AAVV - Sexe i violència en la Corona d'Aragó

Per a això, comptem ja amb diverses publicacions de documents conservats en l’ACA, que ens marquen la pauta. Algunes han esdevingut clàssics ben coneguts de la historiografia catalana, com la de Joaquim Miret i Sans titulada Sempre han tingut béch les oques (Barcelona 1905 i 1906, 2 vols.), que va desbrossar molt aviat l’interès per aquesta matèria. S’hi recullen, de manera resumida, alguns dels processos que incloc en aquesta recopilació i d’altres que ja han estat editats per extens. Amb el seu llibre, Miret i Sans va voler combatre la tendència de l’època a mitificar el passat medieval de Catalunya; convèncer que, en l’orde social, el progrés era un fet constant que havia de consolar-nos de moltes misèries, i demostrar el principi que qualsevol temps passat va ser pitjor. No va publicar més que dues sèries, perquè va trobar prou d’oposició i de recel. Va haver de transcórrer molt de temps fins que es reprengués l’interès per aquests assumptes. Ho va fer de manera pionera i magistral l’arxiver Jaume Riera i Sans amb la seua obra El cavaller i l’alcavota. Un procés medieval (Barcelona, 1973, 235 pàgines). Ho va fer, això sí, en un altre context cultural però el seu treball també s’ha convertit en un clàssic d’aquesta matèria, per mèrits propis. Hi va transcriure per complet un dels processos extractats per Miret i Sans. La lectura del seu estudi introductori continua sent profitosa i instructiva. No és possible afirmar el mateix del llibre de Joan Anton Rabella i Ribas Un matrimoni desavingut i un gat metzinat: procés criminal barceloní del segle XIV (Barcelona, 1998, 416 pàgines), que va publicar el que va rebre aquest títol ja de Miret amb tantes deficiències i errors de transcripció, que el fan incomprensible, a més de prescindir dels textos en llatí i editar-lo aïlladament respecte dels altres tres processos incoats contra la resta d’implicats, que el complementen i l’expliquen. Per aquell motiu, ja que el seu interès és del tot excepcional, el transcric de nou i hi incloc els que romanien inèdits. Tot i que no pròpiament de caràcter sexual, però relacionat amb aventures amoroses, és el procés publicat per Teresa-Maria Vinyoles i Vidal, Una cercavila nocturna a la Tàrrega medieval (Tàrrega, 2002, 87 pàgines). Un altre dels exhumats per Miret i Sans el va publicar en extracte Ramon Roselló i Vaquer: Procés contra Ponç Hug, comte d’Empúries, per pecat de sodomia (Palma, Mallorca, 2003, 67 pàgines). Per descomptat, els processos de l’ACA no són els únics que han sigut editats i estudiats. Hi ha una altra bibliografia disponible. Per exemple, entre les últimes monografies, la de Maria Dolores Farreny i Sistac, La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI (Barcelona, 2004, 615 pàgines).

No tornaré ací sobre el que es pot trobar amb més detall en aquesta i en unes altres bibliografies sobre el dret criminal de l’època i de l’iter documental dels processos fins a arribar a l’Arxiu Reial de Barcelona, avui Arxiu de la Corona d’Aragó, on es conserven. El que trobem en aquesta secció d’aquest extraordinari Arxiu són bàsicament diverses sèries de processos de matèria criminal (dels anomenats en foli o en quart, segons el seu format), que van ingressar en aquest dipòsit per diverses vies i circumstàncies, però que corresponen a delictes que cauen en la jurisdicció reial o vistos per jutges reials, ordinaris o comissaris. Naturalment, les referències a causes judicials sobre delictes sexuals o les notícies sobre aquesta matèria poden enriquir-se amb les altres sèries de l’Arxiu Reial (amb els famosíssims registres de la Cancelleria, per exemple), però per descomptat amb un caràcter menys sistemàtic que les recopilades en un procés.

Dels centenars de plets (no sols sobre delictes sexuals o matèries criminals, sinó sobre les més diverses causes el coneixement de les quals va recaure en la jurisdicció reial), he seleccionat aquests que avui publique. S’hi trobarà una àmplia panòplia de delictes sexuals i altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d’enverinaments, homicidis i assassinats . . . Com tota selecció, és arbitrària i respon als gustos del qui la realitza, i en el meu cas s’ha orientat cap als protagonistas que no van ser grans personatges (com els del comte d’Empúries), sinó gent més o menys comuna. Els he valorat pel seu interès històric i, per què no confessar-ho?, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible construir-ne un retrat psicològic, bé que aproximat en molts casos. Per aquest motiu, no he considerat els procesos que s’han conservat de manera fragmentària o deficient, la comprensió dels quals era difícil. M’ha interessat la presència de personatges populars. Per això no he transcrit els que es referien a individus de la noblesa, excepte el de la bella Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d’altres consideracions de caràcter polític o social de major calat. El públic disposa de l’edició del procés del comte d’Empúries ja citat. Alguns crims de caràcter sexual (la sodomia, per exemple) estaven reservats al rei (junt amb els d’alta traïció, heretgia, encunyació de falsa moneda i d’altres), de manera que aquesta podia ser una via per a ajustar comptes contra enemics polítics. Aquests plets els he deixat de banda, així com d’altres que són interessantíssims però no mantenen una coherència temàtica amb els què havia triat. La meua intenció no ha estat de realitzar una selecció d’horrors per a un anecdotari, sinó delimitar un conjunt coherent en la seua temàtica, cronologia i protagonistes. Per això, he rebutjat aquells procesos que podien ser reiteratius respecte als que ja transcrivia o estaven publicats. També els que afectaven les minories religioses, com els jueus, perquè la seua consideració moral i legal tenia certes peculiaritats, excepte en un cas en què aquesta condició religiosa no és tan determinant. D’aquests, en va publicar dos Jaume Riera i Sans en el seu llibre: Retalls de la vida dels jueus, Barcelona, 1301-Besalú, 1325 (Barcelona, 2000, 110 pàgines).

El resultat final és aquesta col·lecció de dinou processos judicials sobre delictes sexuals de les darrerries del segle XIII a mitjan segle XV, ocorreguts en el Principat de Catalunya, amb alguns dels regnes de València i Mallorca, que dividiré en dues parts. La primera comprèn un conjunt de quinze processos, sense relació entre ells. La segona té un caràcter lleugerament distint. La constitueixen quatre processos vinculats entre si pels seus actors, dels quals va donar notícia extensa Miret i Sans i que en 1998 Joan Anton Rabella i Ribas va transcriure en part només el primer, de forma bastant deficient, com hem vist. Els quatre han de considerar-se conjuntament, perquè d’una altra manera els fets són incomprensibles. Per la seua extensió, detall, protagonistes i per la complexitat dels delictes denunciats i de les passions humanes que encobreixen, mereixen una consideració especial, i espere donar-ne compte en una pròxima monografia. Al final d’aquesta introducció, s’inclou una llista detallada de tots els processos, amb indicació de la seua signatura i característiques externes. Els titule amb el nom de pila dels seus protagonistes més un qualificador molt sintètic del delicte principal.

He dubtat a incloure en aquesta introducció una breu ressenya de cada cas però, com si es tractàs d’una novel·la negra, no vull desvetllar el desenllaç ni la trama, i he preferit conservar la intriga i el misteri perquè siga cada lector el qui els descobresca i en faça la seua pròpia reconstrucció, limitant-me a redactar una concisa fitxa de catàleg. Perquè, davant d’aquests testimonis, l’observador es mou entre l’estímul cap al seu estudi i la impotència per a captar, per mitjà de les eines habituals de l’anàlisi acadèmica, el drama o la tragicomèdia de la condició humana en tota la seua extensió que destil·len aquests processos. Cadascuna d’aquestes peces és, en ella mateixa, una autèntica obra literària dictada per l’experiència humana. Assistim a una representació de la vida diària d’aquella societat, d’una profunditat i d’una intensitat parangonables a la que van reflectir Bocaccio, Chaucer, l’Arcipreste de Hita o Fernando de Rojas. La seua lectura ens proporciona una visió impressionista però molt pròxima de la societat medieval, i sobretot de la gent del poble, que de manera excepcional prenen la paraula i mostren directament (si bé mediatitzats per la presència dels jutges i el temor que sempre imposa la declaració davant d’un tribunal) la seua vida diària i la seua parla popular, i, per extensió, les passions i mesquineses dels homes i dones d’aquest estament.