Varios autores - Un amor, uns carrers

En la primera secció del llibre ( Els llocs i els recursos ) el lector trobarà alguns elements amb què poder construir el marc referencial de les rutes literàries amb finalitats educatives. Des del mateix concepte de «lloc literari» o «marca literària» fins a l’anàlisi dels webs de literatura georeferenciada, la funció de les cases d’escriptors com a espais per a la mediació literària, les particularitats dels viatges culturals o els mateixos recursos educatius, dins el marc de les eixides fora de l’aula, amb la interacció didàctica amb el medi i els espais d’ús lingüístic que s’hi posen en joc. En la segona secció ( Els itineraris : territoris ) es mostren set propostes a partir de territoris i referents que articulen espais literaris diversos. Des de recorreguts literaris per ciutats (València, Castelló de la Plana i Arenys de Mar), fins als espais que configuren escenaris de llegendes, siguen poblacions (la Vila Joiosa) o comarques (el Comtat), passant per rutes tematitzades com la que passeja la ciutat de Barcelona seguint les pistes de la Literatura Infantil i Juvenil o la que dibuixa els territoris evocadors dels titellaires valencians. Per la seua banda, la tercera secció del llibre ( Els itineraris : autors i obres ) mostra les possibilitats generades a partir d’obres literàries i autors concrets. Els autors poden estar vinculats a una ciutat determinada (Màrius Torres i Lleida, Manuel Vicent i València i Vicent Andrés Estellés, també associat a la toponímia urbana de València, que ha merescut una atenció per partida doble) o poden suggerir relacions sorprenents com és el cas de l’itinerari que vincula Ausiàs March amb Mercuri. Les obres literàries poden pertànyer al cànon tradicional ( Tombatossals ) o ser mostres de novel·les destinades a un públic jove ( Els papers àrabs o El enigma del Cid ). La quarta i última secció del llibre ( Les experiències ) mostra la cristal·lització dels conceptes i itineraris en concreccions dutes a terme en diversos àmbits educatius. Una gamma d’experiències amb alumnes de secundària de diferents centres i territoris exploren eixos diversos: viatges culturals, intercanvis escolars, blogs que aglutinen imatges i textos, projectes reals i virtuals que posen en relació alumnes en xarxes de treball, amb fils conductors que engloben fets històrics, gèneres populars orals o referents gastronòmics. També hi ha espai per a les experiències universitàries adreçades als mestres del futur, que connecten les aules amb el patrimoni musical d’arrel tradicional, que aporten una nova mirada sobre el medi natural de l’Albufera o que viatgen per les terres de l’Ebre, aquestes darreres vinculades al projecte «Geografies Literàries».

Les històries i els versos s’esdevenen en uns llocs i parlen d’un territori, d’unes ciutats, d’unes gents i d’uns paisatges que podem recórrer amb finalitats educatives. I, com ens recorda el poeta Vicent Andrés Estellés, l’amor, que mou el cel i les estrelles, viu integrat en un temps i en un paisatge. Una nova mirada, una convergència de didàctiques, una disciplina emergent que hem volgut associar a uns versos com a divisa, de la qual el present llibre aporta unes bases, entre els conceptes i la pràctica, uns elements constituents. Ras i curt: «un amor , uns carrers…»

ELS EDITORS

I. Els llocs i els recursos

Per una didàctica de la llengua i la literatura vinculada al territori

Alexandre Bataller Català

Universitat de València

1. LA GEOGRAFIA LITERÀRIA COM A NOU PARADIGMA METODOLÒGIC

Patrimoni literari, geografies literàries, ciutats literàries, itineraris literaris, espais escrits, carrers literaris, rutes literàries, festes i celebracions literàries… Són signes i evidències que ens parlen del canvi de paradigma que opera des del temps cap a l’espai. Un horitzó metodològic en construcció s’obre davant nostre, geografies que expliquen el fet literari i literatures com a font geogràfica (Chevalier, 1993). En els darrers anys, l’emergència d’una nova disciplina, la «geografia literària» suposa una interrogació dialèctica entre territori, espais culturals i literatures que permet l’alliberament tant del biografisme, que assimilava radicalment el referent geogràfic a la seua representació literària, com de l’estructuralisme, que havia volgut aillar el text de la seua realitat (Collot, 2011).

Per la seua banda, la disciplina anomenada «geocrítica» defineix una metodologia comparativista consistent a relacionar un corpus d’obres al voltant d’un lloc, que esdevé el centre i el fil conductor de les aproximacions operades dins una dinàmica «geocentrada» al voltant d’un lloc (Westphal, 2007). La geocrítica, així definida, permet entrecreuar àmbits d’actuació diversos com ara història, literatura, geografia, sociopolítica i turisme.

En aquesta línia de recerca, comptem amb algunes notables realitzacions com són el projecte «Atlas Literari d’Europa» que ja ha cartografiat desenes d’obres de ficció a través dels segles, d’uns indréts de Suïssa, d’Alemanya i de Praga (Piatti, 2008), o el molt reeixit «Atlas literari de Girona» (Aragó, 2003), o els projectes més recents com són Espais Escrits . Xarxa del Patrimoni Literari Català que ha engegat el Mapa Literari Català 2.0 (Espais Escrits, 2011) ,i el projecte Endrets . Geografia Literària dels Països Catalans (Soldevila, 2010), que en ambdós casos combinen la literatura, els indrets i els autors amb les TIC.

Els autors, les obres i els territoris, de Proust a Joyce, de Rodoreda a Cabré, de Llorenç Villalonga a Enric Valor, o les ciutats del món, des de Lisboa a Ginebra, per esmentar-ne tant sols uns noms, són objecte d’una atenció preferent, com més va més (Brosseau, 1996). Des de la didàctica tenim mostres ben properes: experiències d’educació literària que parteixen de l’exploració dels llocs literaris propers al context educatiu (Cid, 2010), experiències TIC per a secundària, com ara les guies de carrers virtuals que mostren el conjunt de referències literàries que configuren l’entorn urbà dels participants (Manresa-Duran-Ramada, 2012), o propostes diverses que integren les possibilitats didàctiques de coneixement cultural sobre el territori per a alumnat de secundària (Bordons-Ferrer, 2013).

A la base d’aquest nou paradigma geograficoliterari hi ha una voluntat, des del punt de vista del lector, de relacionar les obres literàries i els autors amb els escenaris on aquestes foren creades:

Dejando aparte mitologías y leyendas, los lectores sentimos una emoción especial, difícilmente expresable, al visitar las casas, las calles y los paisajes que transitaron y donde imaginaron sus obras nuestros autores más admirados. Somos adictos a peregrinaciones devotas para ver los rincones y los cielos que contemplaron aquellos a quienes debemos tantos momentos de emoción y de iluminación. Los comprendemos mejor y nos sentimos más cerca de ellos al conocer el marco, a veces ya muy deteriorado por el tiempo inmisericorde, en que transcurrieron sus vidas y se fraguó su escritura. (Savater, 2013: 13).

2. UN RECORREGUT PERSONAL DES DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CAP AL TERRITORI

2.1 . El viatge com a pràctica literària

El primer acostament a una experiència de ruta literària amb alumnes de secundària em remet al Pla de viatge , una compilació de textos de Josep Pla feta pels alumnes mataronins de segon de BUP, als anys vuitanta, guiats pel professor Llorenç Soldevila. 1 Una ruta literària que incloïa una travessia marinera n’era la motivació per fer una antologia de textos literaris que incitaven a la descoberta d’un territori seductor (l’Empordà i la Costa Brava), organitzada en funció dels llocs que visitaven. El curador del volum, el professor Soldevila, ho justificava al pròleg: «¿És educatiu donar a l’alumnat només allò que eventualment demana, és a dir, allò que tòpicament pensem que pot consumir?» (Pla, 1988). I en treia sucoses conclusions: «Després de mesos d’una intensa relació amb la literatura de Pla, possiblement la mirada dels alumnes ara descansa sobre la gent i les coses amb un batec ben diferent» ( op . cit .).