, m’emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la fal·lera pueril i ridícula d’aquest ofici amarg. ( op . cit .)

Un d’aquells cursos anàrem a l’Empordà. A la dansa de la mort de Verges, però molt especialment al Mas Pla i a l’humil cementeri de Llofriu, on descansen plàcidament les restes de l’autor d’El quadern gris . En tornar, vaig descobrir alumnes que havien fet de l’home de l’abric, de l’home de la boina, una mena d’heroi literari.

2 . 2 . L’entusiasme i l’ensenyament de llengües

El nostre treball en les classes de literatura no havia de centrar-se en plantejaments historicistes entesos com a mera relació d’autors i obres i sinó que havia de basar-se a donar sentit als textos. Hem considerat prioritari l’impuls a les activitats de formació lectora, amb lectures i comentaris literaris dins i fora de les aules. En aquest sentit, hem aplicat activitats de producció i creació literària a partir dels textos i models literaris. Sabem que la competència literària no ve condicionada només per l’adquisició d’uns coneixements sinó també pel desenvolupament d’habilitats, de procediments cognitius i d’actituds que l’afavoresquen. I és en aquest context que s’ha assenyalat el concepte d’entusiasme com a l’eix central de la relació amb els aprenents de llengües. El professors que més influència deixen en els seus alumnes són aquells que mostren una estima per la seua diciplina i saben encomanar-ne la passió. En aquest sentit, el professor construeix el seu jo com un referent, com assenyala Dörnyei:

Projectar entusiasme té a veure amb el procés més general del modelatge (actuar com a referent), que és un mètode molt efectiu per ensenyar diverses matèries donant exemple, i aquest exemple bé pot incloure factors motivacionals com ara els esforços esmerçats, les actituds positives i l’interés pel camp concret (Dörnyei, 2008: 51).

Motivació, actituds i entusiasme. Un concepte didàctic certament relliscós. En-theós , sentir-se posseït per un Déu, n’és el seu signficat etimològic. Com que no pretenc entrar en anàlisis filològiques, faré esment d’una anècdota personal. Una nit valenciana, acomiadant-nos de l’escriptor i gramàtic Enric Valor, després d’una conversa iniciàtica, a la porta de sa casa, vam rebre una revelació sobre el sentit d’una feina que ja ens apassionava, l’estudi i la divulgació de la llengua per part de la generació que ell representava: «Nosaltres érem només uns entusiastes. Uns entusiastes de la llengua». Aquesta era la lliçó. Escoltar la paraula viva, la paraula incontaminada de la gent diversa i senzilla. Percebre els accents diversos de la terra diversa i, després, com a ensenyants, compartir aquest entusiasme amb els aprenents que ens transmeten la il·lusió de la seua joventut. 3

2.3. Educació literària i espais d’ús lingüístic

Després, en els dèsset cursos viscuts a un institut de la ciutat de València, vaig aprendre que més enllà de la competència lingüística, la nostra dedicació havia d’encaminar-se cap a l’ús, que els alumnes usaren la llengua que aprenien a l’aula també en situacions de la seua vida personal i quotidiana. Contra la inèrcia de no emprar la llengua més enllà de les fronteres de l’aula ens cal «fer de la resistència, la constància, la paciència i l’activisme constant les armes que permetin superar aquesta desídia lingüística generalitzada» (Gelabert, 2003: 212). Amb aquesta fi posàrem en pràctica activitats extraescolars relacionades tant amb l’ensenyament de la literatura com amb la diversitat geogràfica de la nostra llengua, com ara les eixides en grup al teatre, la visita a exposicions vinculades amb obres literàries, l’assistència a recitals poètics o a conferències de temàtica literària, les visites a biblioteques i llibreries, les visites d’escriptors al centre o altres menes d’encontres amb escriptors actuals organitzats per algun organisme públic i els itineraris que resegueixen la geografia d’un escriptor concret o d’una obra literària.

I és així com vingueren les propostes que ens dugueren cap a itineraris diversos. Uns dies intensos de molta proximitat amb els alumnes, amb espais de temps compartits per establir converses i reflexions, amb moments d’interrelació i de cerca de moments per a l’escriptura de textos breus on més que mai s’estreten els angles del triangle pedagògic coneixement-ensenyant-aprenent. Perquè una de les condicions que establíem en les rutes i viatges literaris era el compromís de parlar-nos tots en valencià en tots i cadascun dels moments del viatge. Amb això preteníem obrir un espai d’ús per a la llengua, d’una durada molt limitada, això sí.

Des de la nostra perspectiva, considerem la ruta literària com a motor de les classes de literatura. La «ruta literària» és sempre conseqüència d’un treball previ a l’aula. La realització de la ruta o viatge és una part d’un procés que comença amb la lectura d’una o més obres literàries completes i d’un conjunt de textos que guiaran el nostre recorregut. El procés previ dura un parell de mesos en els quals es van ajustant els detalls i es va agumentant el comboi col·lectiu de realitzar l’eixida. En tornar, els dies viscuts seran rememorats i avaluats. En tornar del «Viatge literari a Mallorca», l’alumna Teresa Álvarez escriu un relat («Dona Maria Antònia de Bearn») inspirat en Mort de Dama de Llorenç Villalonga, que obtingué el primer premi en un prestigiós concurs català per a joves. Aquest és l’inici del seu relat: